La propera destinació és la illa veïna de Bali, Java, on una de les nostres missions era aconseguir el visat per l’Índia, que s’havia de gestionar a Jakarta, la capital d’aquesta gran illa.
Donat que la visa no es fa immediatament vam decidir anar a Sawarna on teníem l’esperança de trobar bon surfing ja que així ens ho havien recomanat.
Vam volar amb Air Asia, companyia de baix cost, que connecta les principals ciutats del continent asiàtic. La nostra sorpresa va ser que al facturar les maletes ens van cobrar uns 18€ extra per les taules de surf... fills de... i tenim 6 vols més comprats amb aquesta companyia! Per tant, haurem de pagar per la resta de vols que tenim reservats amb ells... un timo!
Arribem a Jakarta de nit i endarrerint una hora els nostres rellotges, però perdent-la al estar una hora a les oficines de Air Asia reclamant els danys ocasionats a les taules, res greu però ja que ens havíem cobrat per les taules volíem fer una mica la punyeta (però com sempre, de res serveix ja que mai es fan responsables).
Finalment vam agafar un bus que ens va portar al centre de la ciutat, ens va deixar a l’estació dels busos i després de caminar uns 15min vam arribar a la zona del Jalan (carrer) Jaksa, popular pels bars i els allotjaments econòmics, tot i que nosaltres no ens ho van semblar gaire. El més barat que vam trobar va ser un ‘cuchitril’ per 90.000Rp (7,2€) sense esmorzar.
L’endemà a primera hora ens vam dirigir a l’Ambaixada d’Índia a Jakarta on vam iniciar els tràmits pel visat i ens va tocar pagar uns 100€ per obtenir-los, dient-nos que passats uns dies havíem de tornar per recollir el visat i els passaports.
Corre corre, a les 12h ja tornàvem a estar a l’estació dels busos per començar una marató de 4 transports públics per arribar al paradís que ens havíem parlat de Sawarna. El resum d’aquest interminable viatge us el oferim en forma d’imatges i el vídeo;
Bé...per fi! Després de més d’un dia ‘dale que te pego’..., vam arribar! No vam poder arribar el mateix dia a Sawarna, vam haver de fer nit a Cimaja.
Com heu vist al vídeo per arribar al poble de Sawarna has de creuar un pont bastant vell i que no entenem com encara es manté en peu, ja que cada dia hi transiten els habitants del petit poble musulmà, no més de 500 persones creiem, sobre les seves motos.
Vam anar directes al Homestay que ens havien recomanat ‘Sawarna Beach Homestay’ a 4min de la popular onada que rep el mateix nom que el poble. Però no és un homestay corrent, donat que el poble no hi ha gairebé res (ni Warungs (bars per menjar) ni Internet) donen un servei de pensió completa. Les instal•lacions no estan gens malament ja que el ‘xiringito’ només té dos anys i disposa de comoditats com una pista de tennis i TV a les habitacions, el preu acordat després de negociar van ser 100.000Rp per persona (total 16€ els dos) amb tots els àpats inclosos. Els propietaris són un australià de 65 anys i la seva muller, una dona local que al principi semblava que tot el que no tenia de bellesa ho compensava amb la seva simpatia. Els primers dies vam estar en una habitació petita però confortable, i després ens vam traslladar al pis superior on vam gaudit de TV (important pe veure el Barça) i d’unes vistes genials, inclòs un petit tros de l’oceà.
Però com diuen... No tot el que brilla és or!!! Realment la onada que diuen per nosaltres no existeix (el reef és irregular el que fa una onada no consistent i durant 10 dies no va arribar a funcionar), el menjar cada dia a base d’arròs i a més no molt bo (sort que vam demanar que ens fessin pancakes per esmorzar, sinó també teníem arròs) i... al final la dona va resultar ser una mica ‘monstruito’, diguem que no està gaire acostumada a tenir noies al seu Homestay.
El que va ocasionar la nostra partida anticipada d’aquell lloc donant l’excusa de que havíem de tornar a Jakarta per uns problemes amb el visat. Ara ens hem adonat que no tenim fotos d’aquest homestay, creiem que això ho diu tot! Ens vam passar els dies buscant qualsevol cosa a fer, ja que de surfing poca cosa, com veureu a les fotos, però per sort la platja era maca i desèrtica.
Així que vam tornar a Cimaja per passar la resta de dies, a on diuen que també hi ha una onada, però això ja serà el motiu de la propera entrada...
Quasi que la millor cosa que ens va passar va ser que un altre inquilí del homestay, un indonesi, era fotògraf professional i una tarda ens va pillar mentre caminàvem per la platja i ens va fer una sessió de fotos, majoritàriament a l’Òscar i la Cris, que no li feia gaire gràcia posar davant una càmera va descobrir una possible nova professió de l’Òscar, ja que semblava un professional!
La illa de Java ofereix molt més a nivell de surf i turístic del que us expliquem en aquest i la següent entrada, però malauradament havíem d’anar a Jakarta pel visat, i no estar més de 12 dies ja que la família arribava a Bali en breu, i el fet de que aquesta illa sigui tant gran en comparació a Bali ho feia tot més complicat i car, ja que per poder veure els famosos temples i muntanyes màgiques havíem de volar des de Jakarta o fer dos dies de viatge en tren i sense la possibilitat de poder surfejar... Esperem poder tornar aquesta illa més endavant per poder viure realment la seva essència.
Fins a la propera entrada us enviem una abraçada forta des de Índia, on esperem demà començar la nostre ruta per la costa sud amb cotxe!
Salut i força Barçaaaaaaa!
