La sorra que tenim a les costes de les platges de Catalunya en veritat neix al golf de Lleó, França i més enllà de Catalunya. Aquesta sorra arriba a través de rius i afluents de les muntanyes que a l’acumular-se i conseqüentment desplaçar-se riu avall arriben a les costes catalanes.
El cicle natural de les corrents marines a les costes fa que els sediments en forma de sorra es mogui de platja en platja però sempre de nord a sud.
 |
| Surfcatalunya.cat en una entrevista al programa Thalassa de TV3 sobre el litoral català. |
 |
Així doncs la sorra que hi ha avui en dia a Tarragona en un passat era sorra de Barcelona i així successivament fins arribar a les muntanyes.
Donades aquestes dades podem assegurar que les platges es regeneren a poc a poc i de forma natural a causa dels mateixos corrents i onades que provoquen la pèrdua de sorra en altres platges, les quals reben forts temporals que provenen de llevant o gregal principalment. Aquest vents de l’est creen grans corrents i onades a mar endins, tenint com a objectiu d’impacte les costes catalanes. Això assegura aquest cicle natural que fa del Mediterrani un mar ben viu.
Tenint en compte les seves reduïdes dimensions, el Mar Mediterrani és conegut mundialment per un dels més perillosos, això és degut a potents depressions de curta durada que, a través de forts vents, poden fer aixecar onades d’alçades de 6 a 8 metres.
La pèrdua de sorra de les platges l’hem produït nosaltres mateixos construint ports esportiu. Ja que hem trencat el cicle natural del recorregut de la sorra: però d’això ja en parlarem a la següent entrada.
