En aquesta entrada us mostrem les fotos i expliquem breument les nostres impressions de les dues visites obligatòries als voltants de Ushuaia, la Glacera 'Martial' i el Parc Natural de 'Tierra del Fuego' continuant amb el vídeo de l'entrada anterior:
Parc Natural de 'Tierra del Fuego'
Com diem era una visita obligatòria que no ens podíem perdre. Vam decidir entrar-hi a última hora del vespre, per intentar no pagar l'entrada ja que els preus que posen pels parcs naturals són desorbitats. A poc a poc però sense parar vam creuar l'entrada on no hi havia ningú, però si a la casa de davant on hi havia gent a dins. Veient que ningú sortia a dir-nos res vam tirar i vam buscar una zona habilitada per acampar. Just arribar a on dormiríem ens esperaven una parella de guineus salvatges però ja acostumades al ésser humà i sobretot, al seu menjar…
.jpg)
L'endemà parlant amb més viatgers ens van explicar que si accedeixes o surts del parc entre les 20h i les 8h del matí no has de pagar, ja que els responsables de cobrar no treballen i la gent que hi ha a la casa, són els 'guardaparques' els quals els hi és igual si has pagat o no, no és la seva feina. Perfecte!
També va ser un indret a on ens hi vam estar més del esperat, degut als bells paisatges; muntanyes, llacs i a la diversitat d'animals en llibertat els quals són els verdaders habitants d'aquestes difícils terres.
Una de les missions era veure la colònia de castors que prometien que habitaven als rius, construint ells mateixos grans presses amb troncs formant una espècie de llac sota el nom de casa seva. Com diem en el vídeo la zona on es podia accedir no hi havia ni un trist castor, així que vam aprofitar quan els guàrdies no miraven per endinsar-nos al bosc i intentar de veure aquest animal tant curiós i tant poc conegut per nosaltres. Després de caminar una estoneta vam poder veure com una figura es movia per l'aigua… Sí! Castor a la vista! :) Resulta que els castors són originaris de Canadà i que cap als anys cinquanta els van portar per comercialitzar les seves pells, però no van tenir èxit i el castor es va reproduir ràpidament al no tenir cap depredador natural.
Una altra curiositat de la zona és el tren a vapor, el mateix que van construir els presos reincidents de Argentina que traslladaven a la província de Terra del Foc per aïllar-los de la societat, com va passar també a Austràlia, entre d'altres països i zones poc habitades en aquelles èpoques. Com que el preu del trajecte també era desorbitat, vam fer de bandolers i els vam assaltar amb fotos i vídeos al llarg del seu recorregut.
Com diem en el vídeo una altra de les missions era veure nevar! Ara a Barcelona és ple hivern, però aquí és ple estiu, i unes festes de nadal amb calor no hi estem gaire acostumats, així que esperàvem que el fred arribés a la fi del món i a ser possible, veure nevar!!!! I així va ser, no va ser molt forta la nevada però veure flocs de neu a l'estiu i al nivell del mar va ser bastant impressionant, ens va encantar!
Veiem moltes senyals dient 'Turbal' repartides pel territori, i ens preguntàvem que devia ser, ja que semblava com molsa i al trepitjar-la t'enfonsaves, també ho podeu veure al vídeo. Doncs resulta que els 'turbals' els podem trobar al punt més baix de les valls i la seva funció és filtrar l'aigua purificant-la, acostumen existir a on hi ha hagut molta aigua i glaciació.
'Glaciar Martial'
En aquest cas sí que unes imatges valen més que unes quantes paraules :)
La caminada podia començar des de la carretera o bé, podies pagar un telecadira (aerosilla, li diuen aquí) i començar des de més amunt, disminuint bastant el temps d'ascensió. La següent senyal és el tram final o únic tram pels que pugen en telecadira:
Nosaltres, com ja us podeu imaginar vam escollir la opció catalana, és a dir, la estalviadora i vam caminar des del pàrquing fins a 825 metres, més enllà ja no et deixaven passar per ser perillós en època estiuenca. Vam tenir tots els climes; sol i calor, núvols i fred i fins i tot, neu. Durant la pujada vam poder gaudir d'unes vistes impressionants i difícil de repetir; muntanyes i glaceres fosses en el mar. Bé, sense més paraules us deixem les fotos i més imatges al vídeo.
 |
| No vam poder evitar fer una foto al veure la senyal 'Sona Wifi' que algú amb gràcia havia fet, tot i que amb una falta d'ortografia :) |
Gràcies per llegir-nos i en breu comencem a conduir cap al nord des de la fi del món :)