T'ha agradat l'entrada, fes una donació per poder continuar amb LanostraVolta.
Donat que la visa no es fa immediatament vam decidir anar a Sawarna on teníem l’esperança de trobar bon surfing ja que així ens ho havien recomanat.
Vam volar amb Air Asia, companyia de baix cost, que connecta les principals ciutats del continent asiàtic. La nostra sorpresa va ser que al facturar les maletes ens van cobrar uns 18€ extra per les taules de surf... fills de... i tenim 6 vols més comprats amb aquesta companyia! Per tant, haurem de pagar per la resta de vols que tenim reservats amb ells... un timo!
Arribem a Jakarta de nit i endarrerint una hora els nostres rellotges, però perdent-la al estar una hora a les oficines de Air Asia reclamant els danys ocasionats a les taules, res greu però ja que ens havíem cobrat per les taules volíem fer una mica la punyeta (però com sempre, de res serveix ja que mai es fan responsables).
Finalment vam agafar un bus que ens va portar al centre de la ciutat, ens va deixar a l’estació dels busos i després de caminar uns 15min vam arribar a la zona del Jalan (carrer) Jaksa, popular pels bars i els allotjaments econòmics, tot i que nosaltres no ens ho van semblar gaire. El més barat que vam trobar va ser un ‘cuchitril’ per 90.000Rp (7,2€) sense esmorzar.
L’endemà a primera hora ens vam dirigir a l’Ambaixada d’Índia a Jakarta on vam iniciar els tràmits pel visat i ens va tocar pagar uns 100€ per obtenir-los, dient-nos que passats uns dies havíem de tornar per recollir el visat i els passaports.
Corre corre, a les 12h ja tornàvem a estar a l’estació dels busos per començar una marató de 4 transports públics per arribar al paradís que ens havíem parlat de Sawarna. El resum d’aquest interminable viatge us el oferim en forma d’imatges i el vídeo;
Bé...per fi! Després de més d’un dia ‘dale que te pego’..., vam arribar! No vam poder arribar el mateix dia a Sawarna, vam haver de fer nit a Cimaja.
Com heu vist al vídeo per arribar al poble de Sawarna has de creuar un pont bastant vell i que no entenem com encara es manté en peu, ja que cada dia hi transiten els habitants del petit poble musulmà, no més de 500 persones creiem, sobre les seves motos.
Vam anar directes al Homestay que ens havien recomanat ‘Sawarna Beach Homestay’ a 4min de la popular onada que rep el mateix nom que el poble. Però no és un homestay corrent, donat que el poble no hi ha gairebé res (ni Warungs (bars per menjar) ni Internet) donen un servei de pensió completa. Les instal•lacions no estan gens malament ja que el ‘xiringito’ només té dos anys i disposa de comoditats com una pista de tennis i TV a les habitacions, el preu acordat després de negociar van ser 100.000Rp per persona (total 16€ els dos) amb tots els àpats inclosos. Els propietaris són un australià de 65 anys i la seva muller, una dona local que al principi semblava que tot el que no tenia de bellesa ho compensava amb la seva simpatia. Els primers dies vam estar en una habitació petita però confortable, i després ens vam traslladar al pis superior on vam gaudit de TV (important pe veure el Barça) i d’unes vistes genials, inclòs un petit tros de l’oceà.
Però com diuen... No tot el que brilla és or!!! Realment la onada que diuen per nosaltres no existeix (el reef és irregular el que fa una onada no consistent i durant 10 dies no va arribar a funcionar), el menjar cada dia a base d’arròs i a més no molt bo (sort que vam demanar que ens fessin pancakes per esmorzar, sinó també teníem arròs) i... al final la dona va resultar ser una mica ‘monstruito’, diguem que no està gaire acostumada a tenir noies al seu Homestay.
El que va ocasionar la nostra partida anticipada d’aquell lloc donant l’excusa de que havíem de tornar a Jakarta per uns problemes amb el visat. Ara ens hem adonat que no tenim fotos d’aquest homestay, creiem que això ho diu tot! Ens vam passar els dies buscant qualsevol cosa a fer, ja que de surfing poca cosa, com veureu a les fotos, però per sort la platja era maca i desèrtica.
Així que vam tornar a Cimaja per passar la resta de dies, a on diuen que també hi ha una onada, però això ja serà el motiu de la propera entrada...
Quasi que la millor cosa que ens va passar va ser que un altre inquilí del homestay, un indonesi, era fotògraf professional i una tarda ens va pillar mentre caminàvem per la platja i ens va fer una sessió de fotos, majoritàriament a l’Òscar i la Cris, que no li feia gaire gràcia posar davant una càmera va descobrir una possible nova professió de l’Òscar, ja que semblava un professional!
La illa de Java ofereix molt més a nivell de surf i turístic del que us expliquem en aquest i la següent entrada, però malauradament havíem d’anar a Jakarta pel visat, i no estar més de 12 dies ja que la família arribava a Bali en breu, i el fet de que aquesta illa sigui tant gran en comparació a Bali ho feia tot més complicat i car, ja que per poder veure els famosos temples i muntanyes màgiques havíem de volar des de Jakarta o fer dos dies de viatge en tren i sense la possibilitat de poder surfejar... Esperem poder tornar aquesta illa més endavant per poder viure realment la seva essència.
Fins a la propera entrada us enviem una abraçada forta des de Índia, on esperem demà començar la nostre ruta per la costa sud amb cotxe!
Salut i força Barçaaaaaaa!
T'ha agradat l'entrada, fes una donació per poder continuar amb LanostraVolta.
