Us expliquem l’ entrada al 6é país de Sud Amèrica
que visitem i un resum de la nostra estada a Puerto Engabao i Playas, dues
poblacions costaneres conegudes pels pescadors i els surfistes.
L’entrada a Equador ens preguntem
si la vam fer precipitadament, encara ens quedaven un parell de setmanes per
estar per Perú. Però vam abandonar Lobitos
pensant que alguna onada trobaríem més al nord i que encara estaríem alguns
dies més pel país però els 180 kms
des de Lobitos fins a la frontera amb
Equador, Tumbes, els vam fer molt més ràpids del que esperàvem ja que no vam trobar ni
una onada... Així que en menys de 2 dies ja estàvem fent cua a la duana per
posar el sisè segell de La Volta per
Amèrica. A les noves instal·lacions del pas fronterer de Tumbes (Perú) vam fer el nou visat per nosaltres i
per l’autocaravana (La Simpi) i on
també vam poder canviar els pocs 'Soles' (moneda peruana) que ens quedaven a dòlars, la moneda oficial equatoriana.
Equador per nosaltres era sinònim
de fusta de Balsa, un tipus de fusta autòcton del país i molt famosa per les
propietats que té sobretot per ser molt lleugera. A més d’això poca cosa sabíem
a part, òbviament, que la latitud 0º travessa al país fent honor al seu nom. El paisatge de seguida va canviar de esplanades
àrides del nord del Perú a una vegetació molt abundant i a un clima més humit.
Una dada interessant seria que 1
galó de benzina (quasi 4 litres) costa 1 dòlar americà! La primera nit la vam
passar a una estació de servei sortint
de la ciutat de Guayaquil, conduint quasi 300 kms en tot el dia. Just
arribar a la benzinera i abans de parar el motor de La Simpi (autocaravana, motorhome, carro casa, casa rodante) vam
comprovar que Internet funcionava i de seguida se’ns va apropar un bon home
oferint-nos 1 lliura (1/2 quilo) de
gambes per 2 €. Així que de luxe! Internet
i gambes per sopar ;)
L’endemà vam conduir directes
fins al Surf spot ‘Puerto Engabao’ ja
que segons la revista Strom Rider (la
nostra bíblia del surf) podia ser l’únic lloc amb onades ja que és l’indret de
la zona que recull més mar i les previsions eren bastant desesperants. Al
arribar de seguida vam aparcar La Simpi ben
horitzontal per passar la nit i vam anar a donar una volta per la platja, on
ens vam fer amics dels nens que podeu veure al vídeo, un d’ells amb un carisma
fora de lo comú i amb uns raonaments propis d’un xaval amb més edat. Com que el
mar estava adormit no vam mullar el cul però vam tenir una visita guiada per
veure la balena (morta) a la vora de la costa. Per sort el vent bufava offshore i la mala olor
anava cap a dins del mar.
L’endemà... Sorpresa! El mar
havia crescut durant la nit i el pico ja estava coronat per surfistes locals.
Així que abans d’esmorzar la Cristina ja es va motivar i en 10min ja estava a
l’aigua entre tots els homes, els quals eren simpàtics però no molt galans a
l’aigua, saltant-li les onades o bé fent la serp. Però bé, és quelcom que ja hi està
acostumada ja que poques vegades hi ha alguna dona a l’aigua i a més, una
característica comuna dels països visitats fins ara, és que són molt masclistes, sobretot a Perú i Equador,
on les nenes de 14 anys ja esdevenen mares, marcant el seu futur entre tasques
de la llar, preparar el menjar pel home i cuidar els fills.
Bé... tornant al tema... Al cap
d’una estona ens vam tornar i l’Òscar va entrar a l’aigua i va provar per
primera vegada la taula de surf batejada com a ‘Engendro’, aquest taula és una part del longboard que es va partir
a Perú, el qual vam shapejar i laminar esdevenint un shortboard 5’2, amb un
nose potser massa gruixut... I aquest és el resultat:
Veient el localisme que hi havia
a l’aigua vam decidir continuar la ruta cap al nord d’Equador. Quan ens
disposàvem a arrencar la marxa un surfista local ens va comentar que la
veritable seu dels longobards de fusta de Balsa és a Playas, un poble que ja
havíem passat pocs kms endarrere. La
gent coneix com a seu de la balsa Mompiche (més al nord) i és que allà els shapejan i comercialitzen
però els shapers han anat a aprendre l’art de treballar aquesta peculiar fusta a
Playas, concretament a casa del gringo Andrés, un californià
atrapat a Playas des de fa més de 40
anys i considerat el mestre de les taules de balsa.
