Les últimes setmanes a Indonèsia han estat marcades per les grans i constants onades que han banyat aquestes costes que tant ens agraden.
Així doncs us presentem la penúltima entrada d’indonèsia, relats fotos i vídeos de G-land, Padang-Padang i Uluwatu.
La moto ens va portar a l’illa de Java, exactament vam conduir i navegar en ferry fins al parc natural de Alas Purwo, on es troba l’onada de Plengkung, coneguda mundialment per l’esquerra de G-Land.
L’entrada al parc és gairebé impossible a no ser que contractis un pack de transport i allotjament als diferents resorts per a surfistes situats davant de l’onada. Com sabeu nosaltres no som de tours organitzats i ens agrada l’aventura... I en vam tenir!
Arribar al parc en moto és tota una aventura que culmina a la garita del guàrdia del parc on directament et prohibeix l’entrada. Després de negociar vam poder entrar, però no sabíem que aquella garita era la primera i la fàcil, més tard arribaria la porta impenetrable per turistes com nosaltres, sense contractar el pack.
A la segona porta ja no vam tenir sort i no vam poder entrar, ni utilitzant les nostres millors armes negociadores! quedant-nos enmig del parc natural, després de 7 hores d'un incomodíssim viatge, fent-se fosc i sense un lloc per dormir en molts kms. Al parc encara hi ha lleopards i algún que altre tigre de Java, a més de 4 especies diferents de micos, búfals, cérvols... Així que ja us podeu imaginar, la idea de dormir sense un sostre i parets no animava gaire...
A la segona porta ja no vam tenir sort i no vam poder entrar, ni utilitzant les nostres millors armes negociadores! quedant-nos enmig del parc natural, després de 7 hores d'un incomodíssim viatge, fent-se fosc i sense un lloc per dormir en molts kms. Al parc encara hi ha lleopards i algún que altre tigre de Java, a més de 4 especies diferents de micos, búfals, cérvols... Així que ja us podeu imaginar, la idea de dormir sense un sostre i parets no animava gaire...
Buscant, buscant... finalment vam trobar unes cabanes semi abandonades, situades a escassos passos d'una platja que la descriuríem com a increïblement màgica, on hi vam fer foc i vam cuinar el sopar; pa i tempe amb la nostra ja típica salsa de all, ceva i chilli. No hi havia ningú a excepció dels micos (realment estava ple) i dels altres animalons no tant amigables com rates i un “pavo real” que ens empaitava tota l’estona, primer feia gràcia però després d'obrir les ales ja no tanta, realment era enorme! Les cabanes estaven totalment obertes i amb llits, així que ja sense llum natural i amb la banda sonora del la fauna salvatge vam decidir tancar-nos a dins i esperar al nou sol... trobant-nos l'endemà les maletes rossegades...
L’endemà vam tornar a trucar a la porta del guàrdia i suplicar que ens deixés passar per anar a fer surf. Impossible! Fins i tot quan li oferíem en indonesi 2 milions de rupies per entrar, simplement per provar (ho veureu al vídeo del final, quin riure!). L’única opció que ens quedava era llogar un pick-up del parc amb conductor (única alternativa) per arribar a l’onada. 8 € i una hora conduint per arribar-hi...
Ja de tornada a l’illa de Bali vam tenir la sort de gaudir del Campionat anual de Padang-Padang. La inauguració comptava amb una performance de ball, música vocal i foc a càrrec d’un grup tradicional de dansa balinesa. Espectacular!
Espectaculars van ser les onades que trencaven sobre l’escull de corall del reconegut surfspot. Onades curtes però que feien uns tubs molt profunds.
A pocs quilòmetres d’allà és troba la mítica onada del temple d’Uluwatu, custodiada per micos lladres que roben tot el que tenen a l’abast, bé, així els eduquen els amos...
A Uluwatu arriben surfistes d’arreu del món buscant el que nosaltres vam trobar aquell dia. Onades grans, perilloses i tuberes. Hem de dir que només surfistes experimentats poden cavalcar aquesta onada quan assoleix l’alçada que hi havia, parlem de 4 o 5 metres...
Les imatges del vídeo parlem per si soles. Only real surfers!
Les imatges del vídeo parlem per si soles. Only real surfers!
