Aquesta entrada tracta exclusivament de com vam viure el cap d’any balinès i l’entrada al nou any 1933, entre dimonis, festa i els diversos ‘gamelans’ (orquestra típica).
Ens vam omplir de extraordinària i rica cultura de la illa dels déus, Bali.
Abans de tot, vam haver de canviar de 'xavola', perquè tal i com us vam dir, ens feien fora. Ens vam passar quasi un dia buscant la nova casa, vam anar al nord, al sud, est i a l’oest, però tot el que trobàvem era car i massa luxe o una guarrada amb potes, i a sobre preu turista, és a dir, harga tourist, com li diuen aquí, i ens demanaven més del que havíem pagat fins avui.
Cansats i suats al final del carrer Jl.Kajeng nº10 (us ho recomanem, pregunteu per Nyoman) vam trobar la ‘mansión de pin y pon’ i a sobre, vam aconseguir un preu més bo que les guarrades que havíem vist, 100.000Rp (8€) amb un mega esmorzar, té i cafè tot el dia gratis. L’allotjament tracta d’una casa de dos pisos, en cada un, una habitació amb bany i amb...aigua calentaaa!
La casa es troba en mig d’una recinte familiar, aquí a Bali viuen tota la família junta, els avis, germans, parelles i els nens, ja que les dones van a viure amb la família del marit... Cadascú viu en una caseta dins el recinte, i fins i tot al mig, tenen un temple hinduista particular.
Durant la setmana que vam passar aquí vam poder gaudir de la autèntica vida balinesa, compartint moments amb la nostra nova família, aprenent sobre les seves tradicions i xerrant en indonesi, castellà i anglès, i ensenyant algunes paraules en català.
Un dia abans del cap d’any, passejant per Ubud, vam veure moltes dones entrant i sortint d’un temple amb ofrenes, com unes boixes, acompanyades de música. No enteníem ven bé què hi passava allà, així que ens vam infiltrar al temple. Un cop a dins vam veure un grup de 20 dones tocant el ‘gamelan’, instruments i música tradicional balinesa;
Una mica kaos tot plegat, entre dones amunt i avall, nens jugant i homes comentant la jugada mentre fumaven i, la música... però de cop, tot el xivarri es va diluir per donar pas a la pregaria, tothom es va agenollar al terra, amb les mans al front subjectant una flor, mentre resaven, algunes estones en silenci i d’altres recitant.
Nosaltres ens vam trobar allà al mig, drets com uns estaquirots, vam veure que era hora de marxar, però era una tasca impossible, ja que tot el temple estava plegat de gent resant ocupant tot el sòl i, no era qüestió de passar pel mig encara fent més notòria la nostra presència... així que ens vam quedar allà en silenci mentre intentàvem fer algunes fotos d’estranquis.
I resulta que vam fer bé de quedar-nos allà, ja que al temple del costat, Ubud Palace, va començar una actuació, que vam poder veure per sobre el mur sense pagar ni una rupia, perfecte, ja que ens feia mandra pagar la pasta per una representació típica balinesa i que és una cita obligatòria al visitar Ubud, que la reservarem per quan vinguin les nostres famílies la setmana que ve. (Les imatges de l’actuació surten al vídeo).
Vam dedicar-nos un dia sencer a cuidar el nostre cos, a Ubud l’oferta de “Spas” és increïble, per uns 20 euros tens un dia sencer de tractaments... nosaltres ens vam decidir per fer-nos uns massatges, depilacions i tallar el cabell.
També vam estar visitant les diferents regions de la zona, innumerables arrosa’ls, temples i boscos. A més la zona de Ubud és coneguda per les seves talles de fusta. Aquí ve gent de tot el món a comprar mobles per exportar-los.
En un dels allotjaments que vam visitar per reservar per la nostra família vam conèixer a la Ana de Marbella que ha vingut a viure aquí i amb la qual vam passar la festa de cap d’any;
El dia de Nyepi va arribar, el nou any balinès, 1933. Ens vam vestir per l’ocasió amb els sarons, que son faldilles balineses. Unes birres i al carrer que comença la festa.
EL Nyepi consisteix en un trobada de les diferents regions de la zona al centre de Ubud, cadascuna construeix un Ogoh-ogoh, monstres que simbolitzen els esperits malvats, dimonis i quelcom dolent que ha succeït durant l’any i volem cremar-los perquè no es reprodueixin el següent any.
Els Ogoh-ogoh son construïts per nens, noies i grans, el tamany d’aquests varia segons les edats dels constructors. La nit de cap d’any es reuneixen tots en un mateix punt fent ballar estrepitosament el seu Ogoh-ogoh fins aconseguir trencar-lo, si no ho aconsegueixen ho porten al camp de futbol on el cremaran.
La ressaca del dia 1 no és com al països Occidentals, aquí està prohibit sortir al carrer, és un dia de meditació total en el qual no es pot encendre les llums, veure la tele, menjar ni parlar.
Amb nosaltres van fer una excepció, la veritat és que vam tenir sort ja que la mestressa d’on dormíem ens va cuinar tots els àpats del dia. Ens vam escapar un moment a fer unes fotos al carrer desèrtic i la resta del dia vam estar veient series al portàtil.
Amb això ens acomiadem de Ubud i tornem a la carretera, aquest cop per fer una “Volta a Bali”... però això serà més aviat del que us penseu i després de recollir el nostre amic de viatge, Gilles a Kuta. Continuarà...
