ARGENTINA: Perito Moreno, Bariloche i Villa Angostura. La interminable Ruta 40 de 2000 kms de ripio #12.7

En aquesta entrada us resumim 2.000kms de viatge per la Ruta 40, passant per indrets preciosos com la coneguda glacera de Perito Moreno, Bariloche i Villa Angostura. Esperem que us agradi el vídeo i les fotos:

La Ruta 40

Com ja vam comentar a l'entrada anterior, aquesta és temuda per molta gent per ser dura, llarga i en un estat molt dolent. Són més de 1.000kms de ripio (camins de terra amb roques) sense gaires opcions si et quedes tirat, sense benzineres properes i amb petits pobles els quals els separen distàncies de 200 kms… Va ser un recorregut llarg i gens fàcil, en el qual vam punxar 5 rodes i un dia, ens vam quedar sense rodes de recanvi (en portem 2) i a 100 kms de camins de ripio del proper poble… Per sort, vam arribar! Tot i les dures condicions d'aquesta famosa ruta, els paisatges són molt macos i diferents de tots els que havíem vist fins llavors, àrides i desèrtiques terres poblades per animals australs i regnades per un cel espectacular! Sense més us deixem amb les fotos.

Mostra un mapa més gran

Us sonen aquests números? Algun any en particular? :)

Guanacos, els reis de la Patagonia Argentina!

Molt sovint les tanques que delimiten la ruta esdevenen trampes mortals pels Guanacos.

La Policia Argentina ens va ajudar a canviar la roda, després de passar una nit tirats a la carretera perquè no ens funcionava el gat i ningú parava a ajudar-nos per ser tard a la nit.

Perito Moreno

A mida que el fred es fa notar i les corbes es tornen més pronunciades així com la pujada, podem visualitzar una amplia extensió de quelcom blanquinós envoltat de majestuoses muntanyes i aigua, la qual té un color particular ('lechoso' com li diuen aquí) causat per l'elevada quantitat de partícules en suspensió procedents del desglaç.

Aquí no podem ser altre cosa que uns turistes més, no podem acampar, no podem navegar i hem de pagar per entrar al Parc Natural on s'hi troba aquesta immensa glacera, el mític 'Perito Moreno'. Però òbviament, ja vam fer de les nostres… Vam aparcar l'autocaravana en un revol on quedava bastant camuflada i vam arribar caminant entre la vegetació salvatge a la vora del llac, volíem fer paddle (Stand up Surf) davant de la glacera i entre petits icebergs que flotaven capritxosament, però… vam haver d'avortar la missió principalment perquè era bastant arriscat pel fort vent que bufava i les restriccions del parc, l'Òscar tenia moltes ganes de vorejar el Perito Moreno sobre el paddle… Llàstima! Així que ens vam conformar amb una foto típica com la resta de turistes:

En realitat existeixen més glaceres similar i més grans a Argentina, però el Perito Moreno és famós per les facilitats que ofereix als turistes degut a que a l'altre banda de l'aigua hi ha terra ferma i des d'allà es pot observar la glacera fàcilment. Per variar, només hi ha un parell de camins amb plataformes habilitades per poder contemplar aquesta meravella i les sorprenents esllavissades de gel (per sort en vam poder gravar un parell que us mostrem al vídeo), em de reconèixer que ens sentíem una mica com unes ovelletes (també existeixen Tours per conèixer la glacera des de l'aigua  o bé caminant-hi per sobre. Prepara la cartera!).

