Entrem a Nicaragua, el 10è país de LaNostraVolta per Amèrica i 20è en total dels 5 anys de nòmades. Els països visitats augmenten com també augmenten els mesos que portem viatjant i lluny dels nostres, clar que, aquests ‘nostres’ ja comencen a estar repartits per tot el món. Avui us expliquem com ha sigut la nostra entrada a aquest nou país (el primer dels quatre països més temuts d’Amèrica Central) i com vam poder mullar el cul fent kitesurf al famós llac dels volcans.
Publicitat:
La nit anterior és impossible no
pensar en com serà el pas per la frontera de Nicaragua i quan arriba el moment,
ho fas amb una certa por i desconfiança.
Els rumors més recents diuen que el país és més segur pel turista però fins que no hi poses els peus, només pots confiar
en que així sigui. Hem de dir que sempre et sents una mica més vulnerable
dormint a dins de l’autocaravana, estàs menys protegit que a un hotel. Però bé,
sabem que l’entrada a Nicaragua només és el
tret de sortida de la segona etapa més temuda del nostre viatge, creuar
Amèrica Central passant per Hondures, El Salvador i Guatemala i, acabant per
Mèxic, aquest últim ens inspira més confiança, tot i les males notícies que ens
arriben darrerament.
Certament l’entrada ja va ser una
mica conflictiva, els estafadors ja t’esperaven abans de baixar del cotxe
donant-te informacions i oferint els seus serveis, que realment són prescindibles,
per a la tramitació de la paperassa per la sortida de Costa Rica i entrada a
Nicaragua. Aquí has de ser ràpid i deixar-li anar, encara que sigui una mica
violent, que no necessites la seva ajuda i que no vols que et doni més
informació. Tenir tacte és important per tal de que no s’enfadi i no tinguis un
problema més gran que acceptar els seus serveis a canvi de pocs diners.
Un cop passada la trampa inicial,
ens va tocar fer una cua de mil hores sota la típica xafogor humida d’aquests
països de l’Amèrica, degut a que s’havien quedat sense “sistema” com ells
diuen, i no podien processar els passaports als ordinadors. Així que els anaven
portant en remeses a la següent duana per segellar-los i tornar-los. Mentre
esperàvem avorrits i sufocats pel clima ens vam topar amb un matrimoni de
Girona que també passava unes setmanes per Amèrica Central. Com sempre ens va
fer molta il·lusió parlar el català amb altres catalans tant lluny de casa. Ens
van identificar gràcies a la roba que vestía l'Òscar gentilesa de Productesde la terra, disseny català 100%.
Va ser lent però després d’haver
creuat la frontera de Colòmbia amb Veneçuela, una de les fronteres més
perilloses del món, no va significar més que unes hores perdudes i unes
samarretes suades.
La primera destinació la teníem
molt clara, el llac de Nicaragua, més exactament a la petita població de Ribas famosa per la sortida
del ferry que et porta a la illa de Ometepe,
un dels dos volcans que hi suren en
aquest llac. I, no tant conegut però per nosaltres més important, el vent que
hi bufa. Vam arribar just a temps per poder fer una sessió de kitesurf abans que caigués el sol. Va anar bé per des-estressar-nos
i moure l’esquelet després de tanta estona de peu i conduint. El poble o
més ben dit, les quatre cases al voltant del llac, no és un lloc turista, és
més una petita comunitat pesquera que evoluciona al ritme dels turistes que
venen agafar el ferry dels volcans. La sessió va ser divertida tot i que li
faltava força al vent per poder gaudir més, però sens dubte, l’escenari era ben
especial, era la primera vegada que navegàvem
amb els volcans com a rere fons i observats per locals curiosos, que passejaven
a carro i cavall.
Acabada la sessió vam intentar
buscar un lloc per dormir, però no va ser feina fàcil. Imagineu-vos que fins i
tot ens vam plantejar de pagar (sí sí nosaltres...) per dormir per sentir-nos
més segurs. Però els pocs llocs que vam trobar demanàvem 15 dòlars per passar
la nit a dins la nostra casa amb rodes, ho vam trobar exagerat i així que vam
acabar dormint a una Estació de Servei del poble veí, com sempre en casos de
inseguretat una benzinera és la millor opció.
L’endemà vam decidir continuar
fins a Granada, un dels pobles que
té fama per ser maco degut a l’arquitectura de l’època de la conquista espanyola, amb cases i estructures d’estil
colonial molt ben conservades i amb una diversitat de colors ben llampants.
Està situat més al nord-oest del mateix llac de
Nicaragua, compartint els mateixos volcans i vent que Rivas, però aquí el vent
que arriba és més dèbil, tant que no ens va ser possible fer kitesurf ni amb
l’estel més gran que portem, 12 metres.
Però la veritat és que el poble
està ben conservat i net, al vídeo us mostrem unes imatges d’ell i de la seva
gent, una mica per tots els gustos. Després de 18 mesos viatjant vam decidir passar una nit d’hotel per celebrar el nostre
7è aniversari (fins al moment en tot el viatge només hem pagat un “hotel” a
Veneçuela per causes majors, no per plaer). Doncs curiós va ser que quan vam entrar a la dutxa no hi havia aigua! Vam
acabar fent la dutxa a l’autocaravana que sí que té aigua i calenta. A més a mitja
tarda se’n va anar l’electricitat... És que com a casa no s’està enlloc! Per
Granada vam passar un parell de dies fent
de turista fins que queia el sol, és llavors quan els “vampirs” surten al
carrer.
Fins a la popera que esprem que sigui fent surf la costa del pacífic de
Nicaragua!
