El temps passa ràpid quan tornes a casa després de 1 any recorrent Sud Amèrica. Els dos mesos que vam estar van semblar 2 dies però li vam treure molt de profit! A veure... fem llista...
El divendres 2 de gener a les 7.30h del matí encetàvem el 2015 a l'aeroport fent l'últim café amb la família i les últimes fotos.
- Vam estar presents al naixement de l'Eloy, vam ser tiets.
- Vam votar el 9N per la independència de Catalunya.
- Vam treballar: l'Òscar a la botiga ecològica familiar i la Cris a Barcelona a la consultora de SAP de sempre.
- Vam surfejar al Mediterrani.
- Vam passar les festes de nadal i cap d'any amb família.
- Vam ser presents a festes d'aniversari, com la de la neboda que va complir 2 anys.
- Vam quedar amb els amics i amigues. Xerrades, cerveses i copes de vi.
- Vam anar a esquiar a Andorra.
- Vam anar a fer un Tattoo al peu de l'Òscar.
- Vam anar al teatre.
- Vam fer de mecànics.
- Vam menjar calçots i moltes carxofes.
- Vam recordar que el que estem vivint creuant Amèrica, és únic. I que l'aventura ha de continuar, que encara queda molt fins a Alaska!
El divendres 2 de gener a les 7.30h del matí encetàvem el 2015 a l'aeroport fent l'últim café amb la família i les últimes fotos.
Ja és la tercera vegada que ens acomiadem per separar-nos més d'un any, i la cinquena més de 6 mesos. Tot i la pràctica per part de tots en els comiats d'aquest calibre, no deixa de ser un moment dur, intens i emocionant.
A les 9 del matí l'avió sortia de l'Aeroport del Prat direcció Panamà fent una escala ràpida a Madrid, la duració total va ser de quasi 14 hores, prou bé. El vol va ser tranquil i operat per la companyia Ibèria, sense incidents però tampoc molt confortable pels trajectes de distancies similars. L'Òscar durant tot el viatge va combatre contra el constipat que portava a sobre...
Ben puntuals vam arribar a l'aeroport de Panamà i tant ràpid com vam poder vam agafar un taxi i directes a les dependències de l'empresa que ens custodia la nostra estimada i enyorada autocaravana, La Simpi (de simpàtica).
L'empresa Huza tancava a les 17h (hora que arribàvem al aeroport!) i era un divendres, així que esperàvem arribar a temps, sinó no podríem recollir l'autocaravana fins dilluns i quedar-nos sense casa ni transport fins llavors. Els operaris finalment ens van esperar! Ens van cobrar les hores extres, a raó de 5 dòlars per persona i hora, però la veritat és que no ens va importar gaire, millor això que haver de tornar el dilluns.
La Simpi estava al mateix lloc que la vam deixar i encara envoltada amb el súper plàstic que li vam fixar al sostre per tal de que no tinguéssim goteres durant els dos mesos que la vam deixar aparcada sent temporada de pluges. En general estava bé, millor del que ens podríem imaginar. Ni fauna a dins ni robatoris. L'únic que el motor ja li brotaven algun tipus de planta i la bateria estava descarregada. No va ser cap problema amb l'ajuda dels operaris vam carregar la bateria per ja no descarregar-se més.
Sense vacil·lar ni un moment, de seguida que vam poder vam asseure els nostres culets al seient i rumb al Balboa Yacth Club prop del Puente Las Américas, que creua el canal de Pànama, a fer un bon sopar i a dormir davant de les instal·lacions del club. Aquest Club és molt conegut per tothom que viatge en vehicle, ja que a les afores és tranquil per dormir i relativament segur.
L'endemà al matí allà estàvem, altra vegada a Panamà. Quan ens vam sentir amb forces i el cos s'acostumava a la nova i calorosa temperatura, vam començar a fer totes les gestions que ens tocaven: omplir dipòsits d'aigua, comprar gas butà per cuinar, menjar, fruita i verdures, aigua potable, tramitar l'assegurança del vehicle,... Era dissabte i ho havíem de fer tot si no ens volíem quedar a la ciutat fins dilluns, cosa que no volíem, volíem començar a conduir i sortir de la ciutat. Teníem ganes d'aigua salada i surfejar les onades ja fos amb taula de surf o amb l'estel.
Dediquem aquesta entrada a la família i amics i amigues que hem pogut compartir algun moment durant aquesta estada a Catalunya i sobretot... A la súper àvia Catalina, qui sempre té una habitació per nosaltres.
Fins a la propera, que esperem estar ben a prop del mar!