La tardor és una de
les millors èpoques de l’any per passejar per la muntanya. Els colors, la temperatura, la fauna i flora
fan d’aquesta època un barreja de sensacions que lluiten entre la vida i la
mort. Per molts la tardor significa mort; les fulles dels arbres caducs moren i
cauen, la terra es torna fosca a causa de la humitat, el descens de la
temperatura crea un ambient fred on el caliu de l’estiu desapareix per donar
pas al llarg hivern.
.JPG)
Tot i això caminar pels frondosos boscos del Parc Natural
del Montnegre i el Corredor poden exaltar les emocions de qualsevol. Quan el
senders estan plens de fulles seques de colors marrons i a cada trepitjada sents les petites
branques trencar-se sota els peus t’adones
que la tardor ha arribat. Fantàstic, ja han arribat els bolets, castanyes i els
fruits de tardor estan llestos per ser recol·lectats.
Si heu sentit quelcom mentre descrivíem la muntanya a la
tardor, us agradarà aquest espai únic situat a la serralada litoral a cavall
entre el Maresme i el Vallès Oriental, a la comarca de Barcelona, Catalunya i
del qual a continuació us fem cinc cèntims d’informació.
.JPG)
Per començar va bé saber que forma part de la xarxa d’espais
naturals protegits des del 1989 així que sempre hem de tenir molta cura del
medi físic i el paisatge.
El Turo Gros a 767 m, és el punt més alt del parc al qual s’hi pot accedir per carretera o via tren des del Maresme. Envoltant tot l’espai del Montnegre hi trobem diversitat de flora i boscos atapeïts d’alzines, roures, pi pinyer, suredes i els estimats castanyers en aquesta estació de l’any. Els castanyers no son els arbres més comuns però hi han els suficients per poder collir un bon cistell de castanyes.
El Turo Gros a 767 m, és el punt més alt del parc al qual s’hi pot accedir per carretera o via tren des del Maresme. Envoltant tot l’espai del Montnegre hi trobem diversitat de flora i boscos atapeïts d’alzines, roures, pi pinyer, suredes i els estimats castanyers en aquesta estació de l’any. Els castanyers no son els arbres més comuns però hi han els suficients per poder collir un bon cistell de castanyes.
.JPG)
A destacar la gran comunitat de porcs senglars, el mamífer més gran d’aquestes serres, compartides per àligues, rates, serps, esquirols…
La filosofia dels parcs naturals és fer partícip a tot visitant de la importància del valor social i ecològic dels espais naturals els quals hem de conservar mantenint l’equilibri entre el desenvolupament socioeconòmic i l’us d’aquest espais que tants beneficis aporten al correcte funcionament del cercle natural de la vida.
Hi trobareu més informació a la Diputació de Barcelona.Publicat a Estol cat
