Durant el passat segle a les costes catalanes es van construir infinitat de ports esportiusmalmeten la lliure circulació natural de la sorra al mar. Zones d’us privades que es van guanyar al mar amb l’únic objectiu de fer gran el negoci de l’embarcació de lleure de petites localitats costeres i que amb el temps han esdevingut greus mals per a tota la societat i el medi ambient.
El que no es va preveure va ser la pèrdua de sorra conseqüència de les construccions d’esculls o espigons dins el mar. Aquesta disposició de roques, que intenta imitar la natura per protegir les embarcacions del temporals, van ser enginy d’arquitectes que no van preveure l’obstacle en les quals es convertirien a l’hora de permetre o no deixar circular la sorra que regenera les nostres platges desprès de cada temporal.
A la façana litoral de Barcelona podem observar com la massiva construcció d’esculls bloquejen la circulació de la sorra. |
Molt abans que aquest ports esportius es posesin de moda, les principals ciutats costeres ja gaudien d’ells. En primer terme naturals però que amb el pas del temps han esdevingut més grans sempre mantenint el seu perfil natural. El tret característic d’aquest antics ports és que van ser construïts aprofitant la natura, es a dir, arrecerats darrera de grans formacions naturals de roca, protegits en algun reco d’una badia o fins i tot com és el cas de Barcelona que el port vell entra cap a dins de la ciutat. Uns bons exemples de ports els trobem a tota la costa brava ja que han sabut aprofitat el relleu de la costa per construir-los sens necessitat de guanyar espai dins el mar.
Port esportiu de l’Estartit a la Costa Brava. Part del port aprofita la geografia natural minimitzant l’impacte ambiental. |
El que mai hauríem d’haver fet és guanyar espais cap el mar en zones costeres planes com és el cas del litoral del Maresme. Això ha provocat una pèrdua de sorra a totes les platges que queden al sud des nous ports esportius. També podem veure com cada estiu a la cara nord del ports tenim acumulació d’aquesta. Molts cops l’acumulació arriba a tal punt que els vaixells no poden ni entrar a port havent de dragar els fons marí per transportar tota aquesta sorra acumulada.
Port del Masnou al Maresme. Com es veu a l’imatge la sorra s’acumula a una bada del port deixant-ne sense l’altre banda. |
Per resumir; els ports esportius artificials no generen més que empobriment de l’ecosistema a causa dels dragatges, desposseeint de sorra les platges a causa d’actuar com a barrera en el procés de la lliure circulació d’aquesta. A causa d’això la Generalitat ha de gastar milers de milions en regenerar artificialment la sorra de les platges xuclant-la del fons marí amb tots els danys que això comporta per la fauna i flora marina.
foto de funkysurfing.com |