Finally we got the motorhome at Montevideo's harbour! Was not easy, a lot of forms to fill up, more money to pay and finally, we had some problems. Motorhome's door had been opened for someone, they stole some stuff and we couldn't start the engine, because they lost the key and they broke where you put the key. Even these, we're happy because we've our 'house' again and everything could be worst! LNV on the road again!!!
.jpg)
.jpg)
Tot i ser avisats que l’auto li faltaven les claus i que una frontissa de la porta estava trencada, no ens esperàvem trobar-la tal i com la vam trobar. En primera instància ens va fer molta ràbia, però passats uns minuts i després de comprovar què continuava a l’auto vam fer una valoració global acordant que 'Hagués pogut ser mooolt pitjor'!!!
El dimarts 22 vam agafar el bus ben d’hora al matí per recórrer uns 300km des de Punta del Dibalo a Montevideo, per finalitzar els tràmits interminables i recollir l’estimada motorhome. Vam arribar a la ciutat just per presentar els papers a duanes, on ens van dir que havíem de tornar el dia següent per continuar amb la burocràcia. Així que havíem de passar una o dos nits més a la city, cosa que no ens feia molta il·lusió. Per sort la família del Andrés (uruguaià i parella de la germana de l’Òscar) ens va oferir casa seva, allà ens hi esperaven el seu germà i la seva mare.
Mostra Uruguay - Montevideo en un mapa més gran
Després d’un bon sopar i una bona ampolla de vi negre (ja ho trobàvem a faltar!!!) vam anar a dormir, però algun virus estrany va atacar l’Òscar i va passar tota la nit entre vòmits i cagarrines. L’endemà el seu estat no havia millorat… així que la Cris va agafar el bus de 1 horeta de recorregut i va anar al port, on va continuar tot el papeleo. Amunt, avall, indicacions errònies, diners, amunt, avall… Després d’un parell d’hores totes les gestions ja estaven finalitzades, sinònim de que ja podíem recollir l'auto! La Cris va fer el camí de tornada amb ansietat per les ganes de comunicar la bona notícia a l'Òscar i esperant que aquesta vencés al virus maleït.
.jpg)
Amb la següent sortida del sol ja teníem l’Òscar més recuperat i llestos per anar a recollir l’autocaravana! Quines ganes!!!
El moment va arribar. Des de lluny ja vam veure l'auto. Com que el pàrquing on dormia estava tant poc vigilat ens hi vam acostar corrents, sense presentar-nos a les dependències ni res. Primer, el més important
La primera impressió al veure la porta forçada i trencada va ser bastant catastròfica i ens temíem el pitjor. Seguidament vam revisar el tema de les claus i també ens vam quedar amb un pam de nas; com que devien perdre la clau van desmuntar el bombí per poder fer el pont i així poder arrencar l’auto per treure-la del vaixell. Però amb tanta mala gana que no ens van deixar el bombí (el qual haguéssim pogut tornar a muntar ja que teníem clau de recanvi) i a més, van destrossar els plàstics, el clàxon, els intermitents, etc. Ràpidament vam entrar a l’interior i vam començar a revisar les coses més importants o que teníem en ment, i per sort no es van emportar gaire cosa, en comparació amb tot el que hi vam deixar. Passats un parell de dies encara trobem a faltar cosetes… però el més important, neoprens i taules ho tenim
Una altra cosa que ens va molestar bastant, és que no només es van limitar a robar sinó que van destrossar varies coses de l’interior com les dues finestres del sostre, una tauleta abatible, llums, etc. coses que no feia falta destrossar, amb robar i trencar la porta ja n'hi havia prou.
.JPG)
.jpg)
.jpg)
.JPG)
Ens van animar a posar una denúncia a la Policia Portuària i després de vacil·lar una mica, així ho vam fer. Em de dir que el tracte que hem rebut per part de tots és boníssim, sobretot amb el tinent de l'armada qui ens va convidar a passar la nit al mateix garatge que els marines, ja que l'home no volia que dormíssim a la ciutat amb la porta destrossada. Sense dubtar ni un moment vam acceptar l'oferta, ja que haguéssim durat menys que un gelat al mig del desert.
Amb tot això ja vam anar a parar a divendres. Al matí vam esmorzar aparcats al garatge de l'armada, vam portar la denúncia a la companyia mediadora de Grimaldi i de seguida que vam poder, rumb altra vegada cap a Punta del Diablo! Un lloc ben autèntic del qual us en parlarem ben aviat!