Mmm... Després de conèixer
aquesta dada tant i tant rellevant vam vacil·lar una estona debatent mentalment
si continuàvem cap al nord o bé, retrocedíem alguns kms per anar a conèixer aquest
tal Andrés. Com la majoria us imagineu, vam
optar per la segona opció, anar a Playas
en busca del mestre shaper de balsa,
qui vam trobar de seguida, ja que el Gringo Andrés és conegudíssim per tot el
poble.
Tot i que us explicarem en un
altre dia com va evolucionar tot el tema de fer-nos un longboard de fusta de
balsa a mans del mestre Andrés, em de dir que sort que vam tornar endarrere!!!
Al nord del poble de Playas té unes 7 bahies i cada una d’elles amb una onada, la majoria de difícil
excés en marea alta.
Va resultar que en aquesta
temporada (seca) que va d'abril a Octubre Playas és la
millor zona per fer surf i pràcticament l'única, ja que el mar entra de sud-oest fent funcionar únicament
les platges del sud de Equador. Així que sort que no vam tirar milles cap al
nord, sinó ens haguéssim quedat sense surfejar i sense un longboard ben autèntic.
L’entrada a Equador també va anar
marcada per una pujada considerable de
la temperatura, fent que durant el dia no poguéssim estar dins de La Simpi i per les nits amb prou
feines... Va ser el moment de comprar un petit ventilador per moure l’aire de
la ‘sala d’estar’ de l’autocaravana.
El poble de Playas és costaner, de pescadors i tranquil però has d’anar en
compte per les nits i mostrar el mínim possible els aparells electrònics i allò
que ens caracteritzen als gringos. Mai t’has de confiar, però vaja, això a tot
arreu del món on tú ets un turista. Igual que a Barcelona, on són molts els
turistes que acaben robats.
Vam estar gairebé un mes al poble de Playas i no només motivat per les onades
que hi havia gairebé cada dia, sinó perquè el
gringo Andrés va fer el longboard molt tranquil·lament. Com diem, ja us
explicarem.
El dia que ho vam tenir tot fet, vam tornar a posar rumb direcció nord on ens vam trobar endinsats en un camí de terra en mig de la selva on per mala sort, La Simpi es va quedar enganxada un parell de vegades. Vam tenir molta sort que les poques persones que vam veure durant les 2 hores que portàvem conduint fos quan l’autocaravana va sortir-se del camí degut a que el fang lliscava molt i La Simpi pesa quasi 3 tones.
El dia que ho vam tenir tot fet, vam tornar a posar rumb direcció nord on ens vam trobar endinsats en un camí de terra en mig de la selva on per mala sort, La Simpi es va quedar enganxada un parell de vegades. Vam tenir molta sort que les poques persones que vam veure durant les 2 hores que portàvem conduint fos quan l’autocaravana va sortir-se del camí degut a que el fang lliscava molt i La Simpi pesa quasi 3 tones.
Amb l’ajuda i la paciència de uns
autèntics equatorians del interior vam salvar l’autocaravana amb alguna rallada
que altre, fins que vam decidir que havíem de donar mitja volta i tornar per on
havíem vingut, ja que continuar per aquells camins era un suïcidi i cada vegada
es posava pitjor i sense gent que ens pogués ajudar.
Però... Gràcies a les aventures
pels camins de fang de la selva vam anar a parar a uns petits i rudimentaris pobles súper autèntics
on vam poder gravar les imatges tant maques dels nens i nenes jugant feliçment,
com us mostrem al vídeo d'aquesta entrada.
Tants dies al poble de Playas ens van permetre fer amistat amb
en Gilson, un veí brasiler casat amb
una dona equatoriana i que també han viatjat per Sud Amèrica en una kombi
(furgo camper), el qual treballa a www.PrensaMercosur.com
i ens va fer una entrevista a
nosaltres i a La Simpi.
Fins a la propera. Salut!
Mira l'entrada a la web: http://www.lanostravolta.com/2014/06/equador-6e-pais-coneixem-i-surfejem.html
Mira l'entrada a la web: http://www.lanostravolta.com/2014/06/equador-6e-pais-coneixem-i-surfejem.html
