Divendres 1 d’agost del
2008; arrenquem la furgo que marxem de surfari per la Península Ibèrica…
Com cada agost la ruta preferida de molts surfistes catalans és qualsevol que arribi a una platja que hi hagi onades i a poder ser poca gent. Hi ha qui va sol o acompanyat o van molts de junts.
Hi ha destins obligatoris: País Basc, Cantàbria, Astúries, Galícia i pels que disposen de més temps, Portugal. Com a fi o principi de surfari les Landes Franceses ofereixen una bona constància d’onatge en platges de parada obligatòria per longboarders com Côte des basques a Biarritz o els tubs de Hossegor, Capbreton o Seignose. Spots que any rere any són visitats pels mateixos surfistes, no només a l’estiu sinó també en qualsevol oportunitat de festa de més de dos dies.
Els 3.000 km són normals fer-los en menys d’un mes si la teva intenció és recorre tot el nord de la península, si a més la teva ruta inclou Portugal t'espera fer un mínim de 4.000km. Llargues carreteres plenes de peatges que sovint esdevenen mals de cap per l’elevada temperatura de certes zones de la "meseta" (altiplà) central de la península i el sud; alguns perden els tubs d’escapament en mig de l’autopista i d’altres posen oli al dipòsit de l’aigua…
Al arribar a la platja sempre hi ha premi, l’Atlantic no és com el Mediterrani que a l’estiu deixa que banyistes d’arreu s’arrebossin a la sorra o nedin en aquest mar que hiverna als estius i desperta als hiverns, l'oceà té més constància d'onades. A l’agost la freqüència d’onades és tal que pots estar surfejant els 30 dies, però també hi ha estius que la falta d’onades t’empeny a improvisar altres activitats o simplement taules rodones de menjar fins que arriba el següent swell.
Per molts el principi de les vacances va associat al Festival de Longboard de Salinas a Astúries. Peregrinatge massiu de surfistes de taules llargues d'arreu d'Espanya, del noseriding, old school i festes rockeres fins que surti el sol.
Sempre hi han banys i dies millors que d’altres però per a un/a del Mediterrani anar a l’atlantic és com anar al paradís de les onades. Dies grans a Peniche o Ericeira, Portugal. O dies petits però divertits, com als que estem acostumats nosaltres, d’aquests que tant ens agraden als que vivim a prop del Mar Mediterrani, el qual ens fa viure el surf d’una manera més intensa. Serà la manca d’onades que ens fa apreciar-les més?
Alguns diuen que som com els gitanos, d’altres que som la nova generació de hippies, d’altres admiren la nostra forma de viure tot un mes dins dels 4m2 que tenen les campers… Ningú queda indiferent al veure caravanes de surfistes amb les taules al sostre de platja en platja, de campament en campament sota els estels i de barbacoes fins la matinada, sidra, cervesa…
"Really early in the morning" (com sempre diu el nostre gran amic Lurta del Barrika surf Camp), l'últim checking del dia per veure el mar, entrar ara o esperar a més tard, llevar-se per mirar el mar, esmorzar, surfejar, dinar, surfing, dormir… això és el que ens agrada, estar a prop del mar i envoltats de naturalesa i bons amics.
Bàsicament aquesta és la vida de tot surfista durant els seus Surfaris Peninsulars. Això és els que ens omple i el que anhelem durant tot l’any; surf sense fi, estar a l’aigua envoltats de natura, més quilòmetres, més platges, més amics, més menjars típics casolans i... tornar a surfejar!
I així any rere any, agost, és el mes dels surfaris peninsulars, mai falla, sempre hi ha algú que torna i d’altres que el comencen. Les platges tornaran a ser allà l’any vinent, segur que més brutes i urbanísticament més contaminades però les onades tornaran a bombejar, només és qüestió d’esperar-les!
Us mostrem un vídeo fotogràfic d'un Surfari Peninsular qualsevol dedicat als amics i amigues del mar Mediterrani:
Salut i visca els Surfaris!
