Cimaja és el primer poblet de costa que trobes direcció sud des de Jakarta, aquí vam passar la primera nit, abans d’anar a Sawarna, l’entrada anterior, i que vam haver de tornar degut a la mala sort i les males vibracions que hi vam tenir.
Bona decisió ja que Cimaja mola més!
De la mateixa manera que vam entrar a Sawarna, la vam abandonar, creuant pel vell pont de fusta.
Vam agafar un Bemo (minibus local) i en una horeta ja estaven allotjats en un altre homestay on per 50.000 Rp (4€) teníem una habitació en bones condicions i lavabo, però sense esmorzar.
Aquí hi vam passar la resta de dies que ens quedaven fins que tornéssim a Jakarta per recollir el visat de l’India, un total de 5 dies els quals vam passar surfejant i menjant bé de nou, abandonant la ració diària d’arròs a la que ens tenien acostumats a Sawarna.
Cimaja és més coneguda per la seva onada de dretes que pel seu encant turístic. Aquí s’hi celebra anualment un campionat local esponsoritzat per una de les marques de surf més important a nivell mundial.
L’onada es troba en mig del poble i trenca sobre pedres arrodonides per l’erosió del mar, aquí no hi ha reef però les pedres fan un bon treball simulant un escull, formant una onada tubular, ràpida i potent que trenca cap a la dreta.
Els primers dies no vam poder gaudir del potencial d’aquesta onada però sabíem que en breu s’aproximava un bon swell el qual va acabar arribant amb tanta potencia que vam haver de buscar altres llocs més amagats per fer surf.
(Heu vist un monstruito?!?!)
Així que vam llogar una moto i vam recorre una mica la costa més occidental on a part de trobar una onada en una bella platja també vam poder gaudir de l’autentica vida local tant dels pescadors com dels habitants dels petits poblets.
És increïble la gran oportunitat de surf que hi ha a Indonèsia, sempre pots trobar una onada solitària trencant, esperant a que algú la gaudeixi.
Vam intentar comprar peix als mateixos pescadors que acabaven d’arribar de la seva jornada laboral, però sense gaire sort ja que a les seves bodegues només hi havien peixets de menys de 10 centímetres...
Per sort, durant el camí de tornada vam trobar una paradeta on tenien tonyina recent pescada, fresca, fresca! Ara ja sabem com diferenciar si un peix és fresc o no, només cal mirar-li les branques i comprovar que el color sigui vermellós i no marró fosc. En aquest mateix poblet vam trobar una colla de nens jugant a ser pescadors, en la desembocadura d’un riu. Molt simpàtics i encantats de posar per les fotografies de rigor mostrant les seves embarcacions fetes a mà.
El dia 12 d’Abril vam haver d’abandonar Cimaja amb la sensació que algun dia tornaríem per explorar la costa sud de Java.
7 hores separen Cimaja de Jakarta en transport public però ara sabíem que podíem fer la meitat del trajecte en tren, més relaxat i ràpid. Una curiositat va ser trobar-nos vagons exclusius per dones ja que al ser una illa islàmica, els homes i les dones... no es relacionen gaire...
Un cop arribats a Jakarta, una de les ciutats més caòtiques i contaminades del món, ens vam dirigir a l’embaixada de l’India on per fi, després de dues setmanes d’espera i pagar 100 €, vam aconseguim els vistas per l’India!
See you later alligator! Indonèsia no acaba aquí ja que en uns mesos tornarem.
Han sigut 3 mesos i mig intensos on principalment destaquem la simpatia i la diversitat d'Indonèsia.
Fins la propera que ja serà ÍNDIA! Ja que la visita de la família la publicarem més endavant.... Quina por, quins nervis... surfing in Índia, serà possible?
-
