Ja estem a ARGENTINA!!! La Ruta: Gualeguaychú > Buenos Aires > Mar del Plata > Mar del Sur > Necochea > Cueva del Tigre > Reta #12.1

L'entrada al país del 'Asado' va ser pel pont internacional que creua el immens Río de la Plata connectant les poblacions de Fray Bentos (Uruguai) amb Gualeguaychú (Argentina).

En aquesta entrada i el vídeo que adjuntem resumim la nostra passada per Buenos Aires – Mar del Plata – Mar del Sur – Necochea – Cueva del Tigre – Reta, del 21 de novembre al 1 de desembre. Uns 1.000  kms, 10 dies.

Mostra un mapa més gran

A mida que recorríem entusiasmats els primers kms ja ens vam adonar que Argentina és un país gran, molt gran, on les distàncies entre poblacions són enormes i on cobren vida les carreteres infinites que es difuminen al horitzó.

Passats algunes desenes de kms des de creuar el Río de la Plata vam arribar al primer poble el qual té un nom un tant estrany, Gualeguaychú, on vam parar per fer les gestions obligatòries al entrar a un país nou. Canviar diners, comprar una targeta SIM pel mòbil i proveir-nos de menjar i aigua.Al creuar el poblet la gent ens seguia amb la mirada i la boca mig oberta fins que les cervicals ja no cedien més, és tal, que la primera parada per la targeta SIM no ens va costar ni un 'centavo', el propietari del local ja ens havia estat seguint amb la mirada i en 10 minuts ens va fer una bona lliçó de com funcionaven les coses al país, consells i ens va explicar com funcionava tot el tema del Dòlar Blue (canvi de dòlars per pesos al mercat negre, amb un tipus de canvi que passa del 6 o 7 (oficial) al 9 o 10 (no oficial)). Contents per les bones vibracions de la gent i amb les gestions fetes, vam continuar la ruta direcció al Sud.

Buenos Aires. Tota la gent que ens vam trobar ens va recomanar que no paréssim a fer nit a Buenos Aires ja que teníem tots els números de que ens robessin o tinguéssim alguna mala experiència. Degut als avisos i que nosaltres no som gens fanàtics de les grans ciutats vam decidir conduir fins passar Buenos Aires i en alguna estació de servei fer-hi nit i aconseguir WIFI a ser possible. Doncs així ho vam fer i vam conduir 300 kms sense parar que no són gaires però van ser unes 7 hores travessant la ciutat de Buenos Aires que el trànsit està 5 vegades més complicat que Barcelona… increïble! Me estoy estressandooo :)

Però tot plegat va tenir la seva recompensa, mentre estaven a l'espera del canvi a verd d'un semàfor, el conductor del cotxe del costat ens va fer baixar la finestra per explicar-nos entusiasmat que ell era el senyor propietari de l'empresa Atlanti-Kayak i que ens volia proporcionar un kayak amb els rems corresponents per fer-lo servir fins a Alaska a canvi d'enviar-li algunes fotos! Al comentar-li que no paràvem a la caòtica ciutat i que anàvem cap a Mar del Plata ens va dir que cap problema, "yo os proporciono todo lo necesario en Mar del Plata...". Vam intercanviar targetes i vam seguir la ruta…

Ens vam llevar en una estació de servei, vam esmorzar els nostres cereals de rigor i sense perdre ni un minut a conduir altre vegada els 700 kms que ens quedaven fins a Mar del Plata. La velocitat punta de La Simpi (autocaravana) és de 80km/h amb vent favorable i amb un ferm pla, així que xino xano les distancies es dupliquen.

La seguretat. Hem de dir que des del primer moment que vam posar els peus a terres argentines ens van avisar de la poca seguretat que es respira al país i més per nosaltres, turistes i amb 'casa rodante' on saben que a dins de l'autocaravana ho portem tot. De veritat, tothom ens avisava amb exemples de coneguts o familiars que havien patit algun ensurt; a la feina, a casa, amb pistola, pel carrer… Els primers dies ens vam deixar intimidar per aquests pensaments i pors, fins que ja passat uns dies o setmanes ja no volem saber més històries! Nosaltres com sempre serem cautelosos, tancarem la fortalesa i no dormirem al primer lloc que ens sembli i amb això ja en tenim prou, ja que no ens volem perdre indrets i experiències per la por dels argentins, que ells mateixos es descriuen com a gent molt pessimista.

