Arribat al punt més austral del món, toca conduir en direcció nord, i ho farem durant moooolts kms, fins a Alaska :) Vam escollir una ruta diferent per creuar la illa de Tierra del Fuego, aquesta vegada vam creuar amb ferry per Punta Arenas, Xile. Així que vam conduir per la part oest de l'illa, a diferencia que a l'anada que vam passar per la part est.
En el vídeo d'aquesta entrada resumim el camí que vam seguir per creuar la illa i el que ens vam trobar pel camí; bells paisatges, un vaixell enfonsat que feia por i pingüins, molts pingüins i molt simpàtics :)
En el vídeo d'aquesta entrada resumim el camí que vam seguir per creuar la illa i el que ens vam trobar pel camí; bells paisatges, un vaixell enfonsat que feia por i pingüins, molts pingüins i molt simpàtics :)
Abans d'entrar altre vegada a Argentina i conduir per la Ruta 40, vam fer varis kms per terres xilenes i vam poder contemplar paissatges molt macos i les muntanyes que formen el famós Parc Nacional de les Torres del Payne.
El camí va ser impressionant, la naturalesa salvatge et deixa sense paraules com també els camins de terra entre gota de pluja i sotragada. El camí ens va conduir fins a una caleta a on es podia visualitzar des de lluny una forma fantasmagòrica, que va resultar ser un vaixell abandonat a la mateixa costa. El pas dels anys es notaven per tenir tota la estructura rovellada i podrida. L'estructura trontollava a cada passa i el terra estava tant rovellat que a molts llocs no quedava ni, terra! Amb molt de compte vam anar investigant tot el vaixell.
La sorpresa va ser quan va anar pujant la marea i per poc que no podem sortir de dins del vaixell encantat. L'aigua congelada ens arribava fins als genolls i la pluja començava a fer presència, així que tant ràpid com vam poder vam tornar a l'autocaravana, però ben mullats i congelats. Un castor ens va acompanyar part del camí, però ell, sense presses.
Els Pingüins de Magallanes :)
Vam tenir la gran oportunitat de compartir una bona estona amb els animalets més simpàtics del món! Per fi vam poder estar envoltats de pingüins, sense presses i sense pagar. Vam tenir la sort que al moment d'accedir al parc natural, tampoc hi havien els responsables de cobrar, així que no vam haver de pagar.
Des del pàrquing ja veiem unes figuretes petites i moltes, la veritat, és que bastant immòbils, diguem-ne que són lents amb els moviments i molt tranquils. Just començar a caminar per la passarel·la de fusta un pingüinet es va posar a seguir a l'Òscar. Ens va sorprendre com n'eren d'amigables i de curiosos amb nosaltres. Us deixem algunes dades tècniques i sense més les fotos dels pingüins de l'espècie 'Magallanes':
Data d'arribada: Setembre per aparellar-se
Data de posta dels ous: Octubre. 2 per femella.
Període cria dels 'pichones': 70 – 120 dies
Mida pingüí adult: 40 – 45 cms
Període independència dels 'pichones': Gener a Març
Edat primera reproducció: Femella 4-5 anys. Mascles 5-7 anys.
Temps de vida estimat: 30-35 anys
Pes: 4-6 kgs
La Ruta 40.
És famosa per les dures condicions en què
et trobes, sense població, sense àrees de servei, però sí, amb moltes pedres i
camins molt difícils de transitar. 1.000 kms. Ens ho vam començar a imaginar
quan estàvem a Ushuaia i vam veure tots els cotxes i les autocaravanes (si se’n
poden dir autocaravanes d’aquests monstres) súper preparats, com si anessin al
Dakar, i quan portàvem pocs kms per la Ruta 40, ho vam entendre perfectament.
Us mostrarem més imatges de la Ruta 40 a
la propera entrada, però de moment us podem avançar que vam punxar 4 rodes i que, no va ser fàcil per
nosaltres i la pobreta de l'autocaravana… Tot i portar 2 rodes de recanvi un
dia no en teníem cap de recanvi! Però a destacar que la primera roda que vam
punxar a la ruta 40 ens van ajudar a canviar-la la Policia Argentina, després
de passar una nit tirats perquè ningú parava per ajudar-nos, i és que el gat es
va quedar sense oli i ja era massa fosc per a que la gent parés... Aquí t’ajuden,
però si el sol encara fa presència.
Gràcies per llegir, fins a la propera!