Volíem fer dues entrades sobre aquest fantàstic indret però com que anem una mica endarrerits hem decidit fer-ne una sola.
Així que prepareu-vos per veure moltes fotos, vídeos i relats de la sobre la nostra estada a l’oest de Bali, l’última parada que vam fer de la volta en moto en aquest illa.
Desprès de setmanes voltant per l’illa amb la moto i sense fer res de surf, vam a Medewi.
Al arribar vam anar corre’ns a veure el mar però el vent va fer presencia destrossant totes les possibles onades i convertint el mar en una sopa moguda. Així que, una mica desanimats, vam tornar a fer quilometres cap a platges més a l’oest. Desprès de veure-les i confirmar que Medewi és l’ultima platja més a l’oest de Bali que rep onades vam decidir tornar al homestay per descansar.
La sorpresa va ser grata al tornar i veure que el vent havia minvat donant pas a una onada d’esquerres que trencava perfecte sobre grans pedres llimades per l’erosió del mar. L’onada trenca constantment durant uns 300 metres, gairebé sempre lenta amb una secció final una mica tubular i més ràpida. La platja es compartida per surfistes, pescadors i bestia que pasta per les vores de la platja.
La idea era quedar-nos una setmana però les onades, el homestay i la vida local i els baixos preus ens van captivar fent-nos quedar més de dues setmanes, el màxim que podíem ja que teníem un bitllet comprat feia dos mesos capa Singapur. Tocava renovar la Visa d’Indonèsia.
El vídeo de continuació és un petit resum de com passàvem els dies en aquest indret. Bàsicament ens llevàvem fèiem surf, anàvem a comprar peix o marisc a les 10 hora que els pescadors tornaven de la mar, ens cuinaven el peix al homestay i per la tarda tornàvem a fer surf o visitàvem poblets del voltant.
A la part més occidental de Bali hi ha una gran comunitat de Bugis, tribus provinents de Sulawesi, que son les illes del nord d’Indonèsia. Aquest mantenen tradicions de fa més de 300 anys com les vivendes construïdes a sobre de pilots amb decoracions de fusta. A més a la població de Negara s’hi celebra el Mekepunk, carreres de bous d’aigua que recorren uns dos quilometres arrossegant un petit carro on el “ginet” animant als bous a cop de basto. La part negativa que vam observar és que la part superior del basto te punxes fent que els bous acabin les carreres sagnant. (Com a mínim no els maten com a Espanya).
El Bugis també es caracteritzen per ser majoritàriament pescadors, aquest fan servir embarcacions mitjanes les quals inspiren a recordar les antigues embarcacions que suraven als rius egipcis i d’altres països arabs.
Els dos primers dies dormíem en una petita “xabola” plena de grans aranyes fins que vam trobar un homestay just davant del mar on per 50.000 rp (4€). Hi dormíem en una mena de bungalows, en el qual a part de centenars de llangardaixos Geckos, l’habitació estava farcida de rates les quals, cada nit, es menjaven la fusta de l’habitació.
A part d’això el lloc era molt maco i el restaurant que tenia servien menjar indonèsia i sucs naturals a uns preus molt assequibles. A més les vistes des del bungalow eren magnifiques, podent veure les onades nomes llevar-nos i les postes de sol al capvespre.
El nostre company de viatge, Gilles, ens va acompanyar la primera setmana, abandonant-nos marxant a Kuala Lumpur per renovar el visat. Amb ell vam compartir sessions de surf, massatges i molt peix i marisc.
A la platja de Medewi s’hi respira molta vida local, sobretot quan baixava la marea ja que tots sortien a recollir marisc (a les seguents fotos podeu veure com canvia el paissatge segons la marea), cada tarda passava el mateix boix amb la moto per sobre de les pedres imitant el Dakar. També vam trobar a la “dona perduda del Cunyao”.
L’Òscar, veient la remodelació d’un antic bungalow, va tenir una setmana de melancolia envers la seva antiga feina a l’Àrea d’Arquitectura de la UAB. Amb els treballadors es passava algunes hores cada dia compartint experiències sobre materials i formes de construcció.
La veritat és que a Indonèsia tant les eines, materials com els processos que fan servir son diferents als que utilitzem els occidentals. Ni millors ni pitjors ja que aquí el clima és sempre el mateix, no necessiten de grans murs aïllants, ni complexes infraestructures de climatització... Quatre columnes armades que subjecten el quatre principals murs fabricats d’un compost de pedres de riu, barrejat amb ciment, una porta i una finestra les quals aguanten un teulada bàsicament construïda de fusta i bambo. La part més curiosa és la seguretat e higiene: aquí no en saben res d’això. La protecció de peus es basa en les sandàlies diàries i el casc no el fan servir ni per anar amb moto.
