CHILE: Santiago de Xile amb la millor companyia catalana! #13.3

En aquesta entrada us mostrem algunes fotos de l'últim surfspot que vam visitar abans d'entrar a la gran ciutat de Santiago de Xile a on ens esperaven dos bons amics. Abans de res, us mostrem el vídeo que està dedicat a tots els catalans i xilens amb els qui vam compartir un moment o altre durant la nostra estada, i especialment al Sergi i a la Natalia.

In this post we'll show you some pictures of the last Surfspot that we visited before going to the big City of Santiago de Chile, where two good friends where waiting for us. First of all, we show that the video is dedicated to all Spaniards and Chileans with whom we shared some point during our stay, especially Ronnie and Natalia.

Vam mullar el cul a Topocalma abans d'endinsar-nos a la gran ciutat de Santiago de Xile. La idea principal era arribar al surfspot Puertecillo però vam acabar una mica més al sud, a on no hi havia ningú més que nosaltres a l'aigua. Una colla de xilens ens esperaven quan vam acabar de surfejar amb una parrillada de carn i un got de vi! Una sorpresa ben agradable. Quan van marxar ens van omplir el rebost per varis dies amb pa, fruita i verdures. Gracias!

En aquest indret vam poder gaudir d'una mística i tenebrosa boira baixa i una de les llunes plenes més grans que hem vist mai. A part, d'unes bones sessions de surfing.

Per fi va arribar el moment. Era la primera vegada que estàvem ansiosos per entrar a una gran ciutat, i és que a Santiago teníem cita amb la parella Minva, el Sergi i la Natalia!!!

Ells són un clar exemple de la mala situació econòmica que es viu a Espanya, i conseqüentment a Catalunya. Per acabar els estudis universitàris van fer les maletes i van volar cap a Xile, on hi van anar a fer el treball de final de carrera i finalment ja s’hi van quedar. Com molts d’altres joves talents, marxen del país en busca de millors oportunitats de feina i de vida, ja que la majoria el que busquen és treballar d’allò que han estudiat, i no acabar fent qualsevol feina.

Bé, deixant de banda les penes tornem al tema que ens ocupa. Al final vam passar a la city més dies dels esperats, ja que ens van tractar molt i molt bé! El fet de passar varis dies a Santiago ens espantava una mica, per on deixar l’autocaravana, on dormir, la seguretat, les multituds, el trànsit, etc. però resulta que viuen en un barri ben considerat i un mica allunyat del caòtic centre, i per rematar-ho a on hi tenen un pàrquing amb seguretat i descobert, a on podíem  entrar sense problemes els quasi 3 metres d’autocaravana (La Simpi). Però els veïns 'pijos' no els hi feia gaire gràcia tenir La Simpi a dins de la seva propietat, i van emprenyar bastant durant tots els dies, però vam resistir! Els primers dies baixàvem  a dormir a casa nostra però finalment vam passar un parell de nits a casa seva, de luxe!

Després de les abraçades inicials i la posada al dia vam anar a un mercat proper on vam comprar verdures i fruita ja que per dinar el Sergi ens va preparar un gaspatxo ben 'sabrosón' (àpat que posteriorment introduiríem a la nostra dieta) i tampoc va faltar a la taula el guacamole, que ens acompanya allà a on anem. Teníem mono de llar i sofà així que després de dinar vam fer el mantes una estona fins al vespre que vam donar una volta per la ‘urbe’ amb bicicletes... molt macos tots nosaltres com podeu veure al vídeo :)

L’endemà mateix de la nostra arribada (diumenge) justament hi havia una celebració dels amics i amigues de la Natalia i el Sergi. Perfect timing. Més de 30 persones es van reunir al jardí residencial d’un bloc de pisos, i dels quals la majoria eren catalans!!! Va ser una jornada ben inesperada i divertidíssima, parlant el català a l’altra punta del món mentre degustàvem paella, paella al forn, guacamole, humus, amanida,… i per fer baixar tot això no van faltar les cerveses!

Els dies van anar passant entre gestions, menjar pels descosits i fent rentadores, a una mitja de dos per dia, fins que va arribar la última nit abans de marxar, i per acomiadar-nos vam anar a sopar a un restaurant ‘El Clínic’ on hi destaquen les paròdies de polítics i el que és més important… tenen Estrella Damm! Després de 5 mesos ens va entrar de glòria beure una cervesa catalana a Xile. Al sopar ens van acompanyar el Carles i el Javier, els quals ens van preparar una sorpresa… Ens van regalar l’adhesiu de la bandera de Xile que ens faltava a la col·lacció. Moltes gràcies! I sobretot a la parelleta, qui ens va obrir les portes de casa seva sense restriccions fent-nos sentir com a casa! Us esperem a l’estiu a Panamà. Una abraçada i fins aviat!!!

Javier, nos quedamos sin celular y no te pudimos enviar la foto de la bandera. Pero... acá está lo prometido!

Però les històries de Santiago no acaben aquí… L’endemà al matí abans de marxar de la ciutat vam passar per un dentista a fer una consulta ja que la Cris tenia la geniva una mica inflamada, i vam preferir consultar-ho abans d’endinsar-nos per les remotes rutes del desert d’Atacama. Després d’una radiografia van confirmar la pitjor possibilitat, el queixal del seny estava sortint! Vam tenir el dilema de que fer? ja que encara estava molt endins però si no fèiem res, el dolor aniria apareixent el que volia dir que tocaria medicar-se cada vegada amb antibiòtics. Així que després de vacil·lar una mica va entrar al ‘quiròfan’ i no en va sortir fins al cap de molta estona… La doctora no aconseguia treure el queixal i va haver de subministrar dosis extres d'anestèsia però finalment ho va aconseguir, deixant a la Cris amb petites ferides i ben adolorida.

Vam estar pensant que fer? Si tornar a casa de la Natalia i Sergi que ens ho havien proposat o seguir amb el pla original, llençar-nos a la ruta altra vegada. La decisió final va ser… que la Cris també ja en tenia prou de ciutat i que preferia aventurar-se i reprendre la marxa.

Cada dia que passava la zona de la cara s’anava inflamant més, deixant una galta ben gran batejant-la com a Popeye. El gaspatxo com hem dit abans es va introduir a la dieta de la Cris i conseqüentment de l’Òscar i el Niko. Les fotos no són de gaire qualitat però aquí teniu una mostra de l’evolució.

Apa salut i fins a la propera!