URUGUAY: (Part 1/2) Vídeo i fotos dels nostres dies a Punta del Diablo #11.4a

(Entrada amb vídeo) La majoria dels dies a Uruguai els vam passar a Punta del Diablo i el motiu principal a part del seu atractiu per ser un poble de pescadors convertit en hippie és que des de fa un any que hi viu la germana de l'Òscar, la Cristina Abellán.

Mostra un mapa més gran

El Monte Zion és un conjunt de cabanes ecològiques que es lloguen a l'estiu, situades en un indret idílic i on la tranquilitat hi regne. Doncs a una d'aquestes cabanes hi viu la Cris amb el Rasti i en una altra, el Juancho, ells dos són els dos Rastamans més enrotllats de tot el poble. Ah! i sense oblidar-nos del inseparable gos, el Baco!

La vida i els dies passen tranquil·lament entre ioga, surf, mates, sopars, l'hortet... aquest tipus de vida pot semblar una utopia però és real, pura vida al 100%, la natura i els habitants fan un tàndem harmoniós. Gairebé ningú fuma tabac, molts són vegetarians, es cuiden físicament i es preocupen seriosament del impacte que ells poden causar a la terra, minimitzant-lo al màxim. Allà es regeixen per unes altres regles, i aquestes són; la pau, l'amistat, la comunitat i la humilitat. Ens han ensenyat molt. Gràcies.

Punta del Diablo és sorprenent i molt diferent al que un occidental (del 'primer món' com en diuen aquí...) està acostumat. És un petit poblet de costa originàriament de pescadors i que a dia d'avui comparteixen espai amb un gran nombre de hippies i petits negociants que durant les vacances d'estiu, de gener a febrer, i degut a la sobre-població de la capital (Montevideo) es veuen inundats de turistes. Conseqüentment la majoria d'habitants del poblet fan el negoci aquests dos mesos, és a dir, treballen sense descansar al seu estiu (gener i febrer) i la resta del any serveix per preparar-se pel estiu, per exemple; si venen roba, la resta del any confeccionen la roba que vendran. També una gran part de la població marxa al hivern, ja que hi fa molt fred i és bastant dur passar-hi els mesos de més fred.

Cadascú es busca la manera d'obtenir els ingressos justos per poder viure i el que és més important, fent allò que més els hi agrada (com seria pa, classes de ioga, pizzes, cultivar marihuana, cases de fang...) i generalment, sent ells mateixos els propis amos. És bastant comú el intercanvi de serveis entre dos persones, és a dir, estan reinstaurant el 'trueque' fet que ho trobem molt bé. Els diners no surten del poble o més aviat, del grup d'amics. Qui fa pa li ven a qui és electricista, i l'electricista menja el pa de la panadera, que a la vegada van a les classes de ioga de la seva amiga, qui menja la pizza del veí de davant, qui...

Una de les coses més importants que vam aconseguir, els dos, durant les primeres setmanes a Diablo, va ser deixar de fumar tabac, molt destacable per nosaltres després de gairebé 15 anys fumant! Enhorabona per nosaltres, ja era hora! Ja hem fet un pas més a la llibertat, una cosa menys de la que depenem :)

Amb molta pena ens vam acomiadar de la gent de Punta del Diablo amb un sopar improvitzat, ens va sorprendre gratament la gent que va venir a compartir l'últim sopar amb nosaltres... de tal manera que vam anar a comprar pizzes a la Sofi ja que no hi havia menjar per tothom :)

Ens emportem un record mooolt 'lindo' de tota la gent que ens ha fet sentir com a casa i que ens va acollir amb els braços oberts! Gràcies Juan, Rasti, Mati, Ema, Piqui, Cata, Male, Sofi, Tota, Tano, Nadia, Pablo... i tota la resta que vam compartir algun moment o altre... Sou genials!

Sense més, esprem que gaudiu de l'ambient que es respira per Punta del Diablo el qual hem intentat de reflectir amb aquest vídeo que hem editat en dues parts:

En breu publicarem la 2º part. Fins llavors, una abraçada!