PERU: Centinela Beach (Huaura) i Bermejo (Costa Central) #14.3

2014-04-25

En aquesta entrada us expliquem i us mostrem el vídeo de les platges de Centinela i Bermejo, amdós indrets solitaris oferint una preciosa onada d'esquerres obrint perfectament:



Link del vídeo: http://youtu.be/9X2aAQbfNgk

El nom de "Centinela Beach" ens transporta a l'agradable platja de Huacho i de l'interessant companyia del Carlitos, més conegut com a Carlitos Reagee. L'onada era un pointbreak tranquil i que obria com una cremallera cap a l'esquerra. Arribar i trobar la platja no és fàcil, es de tenir sort amb els camins que esculls mentre vas conduint, és fàcil agafar el camí equivocat. Per vehicles alts i voluminosos com el nostre es fa complicat conduir relaxadament per aquests camins, els quals són molt estrets i plens de forats o roques, però com sempre, una mica d'aventura no fa mal.



Després del túnel que es forma de la vegetació arribes a la vora de la platja on et trobes un escenari ben maco custodiat per unes palmeres ben particulars. El mar estava petit, per mala sort però no va impedir que mulléssim el cul en un ambient bastant agradable.




Us hem de comentar que va ser el primer indret que vam dormir dins el recinte d'un càmping després de 7 mesos viatjant ja que tota la gent local ens va avisar de que no dormíssim a la platja, que hi havia antecedents de robatoris a mà armada i per una vegada, els hi vam fer cas. Així que el curiós càmping que hi havia a 100 metres ja tenia el negoci fet. Diem curiós perquè està a mig construir des de 7 anys esperant la resolució d'un judici.


En el recinte també hi havia una fàbrica de blat abandonada, la qual vam estar investigant una bona estona. Antigament també havia sigut un petit zoològic, era estrany veure les gàbies buides i velles, exceptuant-ne una… que encara hi havia un petit lleopard… deshidratat, mort de gana i separat de la família… Els dos dies que vam estar allà li vam proporcionar aigua i companyia, però sempre darrera de la reixa que tot i ser un lleopard petit feia respecte. Segons ens va respondre l'encarregat feia uns mesos que s'havien emportat la família a la gran ciutat i en breu havien de venir-lo a buscar… Esperem que no vinguin massa tard…



Allà ens vam retrobar amb el grup de suïssos que havíem conegut uns dies abans i també vam conèixer el nostre nou amic local 'Carlitos Reagee'. De seguida ens va agradar el seu tarannà i el seu amor per la platja, la seva estimada Centinela. Ens va fer il·lusió ser uns dels primers en escriure unes paraules a la seva 'Bíblia del Surf' on pretén recollir el testimoni de tots els surfistes que passen per la seva platja.

L'últim dia vam anar a sopar a casa seva ja que la seva mare prepara menús molt bons (no sabíem que només per dinar i ens vam presentar per sopar, però sense dubtar-ho i molt amablement ens va cuinar). També volíem visitar la seva nova i modesta tenda de surf, la única del seu poble i suposem que de les rodalies. En Carlitos també és un amant de la música i ens va regalar dues cançons, una la va inventar mentre anava cantant i l'altra, la podeu escoltar al vídeo. Centinela beach, Centinela beach, Centinela beach… Ooooh oh oh oh… I ves per on… era l'aniversari del Niko! Celebrant 26 anys i 3 anys des de que el vam conèixer a Sri Lanka, com passa el temps!


La carretera ens cridava, així que vam tornar a posar en marxa el motor de La Simpi (autocaravana, motorhome) en direcció nord, a la remota platja de Bermejo, els rumors deien que era una onada d'esquerres llarga i sempre amb el vent on-shore, perfecte per fer surf. Carlitos, et desitgem tota la sort del món!


Platja de Bermejo.
Vam arribar tots junts, els suïssos amb el convidat alemany i nosaltres amb el convidat finés. També vam endevinar per quins camins havíem de conduir i vam arribar a la platja directes just a temps amb l'últim raig de sol. Hi havia 3 cabanes a mig construir les quals van ser ocupades ràpidament pels suïssos, el Christian (alemany) i el Niko (finés i company nostre de viatge).

Aquesta platja encara era més solitària que l'anterior. Només hi dormien 4 pescadors en unes xaboles de palla els quals ens venien el peix ben fresc i barat. Un dia que el mar estava una mica revoltat se'ls va bolcar una barca perdent tota la pesca entre d'altres estris.


Els dies van anar passant i d'allà no ens vam moure durant una setmana. Estàvem tranquils, teníem una onada (el mar estava petit però era llarga), teníem peix fresc, bona companyia, menjar i els dipòsits d'aigua plens. Així que vam muntar el tendal i l'hamaca com uns bons campistes.






La Cris fent el pi sobre el longboard...

La feina va arribar quan es va partir l'estimat longboard comprat a Noosa (Austràlia) durant el primer viatge de La Nostra Volta. Ja era la segona vegada que es trencava per la meitat, així que vam optar per fer-ne un record i fer-ne una mini taula de surf… A veure que sortirà…


Vam batejar el grup de suïssos amb el nom de 'Regalo Crew' ja que tenien la costum de demanar un regal per cada compra que feien, independentment de que haguessin comprat. Ho vam posar en pràctica nosaltres també i realment funciona! Tot i ser un grup de 4 amics ben joves (20 anys) vam sincronitzar molt bé i vam compartir moments molt divertits i agradables, com també bones onades i l'esperit viatger.


La seva història del viatge és la següent: Van arribar a Santiago de Xile a on hi van estar un mes per estudiar l'espanyol i comprar una furgoneta. Un cop la van aconseguir, la van personalitzar per convertir-la en cotxe, cuina i dormitori. La veritat és que van distribuir l'espai força bé i segons ells, podien dormir bastant còmodes a l'interior, tres d'ells als matalassos que van col·locar sobre l'estructura de fusta i el quart, a davant de la furgoneta, ja que aquest només tenia poc més d'un mes per viatjar amb els seus amics, els quals esperaven visitar Xile i Perú durant els 6 mesos de viatge.



Però el moment va arribar i ens vam haver d'acomiadar, ells continuaven la ruta cap al sud i nosaltres cap al nord… Però estem segurs que tard o d'hora els camins es tornaran a creuar.



Amb la següent foto que tant ens agrada a nosaltres acabem aquesta entrada, que com sempre esperem que el vídeo, les fotos i l'escrit us hagin agradat. Fins a la propera amics i amigues!