AUSTRIA: Primeres Sensacions #09.2

Dues setmanes més tard d’arribar a Obergurgl, un cop ubicats i instal·lats, ja hem començat a treballar. Imagines com és el primer dia de feina després...

de gairebé un any i mig sense fotre un pal al aigua? Doncs sí, així han sigut aquest primers dies de feina, horribles, amb dolors a les cames i l’espatlla, i butllofes al dits dels peus.

Al següent dia de l’arribada ja vam anar als nostres llocs de treball i no hem parat en sis dies de pencar com mai ho havíem fet, potser quan teníem 18 anys (o menys) vam fer algun tipus de feina tant dura com la que estem fent ara, però en més de deu anys ens sembla que no hem estat en feines que siguin tant dures, tant física com mentalment. Han sigut uns dies bastant durs en els quals no ens hem mogut gaire de la habitació i els ànims han davallat. 

Cristina treballant al Hohe Mut Alm, 2.650 m.

Òscar treballant al Spa del Crystal Hotel.

Cris gairebé llesta pel servei de nit al Crystal Hotel.

Al treballar al mateix hotel on dormim i mengem (bé, són dos hotels diferents però del mateix propietari i connectats internament), ens permet no veuren’s obligats a desplaçar-nos i la veritat és que és d’agraïr ja que deu minuts abans encara pots estar aixecant-te del llit amb el pijama posat.

A part de la duresa de la feina, que ja anirem explicant amb més detall que fem cadascú, ha coincidit amb el pèssim o a vegades nul, menjar que ens donen. Hi han hagut dies que per esmorzar no hi havia literalment res. I la resta de dies podíem escollir entre un primer plat que molt sovint era una carn estranya, o un amanida que consta de enciam tomàquet i cogombre... res més. Els postres no calia ni buscar-los ja que sembla que no són gaire de fruita o iogurt.

Això a fet que l’Oscar amb la seva feina a la sauna i el poc menjar hagi perdut més de 3 quilos. Per sort da un parell de dies que la cuina s’ha posat les piles i s’ha notat molt i ja comença a ser una altra cosa... Estem més animats en aquest aspecte ja que si treballes molt i dur sense menjar bé, pots acabar sense energies i el pitjor, és que repercuteix en una caiguda del humor... hem de dir que aquí sense humor no aguantes ni una setmana. S’ha de tenir molta paciència per afrontar aquestes feines, i més venint de feines com les que fèiem abans, que et cansaves mentalment però no tant físicament. I tot... per estar al mig dels Alps, envoltats de natura i neu i per suposat... esquiar fins a rebentar durant els propers sis mesos.

De moment de neu poca o ben poca, o molta si la compares amb el Pirineus ja que les estacions porten obertes des de finals d’Octubre , no ha nevat gaire i les muntanyes estan pelades però les baixes temperatures persistents durant tot el dia i més a la nit, fa que els canyons de neu treballin al 100% i la qualitat de les pistes obertes sigui bona, la veritat és que mai en aquestes dates havíem fet unes baixades tant bones. La gent local ens diuen que la temporada passada al setembre ja va començar a nevar, i que per aquestes dates podien gaudir d’una neu espectacular. Però ja ens va bé, així ara ens podem concentrar més en assimilar les feines i quan vinguin les nevades ja estarem a punt per esquiar a full gas!

Obergurgl, al ben mig de la vall de Öztal, 2000 m.

Alguns dels pics que envolten la vall.

Des del primer dia que vam arribar a fet un sol de campionat, sense vent i res de núvols, increïble per estar a 2000 metres d’alçada, tot i això el termòmetre no puja d’un grau positiu i cau com a mínim a 4 negatius durant la nit. Tot i aquesta temperatura, els autòctons de les muntanyes vesteixen samarretes de màniga curta i no paren de dir que fa calor... realment són d’una altra pasta!