Només fa 10 dies que vam tornar a l’aventura i certament em necessitat uns
dies per re-ajustar-nos a la nova rutina, però ara les coses ja comencen a
fluir altra vegada. Després de navegar a Punta
Chame, teníem moltes ganes de tornar a desenfundar les taules de surf,
motiu principal de les nostres vides
nòmades.
En algun lloc perduts per Panamà... |
Abans d'explicar-vos en més detall aquests indrets, us deixem el vídeo resum d'aquests dies. Com sempre, esperem que us agradi i que compartiu!
Surf a Playa Venao
Durant l’hivern del hemisferi
nord, a Amèrica Central trobes les bones onades a la costa Caribenya, però a
més de ser temporada d’onades també és època de pluges, gran enemic nostre
degut a les incansables goteres que tenim. Així que vam decidir provar sort a
la costa del Pacífic, i el lloc
escollit després de indagar bé a les previsions va ser, Playa Venao (o Venado, depèn del dia...).
La carretera per arribar-hi està en molt males condicions, molt. A trams està asfaltada però encara resulta
ser pitjor ja que aquest es trenca formant sots de campionat, que si les rodes
hi entren, és per no sortir-ne més. Conduir es fa lent i sorollós (tota
l’autocaravana sembla un sonall) ja des del poble veí de Pedasí.
Publicitat:
Ja s’estan venent els últims terrenys de la costa de Playa Venao a estrangers, els quals
alguns ja en posat en marxa varis negocis de restauració i allotjament, i
d’altres estan en procés com és el cas del mega-resort en vies de construcció,
la majoria d’inversions són de capital israelià. Es molt probable que d’aquí 10
anys l’esperit del indret ja hagi canviat del tot, perdent l’encant que encara
s’hi respira.
La platja ofereix diferents onades ja que es tracte de un
beachbreak (platja de sorra) les quals
canvien de forma i rapidesa en funció de la marea, quan és baixa es fan uns
bons ‘cerrotes’ (close outs) millorant molt amb marea alta, quan li bufa vent
terral (offshore) apareixen unes onades d’aquelles que et deixa embadalit una
bona estona contemplant-les.
Cris |
| ||
Cris |
Nosaltres vam muntar el campament
base davant del restaurant ‘Playa Venao’ des d’on una senyal tímida de la wifi
ens arribava a dins l’autocaravana, i a 10 metres teníem una dutxa, que tant
s’agraeix amb l’aigua salada.
Quan el swell, és a dir, les onades van desaparèixer també vam
desaparèixer. Esgarrifa com el mar i les seves onades condicionen tant les
nostres vides. Al tornar a fer el tram de carretera a la inversa per sortir de
la península vam aturar-nos a la platja
Arenal del poble de Pedasí, on ens havien dit que es pot practicar
kitesurf. Vam tenir sort i va bufar les
dues nits que vam passar allà, no era potent ni constant, però suficient per
divertir-nos.
A la ciutat en busca de mecànics!
Com us comentàvem, els camins
estaven fatal. Sent així que necessitàvem arreglar diverses coses, especialment
les suspensions posteriors; les ballestes tornaven estar planes, després
d’adreçar-les a Uruguai al inici d’aquesta aventura per les amèriques.
Si una cosa no li falta a la ciutat de David a part de sol i calor,
són mecànics. Ni havia per tot arreu i per tots els pressupostos, però clar,
per nosaltres les coses mai són tant fàcils. Vam donar voltes i visitar una
desena de tallers, però per una cosa o l’altre no ens podien atendre. Ja
cansats i al últim intent vam trobar qui ens podia fer la mecànica en general i
a més, adreçar les ballestes i posar-ne una fulla nova, el taller era molt nou
i tenien una fossa per poder treballar bé els baixos de l’autocaravana, element
imprescindible x les seves dimensions (sempre necessitem que tinguin una fossa
o bé un bon elevador i amb un sostre ben alt!).
Al taller Bandag hi vam estar 2 dies reparant
i revisant: frens (pastilles i discs), ballestes, nivells i canvi d’oli. A la
nit dormíem just al davant, i durant el dia estàvem controlant als mecànics o a
dins aprofitant la bona connexió a internet per pujar els vídeos i actualitzar
la web.
Abans |
Després |
El següent indret on vam anar
a parar ens va costar més trobar-lo, ja
que necessitàvem que disposes d’un taller dimensions autocaravana i que el
mecànic fos manetes i ens inspirés confiança, a més de saber treballar el ferro
i la fusta. El que necessitàvem era arreglar el terra de l’entrada de la casa,
estava esquerdat i s’estava a punt de trencar! La fusta que tenim a la part inferior
de les parets del habitatge s’havia podrit amb l’aigua, fent que en varis
indrets poguessis passar la mà des d’interior de l’autocaravana al exterior!
Semblava una tasca impossible
d’aconseguir, però finalment vam anar a parar al taller familiar Sicouret on vam trobar a la persona indicada, i a
sobre, una persona ben autèntica i catxonda, bastant diferent del tarannà dels
panamenys que ens em trobat fins ara, estava fent broma i cantant tot el dia.
És més, ens van dir si volíem anar a dinar amb ells a les afores de la ciutat,
i així ho vam fer. Aprofitem la avinentesa per enviar-lis una afectuosa
salutació a tota la família Sicouret.
Va estar tot el dia treballant
fins 15h de la tarda, temps just per nosaltres per sortir del país. Després de
5 dies ja teníem ganes de sortir de la
calorosa ciutat i creuar al país veí, Costa Rica! I així ho vam fer,
bastant justet de temps però sí, el mateix dia ja vam dormir a terres ticas!
Gràcies per llegir-nos i fins a la propera, que ja serà des de Costa
Rica!