El surf a Medewi va ser un dels millors llocs on hem estat fins avui.
L’onada no és especialment tubular, ni trenca sobre reef però els 300 metres de llargada i la freqüència amb la qual es podia fer bon surf amb onades de més d’un cos eren perfectes tant pel nivell de la Cristina com per l’Oscar. Els primers dies era l’Òscar qui feia fotos i gravava a causa de les molèsties a l’esquena que finalment han anant desapareixent. Els últims dies era la Cristina qui s’encarregava de la càmera ja que el tub d’escapament de la moto l’hi va cremar la cuixa amb la mala havent d’anar a l’hospital per curar-li la ferida i prenent antibiòtics durant uns dies.
Hem fet un altre vídeo amb un recull d’imatges de surf i més.
Casualitats de la vida, ens vam trobar un noi de Tarragona que voltava per l’illa fent dit i dormint e temples. Va arribar a Medewi amb ganes de fer surf i allà ens vam conèixer. Parlant de la vida ens va explicar que vivia de fer graffitis i sense pensar-ho dos cops la Cristina li va demanar que li pintes la taula de surf.
En un parell d’hores la tenia llesta, va pintar la mítica onada Japonesa i uns detalls del Miró. Li vam donar uns euros per que pogués llogar una taula i aprendre a fer surf i tots contents.
El nostre temps Medewi s’acaba i ens dirigim un altre cop a la caòtica ciutat de Kuta – Bali per l’endemà agafar un vol cap a Singapur – Malàisia per passar un dia on el nostre únic objectiu és poder renovar la visa d’Indonèsia.
Així doncs ens acomiadem demanant perdó pel retràs d’un més que portem en les entrades del bloc i és que les nostres famílies ens han visitat aquí a Bali i hem estat totalment desconnectats del món cibernètic gaudint de la seva companyia la qual no teníem des de feia set mesos...
Ens veiem a la propera entrada que serà a Malàisia. Però realment nosaltres demà ens dirigim a... INDIA!Yeaaaahhh!
Una abraçada.
T'ha agradat l'entrada? Fes una donació per poder continuar amb LaNostraVolta.
Així que prepareu-vos per veure moltes fotos, vídeos i relats de la sobre la nostra estada a l’oest de Bali, l’última parada que vam fer de la volta en moto en aquest illa.
Desprès de setmanes voltant per l’illa amb la moto i sense fer res de surf, vam a Medewi.
Al arribar vam anar corre’ns a veure el mar però el vent va fer presencia destrossant totes les possibles onades i convertint el mar en una sopa moguda. Així que, una mica desanimats, vam tornar a fer quilometres cap a platges més a l’oest. Desprès de veure-les i confirmar que Medewi és l’ultima platja més a l’oest de Bali que rep onades vam decidir tornar al homestay per descansar.
La sorpresa va ser grata al tornar i veure que el vent havia minvat donant pas a una onada d’esquerres que trencava perfecte sobre grans pedres llimades per l’erosió del mar. L’onada trenca constantment durant uns 300 metres, gairebé sempre lenta amb una secció final una mica tubular i més ràpida. La platja es compartida per surfistes, pescadors i bestia que pasta per les vores de la platja.
La idea era quedar-nos una setmana però les onades, el homestay i la vida local i els baixos preus ens van captivar fent-nos quedar més de dues setmanes, el màxim que podíem ja que teníem un bitllet comprat feia dos mesos capa Singapur. Tocava renovar la Visa d’Indonèsia.
El vídeo de continuació és un petit resum de com passàvem els dies en aquest indret. Bàsicament ens llevàvem fèiem surf, anàvem a comprar peix o marisc a les 10 hora que els pescadors tornaven de la mar, ens cuinaven el peix al homestay i per la tarda tornàvem a fer surf o visitàvem poblets del voltant.
A la part més occidental de Bali hi ha una gran comunitat de Bugis, tribus provinents de Sulawesi, que son les illes del nord d’Indonèsia. Aquest mantenen tradicions de fa més de 300 anys com les vivendes construïdes a sobre de pilots amb decoracions de fusta. A més a la població de Negara s’hi celebra el Mekepunk, carreres de bous d’aigua que recorren uns dos quilometres arrossegant un petit carro on el “ginet” animant als bous a cop de basto. La part negativa que vam observar és que la part superior del basto te punxes fent que els bous acabin les carreres sagnant. (Com a mínim no els maten com a Espanya).