El nou Kayak de Atlanti-Kayak. Va ser una gran sorpresa que ens oferissin un kayak mentre conduíem per la ciutat, també molta casualitat que ens trobéssim entre 10 milions d'habitants, gairebé sembla impossible. Així que sumarem un esport més a tots els que ja tenim per fer… El Kayak és un bon trasto de 33 kg però amb molta il·lusió li farem un lloc oblidant-nos de la por que s'ensorri el sostre de La Simpi.

Mar del Plata i Mar del Sur. Són dues poblacions costaneres i molt properes. La primera és la destinació per excel·lència dels argentins residents a Buenos Aires i de les rodalies. La segona, la que ens va agradar a nosaltres, tracte de 4 casetes on hi freqüenten pescadors i poca gent més envoltats d'un paisatge més àrid però amb molt més de encant que els edificis construïts sense cap tipus de planificació prèvia del Mar del Plata. Al Mar del Sur (en el vídeo ho podeu identificar per l'Òscar en pijama) quan el vent ens ho va permetre vam estrenar el kayak agafant les onadetes que es feien a 200 metres de la costa, una experiència molt divertida pels dos però a la vegada vam fer-nos una nota mental que una caiguda amb el kayak mentre l'onada se't emporta no és igual de dòcil que amb la taula de surf… més pes, més volum i més mala llet.

Necochea. Com a ciutat no té cap atractiu especial però si que ens motivava que podia ser un dels últims indrets a on podríem fer Surf. Finalment vam poder remullar el cul però sense tirar coets. Molt vent, sembla que tota Argentina estigui tocada pel vent. El segon dia vam anar a veure un canal que entrava al mar per estudiar si podíem fer kayak i ens vam emportar una sorpresa molt grata i una mica pudorosa :) I és que el que ens pensaven des de la llunyania que eren roques va resultar que eren Llops marins en plena llibertat i estirats a la sorra fent la becaineta. Càmera en mà i a fer fotos de ben a prop mentre observàvem com es relacionen i fan el manta tot el dia. Bàsicament, s'estiren, dormen, fan badalls, es tiren rots i es barallen a cada moment entre ells…

Tot i no tenir cap atractiu especial la ciutat i vam passar varies nits, alternant entre les diverses Estacions de Servei per estar segurs i sobretot, tenir internet. Aquí vam fer varies gestions que teníem pendents com confirmar l'assegurança de La Simpi per tota l'àrea Mercosud (Argentina, Xile, Uruguai, Bolívia, Perú i Paraguai) i també, els nous suports al lateral de l'autocaravana per posar-hi els 2 longboards (taules de surf llargues) ja que amb el nou trasto del kayak els problemes d'espai que ja teníem es van agreujar. Al mateix taller vam tallar el tub d'escapament i el para-xocs del darrere ja que l'havíem perdut literalment en dos ocasions, La Simpi és massa llarga pels sotracs que hi posen a les interseccions per que els vehicles redueixin la velocitat, coneguts per 'Lomo de Burro'.

Vam sortir de Necochea amb un sol espaterrant i a mida que anàvem avançant els núvols anaven tapant el cel, fins a caure un bon xàfec. En aquell precís moment la roda es va punxar... la primera roda... i resulta que el gat que teníem es quedava curt al aixecar La Simpi i pels nostres medis no la podíem canviar. Sort que a la brevetat va parar un autobús camper d'un matrimoni argentí qui ens van ajudar de seguida amb els seu gat de professionals. Ens va saber greu ja que l'home va acabar mulladíssim per ajudar-nos i la dona ens tenia preparat un cafè ben calentó al interior de la mansió amb rodes. Els hi estem molt agraïts.

Reta i Cueva del Tigre. La primera localitat és un Balneario (com en diuen aquí), és a dir, un poblet que la seva activitat principal la té al estiu quan venen els turistes i la resta del any i viuen 4 gats, també se li diu Balneario als accessos a la platja i que et cobren per entrar o bé, han muntat restaurants o atraccions pels nens. Bé, teoria a part, a Reta vam poder fer mini Surf però amb una posta de sol que ens va deixar sense respiració. L'endemà va ser molt ventat i sense possibilitat de fer surf o paddle així que vam fer poquets kms per praderes precioses fins a arribar a Cueva del Tigre, que és el riu que podeu veure al vídeo on vam fer kayak envoltats d'un paisatge solitari i maquíssim. La pluja feia presència intermitentment però nosaltres vam continuar remant i remant, entre ànecs i nius de lloros que els seus cants ressonaven entre les roques.

Surf. Estem fora de temporada pel Surf així que no estem surfejant tot el que ens agradaria però de tant en tant podem salar-nos. A mida que anem fent camí al sud menys possibilitats tenim, però hem de fer camí al sud, la fi del món ens espera :)

Fins a la propera, que serà en breu!