PERU: Cusco i Machupicchu, la cuitat perduda dels inques #14.5

Dies com aquests estàs content/a d’haver escollit fer aquest viatge, conèixer indrets com la ciutat de Machupicchu en són un clar exemple. El temps es para caminant per la ciutat sagrada dels inques mentre la vista gaudeix i memoritza per immortalitzar tot el que està captant. A continuació us transmetrem totes aquestes sensacions amb l’edició d’un nou episodi de LNV:

Link del vídeo: AQUÍ

Cusco, la capital.

Aquesta ciutat és la parada obligatòria per tot viatger amb direcció a Aguas Calientes (Machupicchu). La peculiaritat principal és la seva altitud ja que es troba a 3.380 m.s.n.m, només començar a caminar ja pots notar la falta d’oxigen. En el nostre cas només hi vam estar una nit  però el temps va ser suficient per conèixer el centre de la ciutat i veure que es tracta d’un indret bastant turístic, tot i així, el turisme no ha canviat a la gent, conservant la seva identitat i cultura. Esperem que continuï així per molt temps ja que la gent i les seves tradicions són l’encant del lloc.

Aguas Calientes.

Aquesta petita població es troba a les faldes de Machupicchu, sent el campament base dels milers de visitants de la muntanya sagrada. La població de Aguas Calientes va ser creada com a campament base dels treballadors de la muntanya sagrada, quan el seu descobridor al 1911, Hiram Bingham, va desenterrar la ciutat perduda dels inques. Van necessitar més de 3 anys per desbrossar la vegetació que cobria una de les construccions més majestuoses dels inques. 
La realitat actual és ben diferent, el 90% dels edificis d'aquesta petita població són un hotel o un restaurant, o les dues coses; tot el poble i la seva economia està dedicat al turisme. A part de ser el punt de partida i d’arribada de la màgica visita a Machu Picchu també hi pots realitzar una altra activitat, i aquesta és banyar-te a les aigües termals que ofereix aquest poble, fent honor al seu nom. La veritat és que després de l’esgotadora caminada de la visita, submergir-se en aquestes aigües calentes no té preu. Bé, realment sí que en té, són 10 pesos (2,5€).

Una peculiaritat del poble és que tan el travessa un riu com una via de tren. És curiosíssim com la via del tren està integrada amb el poble sent-ne un carrer més. Quan el tren arriba la gent surt de la via, i un cop ja ha passat, es continua trepitjant-la com si res.

La ciutat sagrada de Machu Picchu.

Les dades dels turistes que arriben a veure una de les 7 meravelles del món espanta (més de 2.000 persones/dia) fent que et repensis si val la pena fer tota la gimcana per arribar fins a la muntanya sagrada dels Inques, de temps i diners. Però la veritat és que una vegada traspasses l’entrada i comences a veure la ciutat perduda envoltada de la misteriosa boira se’t posen els pels de punta. 
Una de les característiques principals de la civilització dels Inques era el coneixement de l'astrologia, el curs del sol, les millors èpoques per conrear, els canvis d'era,... Temes que avui en dia són desconeguts per la majoria de les persones. Mapi (Machu Picchu) és un clar exemple de la seva saviesa, tot i que es va construir al segle XV poc abans de la seva extinció. Segons expliquen, pels inques tenia més valor un grapat de llavors que l’or o la plata, aquests es destinaven a fer ofrenes als déus ja que mancaven de valor. Després de conèixer més la seva història, te'n adones que n'hauríem d'aprendre més de la seva cultura en diversos aspectes, com valorar més a la mare terra i menys les coses materials.

ç

La ciutat sagrada es troba a una altitud de 2.500 m.s.n.m, envoltada de dues grans muntanyes, la Wayna Picchu (2.700 m.s.n.m que significa “muntanya jove”) i la pròpia muntanya de Machupicchu “muntanya vella”, la qual s’eleva a 3.100 m.s.n.m i des d’on pots obtenir les típiques vistes de la ciutat dels inques. Aquesta última ascensió la vam fer i la veritat és que no va ser gens fàcil, el camí era complicat i molt empinat, però les vistes durant tot el camí i sobretot al cim de la muntanya, paguen la pena tot l’esforç. Et quedes sense paraules mentre recuperes l’alè i observes atentament la bellesa de tot l’indret en sí; les muntanyes, la naturalesa, els núvols, el vent,...

Surf a Pacasmayo.

Com ja sabeu i podeu veure al vídeo necessitem aigua salada a les venes… Les imatges són del poble pesquer de Pacasmayo, on només hi vam estar una nit però ens vam emportar el record d’unes bones onades acompanyades d’una posta de sol que recordarem durant molt temps, va ser preciosa.

Link de l'entrada http://www.lanostravolta.com/2014/05/cusco-i-machupicchu-la-cuitat-perduda.html

Gràcies per acompanyar-nos. Una abraçada!