T'ha agradat l'entrada? Fes una donació per poder continuar amb LaNostraVolta.
Ens vam omplir de extraordinària i rica cultura de la illa dels déus, Bali.
Abans de tot, vam haver de canviar de 'xavola', perquè tal i com us vam dir, ens feien fora. Ens vam passar quasi un dia buscant la nova casa, vam anar al nord, al sud, est i a l’oest, però tot el que trobàvem era car i massa luxe o una guarrada amb potes, i a sobre preu turista, és a dir, harga tourist, com li diuen aquí, i ens demanaven més del que havíem pagat fins avui.
Cansats i suats al final del carrer Jl.Kajeng nº10 (us ho recomanem, pregunteu per Nyoman) vam trobar la ‘mansión de pin y pon’ i a sobre, vam aconseguir un preu més bo que les guarrades que havíem vist, 100.000Rp (8€) amb un mega esmorzar, té i cafè tot el dia gratis. L’allotjament tracta d’una casa de dos pisos, en cada un, una habitació amb bany i amb...aigua calentaaa!
La casa es troba en mig d’una recinte familiar, aquí a Bali viuen tota la família junta, els avis, germans, parelles i els nens, ja que les dones van a viure amb la família del marit... Cadascú viu en una caseta dins el recinte, i fins i tot al mig, tenen un temple hinduista particular.
Durant la setmana que vam passar aquí vam poder gaudir de la autèntica vida balinesa, compartint moments amb la nostra nova família, aprenent sobre les seves tradicions i xerrant en indonesi, castellà i anglès, i ensenyant algunes paraules en català.
Un dia abans del cap d’any, passejant per Ubud, vam veure moltes dones entrant i sortint d’un temple amb ofrenes, com unes boixes, acompanyades de música. No enteníem ven bé què hi passava allà, així que ens vam infiltrar al temple. Un cop a dins vam veure un grup de 20 dones tocant el ‘gamelan’, instruments i música tradicional balinesa;
Una mica kaos tot plegat, entre dones amunt i avall, nens jugant i homes comentant la jugada mentre fumaven i, la música... però de cop, tot el xivarri es va diluir per donar pas a la pregaria, tothom es va agenollar al terra, amb les mans al front subjectant una flor, mentre resaven, algunes estones en silenci i d’altres recitant.
Nosaltres ens vam trobar allà al mig, drets com uns estaquirots, vam veure que era hora de marxar, però era una tasca impossible, ja que tot el temple estava plegat de gent resant ocupant tot el sòl i, no era qüestió de passar pel mig encara fent més notòria la nostra presència... així que ens vam quedar allà en silenci mentre intentàvem fer algunes fotos d’estranquis.
I resulta que vam fer bé de quedar-nos allà, ja que al temple del costat, Ubud Palace, va començar una actuació, que vam poder veure per sobre el mur sense pagar ni una rupia, perfecte, ja que ens feia mandra pagar la pasta per una representació típica balinesa i que és una cita obligatòria al visitar Ubud, que la reservarem per quan vinguin les nostres famílies la setmana que ve. (Les imatges de l’actuació surten al vídeo).
Vam dedicar-nos un dia sencer a cuidar el nostre cos, a Ubud l’oferta de “Spas” és increïble, per uns 20 euros tens un dia sencer de tractaments... nosaltres ens vam decidir per fer-nos uns massatges, depilacions i tallar el cabell.
També vam estar visitant les diferents regions de la zona, innumerables arrosa’ls, temples i boscos. A més la zona de Ubud és coneguda per les seves talles de fusta. Aquí ve gent de tot el món a comprar mobles per exportar-los.
En un dels allotjaments que vam visitar per reservar per la nostra família vam conèixer a la Ana de Marbella que ha vingut a viure aquí i amb la qual vam passar la festa de cap d’any;
El dia de Nyepi va arribar, el nou any balinès, 1933. Ens vam vestir per l’ocasió amb els sarons, que son faldilles balineses. Unes birres i al carrer que comença la festa.
EL Nyepi consisteix en un trobada de les diferents regions de la zona al centre de Ubud, cadascuna construeix un Ogoh-ogoh, monstres que simbolitzen els esperits malvats, dimonis i quelcom dolent que ha succeït durant l’any i volem cremar-los perquè no es reprodueixin el següent any.
Els Ogoh-ogoh son construïts per nens, noies i grans, el tamany d’aquests varia segons les edats dels constructors. La nit de cap d’any es reuneixen tots en un mateix punt fent ballar estrepitosament el seu Ogoh-ogoh fins aconseguir trencar-lo, si no ho aconsegueixen ho porten al camp de futbol on el cremaran.
La ressaca del dia 1 no és com al països Occidentals, aquí està prohibit sortir al carrer, és un dia de meditació total en el qual no es pot encendre les llums, veure la tele, menjar ni parlar.
Amb nosaltres van fer una excepció, la veritat és que vam tenir sort ja que la mestressa d’on dormíem ens va cuinar tots els àpats del dia. Ens vam escapar un moment a fer unes fotos al carrer desèrtic i la resta del dia vam estar veient series al portàtil.
Amb això ens acomiadem de Ubud i tornem a la carretera, aquest cop per fer una “Volta a Bali”... però això serà més aviat del que us penseu i després de recollir el nostre amic de viatge, Gilles a Kuta. Continuarà...
T'ha agradat l'entrada? Fes una donació per poder continuar amb LaNostraVolta.