Durant l'hivern creix la glacera i per contrapartida al estiu retrocedeix degut al augment de les temperatures. Tot i així, en línies generals l'extensió va disminuint ja que actualment estem vivint una era de Inter-glaciació, que dura uns 25.000 anys, però òbviament també hi té a veure l'escalfament global. Les esllavissades són el gran atractiu turístic, i realment està justificat. L'espectacle comença amb l'avistament de possibles trossos de gel a punt de caure que poden arribar als 60 metres d'alçada, d'unes dimensions imponents. Llavors ve el període d'espera, mentre vas sentint un sons molt forts d'altres trossos de gel que van caient i per últim, ve el moment de la 'llei de murphy' que desisteixes i et dones la volta per continuar la caminada i Baaaammmmm, cau aquell tros de gel! Com dèiem, quan cau fa un soroll aterrador i quan per fi es submergeix a l'aigua, ràpidament torna a surar formant una onada que ja ens agradaria poder surfejar :)

Tros de gel a punt de caure...

Bariloche

És sinònim d'immensos llacs envoltats d'immenses muntanyes, a l'estiu famós per les platges dels llacs i a l'hivern, per les estacions d'esquí i la abundant neu. El centre del poble fàcilment et recorda als Alps amb les casetes i comerços de fusta, ben rústic.

Vam arribar tard a la nit, just entrar vam parar en un 'restaurant' a menjar unes empanades, i sort en vam tenir ja que després d'entrar ja van tancar les portes ;) Perquè us expliquem això? Doncs perquè… Catalans sempre endavant i arreu del món! Entre tots els clients ràpidament ens vam fixar a un noi que parlava amb un accent un pèl peculiar, li vam posar l'orella a sobre i pam! Quan va pronunciar 'beixamel' ja no en vam tenir cap dubte, també era de la terra :)  Vam convidar en Roger a la nostra taula i vam continuar la xerrera a l'interior de l'autocaravana (La Simpi) amb una copa de vi, quan vam mirar el rellotge ja eren les 3 de la matinada! Moment d'acomiadar-nos, l'endemà ell continuaria el seu camí cap al sud, i nosaltres cap al nord…

Però com sempre, tot indret bonic implica multitud de turistes argentins (per ells ara són vacances d'estiu) així que vam passar la primera nit al poble i l'endemà vam investigar més. Hi ha un circuit d'uns 20 kms que recorre les costes dels llacs de la vora, i en un d'aquests vam muntar el campament per un parell de nits, tocava i NECESSITÀVEM relaxar-nos després de la 'tortura' de la Ruta 40, les rodes punxades i el ripio, nosaltres i La Simpi, pobreta! Vam provar de pescar, vam fer kayak, uns salmons a la barbacoa amb la recepta de la mama per sopar i estiraments per descontracturar l'esquena i tot el cos.

Villa Angostura

Per nosaltres va ser l'últim indret d'Argentina abans d'entrar a Xile! Els atractius són els mateixos que Bariloche, però amb la diferencia que és més tranquil. També es coneix com a punt de partida de la ruta 'Los 7 lagos' la qual no vam poder fer ja que en 3 dies havíem de creuar la frontera per recollir a l'aeroport xilè el nostre amic finés Niko. Just sortir de Bariloche vam recollir una parella que feien dit (auto-stop), i va resultar que també anaven a Villa Angostura, la Cris va anar a darrera de La Simpi a  conversar amb ells i quan ja portàvem una estona conversant de cop i volta treuen una gateta de la bossa de mà!

El parell de nits que vam passar a vora del preciós llac ens van fer companyia, els vam deixar el kayak i a cada cuinada ho fèiem per a 4 plats enlloc de 2 :)

Van ser els últims dies que vam estar vivint sols a l'autocaravana, ja que en 3 dies teníem la cita de recollir el Niko a l'aeroport de Puerto Montt (Xile) qui no sap quan temps estarà amb nosaltres, així que vam aprofitar per fer cosetes sols com agradables banys al llac i llargues pedalejades en bici vorejant els llacs que també hi ha en aquesta zona, quan no estàvem amb la parella de hippies.

La parella era jove i feliços de la vida. Com veureu al vídeo i a la foto practicaven una dansa anomenada Contact que ve a ser com una dansa contemporània però sense música i totalment improvisada. L'última nit amb la lluna plena ens van fer una representació…

Gràcies i fins a la propera, que ja serà a Xile!