Entrada curta i ràpida (que ja toca una de curteta...) del viatge amb tren - avió - tren - bus, fins a la propera destinació de La Volta; Arugam Bay, un petit poble en una petita bahia a la costa est de Sri Lanka, on aquí sí que esperem trobar bones onades, després del mes de sequera a Índia.
Vam passar una nit a Bangalore, altre cop a casa l'amic Kupi i vam compartir una bona estona amb ell i l'Arvind, aclarint moltes incògnites que ens van sorgir al llarg del viatge.
L'endemà a les 7h del matí ja estàvem de peu per començar la gimcana que ens esperava; vam agafar un tuk-tuk per arribar a l'estació de tren de Bangalore; un tren de 6 hores que ens portaria a Chennai (molt a prop d'on vam passar l'última setmana). Després una hora més de tuk-tuk per arribar a l'aeroport d'aquesta ciutat i esperar gairebé 9 hores per agafar el vol direcció Colombo, capital de Sri Lanka.
El viatge amb el tren indi va ser molt més comfortable del que ens esperàvem. Hem de dir que un tràmit tant simple com comprar els bitllets ens va consumir totes les energies... Finalment vam pujar al tren sense aconseguir reservar els seients. Però en vam saber treure'n profit, ja que ens vam plantar al vagó de primera classe, on hi havien lliteres per dormir, fent així la durada del viatge més curta mentre fèiem torns per dormir, també servien begudes durant tot el viatge.
L'espera a l'aeroport ens va servir per actualitzar el bloc i per emportar-nos el que seria l'últim record desagradable d'Índia, ja que vam sortir a fumar a darrera la cuina del restaurant de l'aeroport i vam veure com els hi queia al terra tota la massa de les 'Masala dosa' i sense cap problema la recollien, la massa i tota la merda que hi havia al terra, i la tornaven a posar al pot per cuinar i alimentar a tot el personal; What a puke! Després d'haver menjat allà vam estar uns 30 minuts amb arcades...
Després de 1,5 hores de vol arribàvem a Colombo, Sri Lanka a les 2 de la nit. Només sortir de l'avió ja vam percebre les bones vibracions d'aquest país. La gent amb un somriure dibuixat a la cara. Les negociacions per un taxi van ser agradables, encara que no arribéssim a un acord amb el preu. També ens va agradar pujar al taxi i escoltar la música del Bob Marley, bon rollo i bones sensacions en un país nou.
Una hora més de camí i vam arribar al hostalet de Deiwhala, a la perifèria de Colombo, on passaríem 3 nits a l'espera d'agafar el següent tren per creuar el país, de la costa oest a la est.
Aquests dies a l'hostal els vam aprofitar per continuar seguint la Revolució dels indignats, i també, com és d'esperar, poder veure el Barça! Gràcies a l'Alba i el Dani, el David i la Laura via Skype vam poder veure el partit en directe i abans vam poder xerrar amb ells més d'una hora que ens va fer molta il·lusió.
El dilluns següent prop d'una hora de tuk-tuk per arribar a l'estació 'Colombo Fort Railway Station' on vam agafar el tren de vapor alimentat per carbó i de 11 hores, on ens va deixar al centre del país. 11 hores per fer menys de 300km, resultant una mitjana de 28 km per hora! Fiu fiuuu! Degut a que vam passar del nivell del mar a 2.000m d'altitud.
Vam optar per aquesta opció a pesar de ser més lenta ja que quan no estàs dormint pots gaudir d'unes fantàstiques vistes d'aquest impressionant indret. Els dos vam gaudir com nens al poder treure el cap per les portes del tren mentre anava en marxa, estaven obertes i podies fer el que volies, com si t'hi volies tirar. Una sensació de llibertat que en pocs països pots experimentar avui en dia, ja que basant-se en la nostre seguretat ens priven de moltes d'elles, després t'adones quan estàs en un país menys desenvolupat, que no tenen tantes prohibicions com nosaltres i no però això veus més accidents i la gent, per exemple, no es tira el tren.
Vam fer nit a Badulla, a casa d'una parella local ja de 70 anys. Ens vam acollir i ens van alimentar molt bé, però sense deixar d'intentar fer negoci, cobrant-nos uns preus una mica exagerats i provant de vendre'ns pedres precioses. L'endemà a primera hora del matí vam començar la següent gimcana de busos locals. De Badulla a Montregala 2hores, i després a Arugam Bay, prop de 2 hores més.
Ja una mica enamorats d'aquest país al arribar al poble ens hi vam acabar d'enamorar, un indret integrat a la natura i envoltant de selva que ja us explicarem a la següent entrada, ara us deixem amb el ja típic vídeo resum;
Visca el Barça, Visca Catalunya i Visca la mare que ens va parir!
