Indret més conegut per tots els surfistes
del món però desconegut per a la majoria de turistes que no
practiquen surf. L'onada de Chicama està situada realment al Puerto Malabrigo de
la costa nord de Perú i diem que tot surfista coneix el petit poble de
pescadors ja que la seva badia ofereix l'onada
d'esquerres més llarga del món. Abans de continuar amb
l'entrada us mostrem el vídeo que hem editat per mostrar-vos Chicama:
Link del vídeo: http://youtu.be/auc-H77H7zc
La
Onada de Chicama i les maleïdes llanxes
La badia del Puerto Malabrigo té
4 kms els quals ofereixen diverses onades repartides en diferents seccions: el Key, el Point, la Tercera, la Quarta, el Hombre i el Muelle. Quan hi ha
un bon onatge les diferents seccions poden connectar entre sí, podent arribar a surfejar 2,5
kms seguits des del Point
fins al Muelle,
o recórrer els 4
kms agafant només 3 o 4 onades! Mai abans havíem notat les
cames cansades mentre estàvem surfejant una onada! És aquí on hem agafat les
nostres onades més llargues de la vida, més d'un minut a sobre la taula…
Per ser l'esquerra més
llarga del món et podries esperar més localisme i més gent a l'aigua, però la no multitud de surfistes es
veu subordinada pel trànsit de les maleïdes llanxes que ofereix
un dels Resorts
del poble. Les llanxes van carregades de 5 o 6 surfistes els quals no han de
fer més de 4 remades seguides, ja que les llanxes s'esperen al pic fins que
arriba la sèrie i llancen els turistes agafant les onades sense respectar cap
tipus de prioritat, quan pels surfistes és molt complicat mantenir-se al pic
per la forta corrent que hi ha, tota l'estona has d'estar remant a contra
corrent sense parar ni un moment. Imagineu-vos, estar remant a contra corrent
un munt d'estona esperant que arribin les onades, i quan per fi arriben, apareixen les llanxes
situant-se al millor lloc llençant els 'surfistes' i aquests
agafant les onades sense esperar al seu torn ni res, i la resta de gent, a
continuar remant ja que s'han quedat sense onades per agafar de la sèrie i a
més haver de suportar la pudor de combustible cremat de les barques… mai no
havíem vist res semblant, podríem dir que és tot el contrari del que el surf
significa.
Hi ha més, alguns paguen un extra perquè els
gravin mentre estan surfejant, així que mentre agafen l'onada
la llanxa va seguint al surfista gravant i posant en perill a tots el altres
surfistes que estan a l'aigua. Hi ha hagut diverses denúncies a la policia i
l'ajuntament però com sempre el diner guanya i el gran hotel i les seves
llanxes continuen destrossant aquest indret tant màgic.
Un cop més el gat que es
mossega la cua apareix quan els propis locals no poden agafar onades per culpa
de les llanxes les quals son conduïdes per familiars que guanyen diners fent
aquest feina tant bruta i sense adonar-se'n que estan destruint el turisme, que en
un futur ningú voldrà anar a Chicama pel problema de les llanxes.
El
dia a dia…
Quan vam parar el motor
de l'autocaravana no ens pensàvem pas que no el tornaríem a encendre fins
passats gairebé 20 dies. Vam aparcar al final del camí que voreja la costa
davant del hostal
Sueños de Chicama,
vam trobar el lloc perfecte ja que des de la finestra podíem
veure l'onada acompanyada d'unes postes de sol increïbles. És molt bon lloc per
acampar, ja que estàs tranquil, davant de l'onada i segur ja que tens el hostal
al costat. Ah! I també vam aconseguir la contrasenya de les wi-fi's del hostal
gràcies al nostre amic Yordy. Només hi ha un únic inconvenient i és que el vent
bufa fort, a cada hora i cada dia, imagineu una tramuntana sense fi?
El poble és petit i
encara és autèntic. Per sort el
turisme encara no ha canviat el tarannà del poble de pescadors
i no és un aparador turístic degut a l'onada, és possible que sigui degut a que
el turisme que arriba aquí és el 90% surfistes, els quals no acostumen a
necessitar gaires luxes ni volen gastar-se gaires calers. És bastant econòmica la vida al poble,
hi ha un parell de mini supermercats que tenen de tot a més del mercat de
fruita i verdura local. Pots trobar menús per 6 soles (1,5 €) al restaurant de
la Noelia tot i que la majoria estan a 7 o 8 soles.
Per sort vam tenir surfing quasi cada
dia, així que la rutina nostre era llevar-nos, obrir la
cortina, esmorzar i anar a surfejar o anar a surfejar i esmorzar, dinar,
becaina, surfejar, estiraments i ioga, sopar, dormir i tornem a començar.
Entrevistem
a Chino Moreno
No pots conèixer Chicama
al 100% sense haver parlat una estona amb el veterà surfista Victor 'Chino' Moreno.Als anys 60Chuck Shipman
mentre volava de Lima als Estats Units va veure unes línies infinites a l'oceà,
iniciant la recerca de l'onada secreta. La veu va arribar a Chino Moreno
qui va arribar al poble fa
50 anys sent un dels primers surfistes de l'onada d'esquerres
més llarga del món. Ha tingut l'oportunitat de conèixer els millors surfistes
del món ja que qualsevol surfista sap l'existència de Chicama i algun dia o
altre de la seva vida la vol surfejar. El seu món és el surf, tant, que s'hi ha
quedat atrapat, el
seu amor per l'onada ha esdevingut la seva vida. Entre glop i
glop de cervesa passen els anys mentre lloga taules de surf als turistes-surfistes.
Mai li falten paraules amb totes les anècdotes que té per explicar, ni
companyia, ja que obra les portes de casa seva sense dubtar-ho ni un instant.
Estem molt agraïts
pel bon tracte que ens va donar i per tot el que va voler compartir amb
nosaltres. Ens emportem un bon record i una entrevista ben interessant.
Envoltats
de runes pre-inques
Un dels pocs dies que no
hi va haver onades, el Chino
Moreno ens va acompanyar a visitar unes runes pre-inques a pocs kms
de Chicama. És sobre-acollidora la història que recau sobre tota l'extensió del territori peruà, amb
civilitzacions de més de 10.000
anys a.C. El Chino
és l'excepció que confirma la regla, ja que la majoria de peruans i el govern
inclòs no sembla que li donin molta importància a la antiga història que tenen
enterrada. És molt habitual que a dia d'avui a les nits la gent vagi a saquejar
les tombes i remoure la terra en busca de pedres precioses oblidades durant
centenars d'anys.
La Nostra Volta
continua i el permís d'estada al país s'acaba, així que tornem a posar en marxa
el motor de La Simpi
(autocaravana) per continuar la ruta, cap al nord, sempre cap al nord!
Link de l'entrada http://www.lanostravolta.com/2014/06/peru-chicama-lonada-mes-llarga-del-mon.html
