Molt bé... arribem de nou a Bali, a la central de ferrys de l’illa. Padang Bai.
La nostra missió principal es trobar un lloc per fer-nos els tatuatges.
Per sort el mar s’havia calmat i el viatge en ferry de 4 hores va ser més que tranquil, aquest cop ens vam abrigar amb mantes per no tornar-nos a constipar amb l’aire condicionat.
Aquí els ferrys (transports públics), son bastant rudimentaris i sovint hi ha enfonsaments amb víctimes mortals, no es d’estranyar veient l’estat dels vaixells.
Padang Bai, com vam explicar, és un poble de pescadors i “motxillers” que fan el transbord cap a les Gili o directament a Lombok. Com atractiu principal té dues platges, una de sorra fina blanca situada a l’oest i una bahia anomenada Blue Lagoon on pots observar la gran majoria de la fauna marina de l’illa; tortugues, taurons, corall...
Vam anar a la platja de sorra blanca, una petita caleta de 100m. vorejada de naturalesa, els habitants diuen que de vegades hi ha onades i que es pot fer surf... no ho creiem pas ja que la platja és molt profunda, semblant a les platges de la Costa Brava.
Allà ens vam trobar un home vell que feia reflexoteràpia. L’Òscar li va explicar el seu problema a l’espatlla i li va dir que el podria ajudar...després de negociar el preu per una hora de reflexologia, és va aventurar a deixar-se tocar per aquelles velles i gastades mans.
El resultat no va ser dolent ja que ajudat per una pomada que aquí li diuen remei del tigre (semblant al Reflex), el dolor de l’espatlla va millorar bastant. A més a més va allargar el massatge fent-lo als braços i a l’espatlla.
Mentre dinàvem, casualitats de la vida, va aparèixer un jove que tenia un familiar que tatuava... ens va ensenyar fotos i vam quedar per l’endemà.
De camí cap a casa vam veure que els nois del poble estaven construint grans ninots amb un caire montruos... ens van explicar que en pocs dies hi hauria una gran festa balinesa de l’any nou, el Nyiepi, que ja explicarem en la següent entrada.
Al matí següent vam trucar al contacte. Ell amb la seva moto i nosaltres amb la nostre vam fer un camí cap a l’interior de les muntanyes, envoltats per una frondosa natura i en mig de la jungla van arribar a una petita barraca on suposadament algú hi feia tatuatges...
Millor veure el vídeo i després comentem la jugada;
L’idea era tatuar-nos els dos però aquesta intenció va desaparèixer del cap de la Cristina just veure el tatuador, diguem-ne que no inspirava molta confiança.
L’idea de l’Òscar era tatuar-se gran part de la cama però amb una sanefa va tenir prou per adonar-se que no era el lloc ideal per quedar-se més estona ja que ni el tatuador era un artista ni el lloc complia els requisits mínims d’higiene.
La resta de comentaris els podeu fer vosaltres mateixos...
T'ha agradat l'entrada? Fes una donació per poder continuar amb LaNostraVolta.
La nostra missió principal es trobar un lloc per fer-nos els tatuatges.
Per sort el mar s’havia calmat i el viatge en ferry de 4 hores va ser més que tranquil, aquest cop ens vam abrigar amb mantes per no tornar-nos a constipar amb l’aire condicionat.
Aquí els ferrys (transports públics), son bastant rudimentaris i sovint hi ha enfonsaments amb víctimes mortals, no es d’estranyar veient l’estat dels vaixells.
Padang Bai, com vam explicar, és un poble de pescadors i “motxillers” que fan el transbord cap a les Gili o directament a Lombok. Com atractiu principal té dues platges, una de sorra fina blanca situada a l’oest i una bahia anomenada Blue Lagoon on pots observar la gran majoria de la fauna marina de l’illa; tortugues, taurons, corall...
Vam anar a la platja de sorra blanca, una petita caleta de 100m. vorejada de naturalesa, els habitants diuen que de vegades hi ha onades i que es pot fer surf... no ho creiem pas ja que la platja és molt profunda, semblant a les platges de la Costa Brava.
Allà ens vam trobar un home vell que feia reflexoteràpia. L’Òscar li va explicar el seu problema a l’espatlla i li va dir que el podria ajudar...després de negociar el preu per una hora de reflexologia, és va aventurar a deixar-se tocar per aquelles velles i gastades mans.
El resultat no va ser dolent ja que ajudat per una pomada que aquí li diuen remei del tigre (semblant al Reflex), el dolor de l’espatlla va millorar bastant. A més a més va allargar el massatge fent-lo als braços i a l’espatlla.
Mentre dinàvem, casualitats de la vida, va aparèixer un jove que tenia un familiar que tatuava... ens va ensenyar fotos i vam quedar per l’endemà.
De camí cap a casa vam veure que els nois del poble estaven construint grans ninots amb un caire montruos... ens van explicar que en pocs dies hi hauria una gran festa balinesa de l’any nou, el Nyiepi, que ja explicarem en la següent entrada.
Al matí següent vam trucar al contacte. Ell amb la seva moto i nosaltres amb la nostre vam fer un camí cap a l’interior de les muntanyes, envoltats per una frondosa natura i en mig de la jungla van arribar a una petita barraca on suposadament algú hi feia tatuatges...
Millor veure el vídeo i després comentem la jugada;
L’idea era tatuar-nos els dos però aquesta intenció va desaparèixer del cap de la Cristina just veure el tatuador, diguem-ne que no inspirava molta confiança.
L’idea de l’Òscar era tatuar-se gran part de la cama però amb una sanefa va tenir prou per adonar-se que no era el lloc ideal per quedar-se més estona ja que ni el tatuador era un artista ni el lloc complia els requisits mínims d’higiene.
La resta de comentaris els podeu fer vosaltres mateixos...
T'ha agradat l'entrada? Fes una donació per poder continuar amb LaNostraVolta.
