La platja de Balmins a Sitges és coneguda per tots el surfistes catalans com l'onada del Cementiri.
Aquesta petita platja delimitada pel port esportiu d'Aiguadolç al nord i l'antic port de Sitges al sud, compta amb més de 300 metres de llargada, un passeig peatonal per sobre de la sorra i el cementiri del poble abanderant la platja nudista, el qual dona un aire místic aquest indret de la costa catalana.
L'onada del cementiri ha sigut i és un enclau surfista al ser una platja molt tranquil·la, amb fàcil accessibilitat i bona comunicació de transports. Però el que caracteritza aquesta onada no és només la situació, el principal reclam del surfistes és el tipus d'onada que es forma a continuació de l'espigó del port.
En dies amb gregal o llevantades fortes, és quan la platja ofereix la seva millor cara, arraserada dels forts vents i suaument orientada al sud, fa que els diferents bancs de sorra amb alçades progressives, formin onades llargues però amb poca inclinació, ideal pels amants de les taules llargues, el nose riding i el surf més clàssic que es coneix.
En aquesta platja és va celebrar un dels primers campionats de surf de l'història catalana, als volts dels 90, els primers surfistes de longboard es van donar cita per surfejar aquelles onades que trencaven al cementiri.
Els anys han passat però la platja de Balmins continua gairebé igual, naturistes banyant-se a qualsevol època de l'any, curiosos que passejant pel voral del cementiri, surfistes de taules llargues, curtes i els darrers vinguts del paddel, aquests homes i dones que amb l'ajut d'un rem agafen onades dempeus de taules enormes...
Avui en dia, a la platja de Balmins, podem trobar "els amics de la platja", un grup de surfistes que es mouen amunt i avall per tota la costa catalana amb les seves furgonetes i autocaravanes, en les quals dormen a peu de sorra, cuinen, riuen i comparteixen onades mentre, les lleis els hi ho permetin ja que darrerament un seguit de controls estan fent que gaudir del mar sigui cada cop més un luxe que s'ha de pagar, implantacions de zones blaves, limitació d'estacionament a turismes, prohibició de fer surf amb bandera vermella, prohibició de fer surf a l'estiu, dutxes de pagament... i sobretot, la persecució al free-camping!
Nosaltres continuem a la platja, gaudint mentre ens deixin, cuidant-la, amant-la i transmeten el que el medi ambient ens ha ensenyat.
Surf al cementiri; on acabarem tots!