Com ja us vam explicar a l'entrada i vídeo anterior (http://youtu.be/MpwDN_JG15g) la província de Tierra del Fuego és una illa i el seu territori té dos nacionalitats, la part oest és xilena i la part est és argentina. Us comentàvem també que el nom va ser atorgat pels primers descobridors que des de l'aigua veien les poderoses fogueres de les tribus indígenes enceses per sobreviure en aquelles condicions tant dures, sobreviure en aquestes inhòspites terres i properes al pol sud és inimaginable.
Abans d'arribar al Estrecho de Magallanes on s'agafa el servei de ferry per creuar a la illa ja has entrat en territori xilè. El servei de ferry té una cadència de una hora i un trajecte de 30 minuts, això si creues el Estrecho de Magallanes per Punta Delgada (també es pot creuar l'estret per Punta Arenas però llavors només hi ha 2 serveis al dia i el trajecte és de 2 hores encarint-ne el preu).
Aquí us deixem l'enllaç del nou vídeo d'aquestes terres, però l'explicació del Parc Natural de Tierra del Fuego i la caminada a la Glacera us ho explicarem a la propera entrada, en aquesta el camí fins a Ushuaia creuant la illa i la mítica ciutat:
Creuant la illa de Tierra del Fuego
Quan per fi, i ressaltem per fi, vam tocar de rodes a Tierra del Fuego ja era de nit i ens esperaven 200 quilòmetres fins al proper poble, Rio Grande (Arg), per fer-hi nit ja que per arribar a Ushuaia encara ens faltaven 600 kms! No és una illa petita. La sorpresa va ser que ens esperaven 160 kms de ripio fins la frontera amb Argentia. Vam fer uns 40 kms en 2 hores, per la merda del ripio (camins de terra) que estava en molt males condicions. L'autocaravana patia molt, i no podíem anar a més de 25 km/h a més, el ripio ens va agafar per sorpresa i portàvem molt baixa la suspensió de darrera (hidràulica, teniem molt poca pressió), el que provocava que tot rebotes i fes soroll al interior 1.000 vegades més! Es notava com patia tota l'estructura del La Simpi, pobreta…
Entre roca i trontollada vam arribar a la frontera al cap de 6 pesades hores de trajecte per fer menys de 160 kms. Just abans d'arribar a la frontera (bé, a aquesta i a totes les que teníem per endavant) vam parar al boral del camí per amagar tot el menjar que podíem, ja que no pots entrar res de fruita, verdura, llegums, ous, productes frescos i productes làctics i procedent de les abelles. Al primer control tot i amagar els productes frescos es van quedar un parell de productes i entre ells un pot de pol·len ecològic el qual concretament ens va fer molta ràbia. Així ja teníem uns quants amagatalls ideats ;)
Una vegada trepitges territori argentí tornen les carreteres asfaltades però també els vents diabòlics, tant que se'ns va obrir un dels cofres que portem al sostre, per sort, de seguida ens va avisar exaltat el conductor d'un camió que anava en direcció oposada, al no sortir volant cap taula de surf tot va quedar en un ensurt. I així fins a Rio Grande on vam fer un 'Stop and Go' i a continuar rumb a Ushuaia, la ciutat més austral del món! Al llarg dels 400 kms vam poder veure uns paisatges preciosos i que a mida que anàvem avançant anaven justificant el sobrenom de 'la fi del món'. Multitud de boscos secs i trencats, com si estiguessin encantats. Profunds llacs d'un blau ben fosc entre muntanyes que cada vegada s'anaven alçant més atrevidament.
Un altre paisatge que et trobes, i per mala sort ja des de que entres a la província són les estructures petroleres repartides per les terres les quals són deshabitades fins i tot pels animals que no hi volen ni pastar.
Ushuaia
La ciutat de Ushuaia sap que no és gens fàcil arriba-hi, així que adornen l'entrada com si arribessis al final d'una cursa dura, costosa i llarga (com podeu veure al vídeo).
És una ciutat que pot agradar més o menys, però segur que no et deixa indiferent pel bell paisatge que forma el mar, la ciutat i les imponents muntanyes, nevades tot l'any. Com podeu veure les temperatures eren baixes a ple estiu i amb volves de neu incloses! A les nits ens abrigàvem tot el que podíem, ja que la calefacció va decidir deixar de funcionar a l'indret més fred de la nostra ruta per Amèrica del sud i central :(
Vam dormir varies nits a un pàrquing davant del mar, on vam estar més temps del pensat, ja que com us comentarem a la propera entrada, vam fer diverses activitats que ja podeu veure al vídeo. Un cartell on indicava les distàncies des de la població ens va cridar l'atenció.
En motiu del nostre 6è aniversari del dia que ens vam conèixer vam sortir a sopar i justament vam anar a parar un local ben mític de la zona, ja que en part és un antiquari on hi conserven tots els mobles, lavabos, neveres, eines, etc. des de fa un centenari. Resulta que mentre anàvem saborejant el boníssim salmó i la exquisita cervesa artesana els turistes anaven entrant i fent fotos al local.
A la propera entrada continuarem parlant d'aquesta zona, el Pac Natural de Tierra del Fuego i la Glacera Martial, que ja us ho hem avançat en el vídeo.
* (La Simpi = Autocaravana, motorhome, casa rodante, casilla, etc…)