El Bugis també es caracteritzen per ser majoritàriament pescadors, aquest fan servir embarcacions mitjanes les quals inspiren a recordar les antigues embarcacions que suraven als rius egipcis i d’altres països arabs.
Els dos primers dies dormíem en una petita “xabola” plena de grans aranyes fins que vam trobar un homestay just davant del mar on per 50.000 rp (4€). Hi dormíem en una mena de bungalows, en el qual a part de centenars de llangardaixos Geckos, l’habitació estava farcida de rates les quals, cada nit, es menjaven la fusta de l’habitació.
A part d’això el lloc era molt maco i el restaurant que tenia servien menjar indonèsia i sucs naturals a uns preus molt assequibles. A més les vistes des del bungalow eren magnifiques, podent veure les onades nomes llevar-nos i les postes de sol al capvespre.
A la platja de Medewi s’hi respira molta vida local, sobretot quan baixava la marea ja que tots sortien a recollir marisc (a les seguents fotos podeu veure com canvia el paissatge segons la marea), cada tarda passava el mateix boix amb la moto per sobre de les pedres imitant el Dakar. També vam trobar a la “dona perduda del Cunyao”.
L’Òscar, veient la remodelació d’un antic bungalow, va tenir una setmana de melancolia envers la seva antiga feina a l’Àrea d’Arquitectura de la UAB. Amb els treballadors es passava algunes hores cada dia compartint experiències sobre materials i formes de construcció.
La veritat és que a Indonèsia tant les eines, materials com els processos que fan servir son diferents als que utilitzem els occidentals. Ni millors ni pitjors ja que aquí el clima és sempre el mateix, no necessiten de grans murs aïllants, ni complexes infraestructures de climatització... Quatre columnes armades que subjecten el quatre principals murs fabricats d’un compost de pedres de riu, barrejat amb ciment, una porta i una finestra les quals aguanten un teulada bàsicament construïda de fusta i bambo. La part més curiosa és la seguretat e higiene: aquí no en saben res d’això. La protecció de peus es basa en les sandàlies diàries i el casc no el fan servir ni per anar amb moto.
El surf a Medewi va ser un dels millors llocs on hem estat fins avui.
L’onada no és especialment tubular, ni trenca sobre reef però els 300 metres de llargada i la freqüència amb la qual es podia fer bon surf amb onades de més d’un cos eren perfectes tant pel nivell de la Cristina com per l’Oscar. Els primers dies era l’Òscar qui feia fotos i gravava a causa de les molèsties a l’esquena que finalment han anant desapareixent. Els últims dies era la Cristina qui s’encarregava de la càmera ja que el tub d’escapament de la moto l’hi va cremar la cuixa amb la mala havent d’anar a l’hospital per curar-li la ferida i prenent antibiòtics durant uns dies.
Hem fet un altre vídeo amb un recull d’imatges de surf i més.
Casualitats de la vida, ens vam trobar un noi de Tarragona que voltava per l’illa fent dit i dormint e temples. Va arribar a Medewi amb ganes de fer surf i allà ens vam conèixer. Parlant de la vida ens va explicar que vivia de fer graffitis i sense pensar-ho dos cops la Cristina li va demanar que li pintes la taula de surf.
En un parell d’hores la tenia llesta, va pintar la mítica onada Japonesa i uns detalls del Miró. Li vam donar uns euros per que pogués llogar una taula i aprendre a fer surf i tots contents.
El nostre temps Medewi s’acaba i ens dirigim un altre cop a la caòtica ciutat de Kuta – Bali per l’endemà agafar un vol cap a Singapur – Malàisia per passar un dia on el nostre únic objectiu és poder renovar la visa d’Indonèsia.
Així doncs ens acomiadem demanant perdó pel retràs d’un més que portem en les entrades del bloc i és que les nostres famílies ens han visitat aquí a Bali i hem estat totalment desconnectats del món cibernètic gaudint de la seva companyia la qual no teníem des de feia set mesos...
Ens veiem a la propera entrada que serà a Malàisia. Però realment nosaltres demà ens dirigim a... INDIA!Yeaaaahhh!
Una abraçada.
T'ha agradat l'entrada? Fes una donació per poder continuar amb LaNostraVolta.
