Diuen que una imatge val més que unes quantes paraules... Doncs sí, ja entrem al immens desert d'Atacama, i ho fem per la ruta costanera, buscant un indret ben maco i amb una bona onada, per passar-hi uns dies que ja toca surfejar després dels dies passats a la ciutat de Santiago, i per la Cristina, descansar després d'haver-li tret el queixal del seny.
.jpg)
Tant buscar, tant buscar que el pneumàtic va explotar! És la 7ª roda que hem de canviar durant els 5 mesos de viatge. Podríem dir que és la despesa principal... els pneumàtics. Com heu vist al vídeo, vam tenir un petit ensurt... i és que el terra a on estava recolzat el gat va cedir... i per poc que no ens cau l'autocaravana a sobre... Uuufff! Només dir que són gairebé 3.000kg.
 |
| Si el gat és petit... afegeix un parell de llistons de fusta a sota la roda, i ja podràs elevar més el vehicle ;) |
Buscàvem una onada que ja ens havien parlat d'ella, al final gràcies a les pistes que ens havien donat i a la nostra gran imaginació la vam trobar. L'indret era ben bonic i ben diferent, amb cases molt rudimentàries però encantadores, les quals construeixen els xilens (resulta que al cap de pocs anys poden reclamar aquell terreny com a propietat seva, i el govern els hi cedeix per llei).
L'onada, no funcionava a la perfecció perquè li faltava mar, però sense ser motiu per no remullar el culet mentre el sol anava caient capritxosament.
L'endemà vam continuar la ruta en busca d'una altra onada, aquesta era una notícia ben fresca sobre un secret surfspot on la onada trenca a una illa a la prop de la costa. La referència principal era aquesta, que podria ser una bona pista si no fos perquè des de la carretera no es podia distingir molt bé.
Vam passar per un parell de pobles ben isolats, eren totalment de famílies de pescadors. Tractava de poques cases prop de les barques i poca cosa més, per arribar-hi has d'aixecar pols una bona estona pels camins de sorra o roques.
Quan vam tenir l'indret que buscàvem a l'horitzó de seguida vam tenir clar que el nostre destí ja era real. Però amb l'emoció la roda va quedar ben ensorrada i la veritat, és que es va resistir bastant en sortir a la superfície... Finalment després de provar de desinflar les rodes, posar estores sota les rodes motrius, marxa endarrere, marxa endavant, marxa endarrere... ho vam aconseguir!
BINGO!!! El indret era autèntic i peculiar, estàvem sols, la onada feia bona pinta (encara que faltava una mica de mar) i... teníem una illa a davant per descobrir. L'Òscar i el Niko no s'ho van pensar i van anar directes a l'aigua, i més sent una onada de dretes que no són gens habituals a la costa oest, i per tant, des de que vam sortir de Ushuaia... Mala sort per la Cris, ja que feia temps que desitjava surfejar alguna dreta però per causa del queixal i els medicaments, es va haver de contentar gravant a qui surfejava.
L'Òscar i el Niko gairebé van estar sols tota la sessió menys quan un peruà s'hi va afegir cap al final. El bodyboarder peruà es va passejar una mica per la illa abans d'entrar a l'aigua, així que l'Òscar a la tarda va agafar el paddle surf (stand up) i va anar a investigar d'estranquis.
.jpg)
SORPRESA!!! La illa estava habitada! Hi havia una fauna molt abundant i diversificada, per lo petita que era la illa. L'Òscar no es podia creure tot el que estava veient, i el que és més important, en estat pur de la naturalesa; sense prohibicions, sense negocis, sense explotació.
Durant el sopar l'Òscar com qui no vol la cosa va reproduir els vídeos que havia gravat deixant el Niko i la Cris sense paraules. Pingüins, foques, pelicans, castors... Així que com ja us podeu imaginar, la operació 'illa' va començar!
Sort que de trastos anem sobrats... Els 3 ens vam anar combinant entre el paddle surf i el kayak que tenim gràcies a 'Atlantikayak' (empresa que a Argentina ens va regalar un kayak amb l'esperança que arribi a Alaska...). Vam vorejar la illa, algun tram a contra-corrent i amb el mar despertat però sense grans dificultats.
La veritat és que poder estar tu i els animals compartint el mateix espai d'aquesta manera tant natural és una experiència molt autèntica i que de ben segur que recordarem per molt temps.
Ens emportem un record molt màgic de la Caleta Pajonal; per la bellesa del lloc, lonada, els graciosos pingüins, les amigues foques, els treballadors castors, els immensos pelicans... i tots els animalets que van conviure amb nosaltres. Us deixem una foto que amb la posta de sol resumeix tot aquest encant:
Fins a la propera, que si tot va bé, informarem des del Desert d'Atacama!