Des d'aquí donem força als indignats que encara estan lluitant per un món millor! Gràcies!
Vam passar una nit a Bangalore, altre cop a casa l'amic Kupi i vam compartir una bona estona amb ell i l'Arvind, aclarint moltes incògnites que ens van sorgir al llarg del viatge.
L'endemà a les 7h del matí ja estàvem de peu per començar la gimcana que ens esperava; vam agafar un tuk-tuk per arribar a l'estació de tren de Bangalore; un tren de 6 hores que ens portaria a Chennai (molt a prop d'on vam passar l'última setmana). Després una hora més de tuk-tuk per arribar a l'aeroport d'aquesta ciutat i esperar gairebé 9 hores per agafar el vol direcció Colombo, capital de Sri Lanka.
El viatge amb el tren indi va ser molt més comfortable del que ens esperàvem. Hem de dir que un tràmit tant simple com comprar els bitllets ens va consumir totes les energies... Finalment vam pujar al tren sense aconseguir reservar els seients. Però en vam saber treure'n profit, ja que ens vam plantar al vagó de primera classe, on hi havien lliteres per dormir, fent així la durada del viatge més curta mentre fèiem torns per dormir, també servien begudes durant tot el viatge.
L'espera a l'aeroport ens va servir per actualitzar el bloc i per emportar-nos el que seria l'últim record desagradable d'Índia, ja que vam sortir a fumar a darrera la cuina del restaurant de l'aeroport i vam veure com els hi queia al terra tota la massa de les 'Masala dosa' i sense cap problema la recollien, la massa i tota la merda que hi havia al terra, i la tornaven a posar al pot per cuinar i alimentar a tot el personal; What a puke! Després d'haver menjat allà vam estar uns 30 minuts amb arcades...
Després de 1,5 hores de vol arribàvem a Colombo, Sri Lanka a les 2 de la nit. Només sortir de l'avió ja vam percebre les bones vibracions d'aquest país. La gent amb un somriure dibuixat a la cara. Les negociacions per un taxi van ser agradables, encara que no arribéssim a un acord amb el preu. També ens va agradar pujar al taxi i escoltar la música del Bob Marley, bon rollo i bones sensacions en un país nou.
Una hora més de camí i vam arribar al hostalet de Deiwhala, a la perifèria de Colombo, on passaríem 3 nits a l'espera d'agafar el següent tren per creuar el país, de la costa oest a la est.
Aquests dies a l'hostal els vam aprofitar per continuar seguint la Revolució dels indignats, i també, com és d'esperar, poder veure el Barça! Gràcies a l'Alba i el Dani, el David i la Laura via Skype vam poder veure el partit en directe i abans vam poder xerrar amb ells més d'una hora que ens va fer molta il·lusió.
El dilluns següent prop d'una hora de tuk-tuk per arribar a l'estació 'Colombo Fort Railway Station' on vam agafar el tren de vapor alimentat per carbó i de 11 hores, on ens va deixar al centre del país. 11 hores per fer menys de 300km, resultant una mitjana de 28 km per hora! Fiu fiuuu! Degut a que vam passar del nivell del mar a 2.000m d'altitud.
Vam optar per aquesta opció a pesar de ser més lenta ja que quan no estàs dormint pots gaudir d'unes fantàstiques vistes d'aquest impressionant indret. Els dos vam gaudir com nens al poder treure el cap per les portes del tren mentre anava en marxa, estaven obertes i podies fer el que volies, com si t'hi volies tirar. Una sensació de llibertat que en pocs països pots experimentar avui en dia, ja que basant-se en la nostre seguretat ens priven de moltes d'elles, després t'adones quan estàs en un país menys desenvolupat, que no tenen tantes prohibicions com nosaltres i no però això veus més accidents i la gent, per exemple, no es tira el tren.
Vam fer nit a Badulla, a casa d'una parella local ja de 70 anys. Ens vam acollir i ens van alimentar molt bé, però sense deixar d'intentar fer negoci, cobrant-nos uns preus una mica exagerats i provant de vendre'ns pedres precioses. L'endemà a primera hora del matí vam començar la següent gimcana de busos locals. De Badulla a Montregala 2hores, i després a Arugam Bay, prop de 2 hores més.
Ja una mica enamorats d'aquest país al arribar al poble ens hi vam acabar d'enamorar, un indret integrat a la natura i envoltant de selva que ja us explicarem a la següent entrada, ara us deixem amb el ja típic vídeo resum;
Visca el Barça, Visca Catalunya i Visca la mare que ens va parir!
Des d'aquí donem força als indignats que encara estan lluitant per un món millor! Gràcies!
