Això mateix, vam recollir el nostre amic Gilles a Kuta i ens vam llençar a l’aventura!
En aquesta entrada realitzem una idea que teníem al cap des de feia temps; donar la volta a l’illa per la costa amb la súper moto, les taules i les maletes.
Pujant per la costa sud direcció est vam trobar platges desèrtiques i amb onades fantàstiques, de sorra negre i envoltades de natura. És increïble la immensa quantitat de spots per surfejar que trobes a Bali. Una de les onades és la que surt en el vídeo-resum de la volta a Bali que us mostrem a continuació.
La primera parada des de Kuta va ser Candidasa, on vam trobar una tímida onada que intentava trencar sobre les restes d’un escull de corall destrossat. El motiu és que a la dècada dels 90 el van fer servir, l’escull, per construir el que acabaria sent una ciutat fantasma. Per atraure el turisme en masses van construir massivament hotels a la costa de Candidasa, fent servir el corall com a principal element de construcció, esmicolant-lo i barrejant-lo per fer ciment.
Durant dues dècades tot va anar molt bé, però actualment el mar s’ha menjat tota la costa quedant-se la platja sense sorra a on els turistes es puguin torrar sota al sol. A la desesperada van construir espigons per frenar la força de les onades, però el mar ha acabat empenyent-los cap a la costa. Van fer servir la barrera natural de corall contra les onades per crear un paradís turístic al qual no hi venen turistes perquè no hi ha platja. Curiós, eh!
A Barcelona actualment passa quelcom semblant cada estiu. El temporals del hivern s’emporten la sorra que a l’estiu és reposada extraient-la del fons del mar amb vaixells. Una pràctica gens ecològica però que dóna molts metres quadrats de sorra per què els turistes es pugin tornar gambes sota el sol de barna. És a dir beneficis en forma € que els ciutadans no gaudim però que ens afecta a la llarga, ja que perjudiquem al nostre ecosistema marí.
Un altre mètode per a solventar-ho també és la construcció d’espigons, els quals costen molts milions d’€ i cada any són destruïts per la força del mar. Fins i tot els construeixen per canviar la forma de les platges com passa davant del il•legal Hotel Vela, actualment gairebé no hi ha sorra i per això creuen que construint un espigó que hi dipositi sorra serà una bona solució i per sempre.
LA SOLUCIÓ: és construir ESCULLS ARTIFICIALS que imitin la pròpia natura, com s’està fent en molts països (Austràlia, EUA, NZ, India,...) on utilitzen unes fibres geotèxtils farcides de sorra, creant com uns frankfurts gegants que els dipositen al fons del mar, i amb el pas del temps crea un escull natural amb una abundant biodiversitat d’espècies marines, i a sobre frena les onades, i encara més, pot crear onades perfectes. Això sí que és una bona solució per tothom i ecològica, no els ‘apanyus’ temporals que fan...
Canviat de tema i tornant a la nostra volta per Bali... un dia i una sessió cutre de surf va ser més que suficient per abandonar Candidasa. Després de llevar-nos i esmorzar en el homestay on per vei tenim un rat penat d’un metre d’ample, vam tornar a la carretera, ara la següent parada va ser a Amed, per arribar-hi passes pel tram de carretera nord-est que és bastant complicat, ja que voreja el Gunung Agung de 3.200m. d’alçada, amb trossos sense asfaltar, pujades amb molta pendent on la moto no tira i travessant rius, on els locals aprofitant l’aigua de les abundants pluges per rentar els seus animals.
De camí vam parar a la anomenada ‘White Sand Beach’ (Platja de sorra blanca) que realment la sorra no és molt blanca, però sí que és un indret bonic amb una aigua d’un color molt agradable i amb la companyia dels micos, què el que veureu a la foto va voler atacar a l’Òscar, ensenyant-li les dents i posant una cara que feia por. Es va posar a ploure de sobte, per variar, ens vam esperar a que la pluja no fos intensa per continuar el nostre camí, on al cap d’una estona vam fer una mini parada per fer fotos a un temple envoltat d’aigua que ens va semblar bastant maco i un mercat on es respirava un aire bastant frenètic.
La regió de Amed es caracteritza per aigües tranqui-les i cristal•lines sent una meca pels submarinistes i el busseig amb tub, ja que tenen varies opcions per explorar la fauna marina, com el vaixell japonès enfonsat a 50m de la costa. Aquí nosaltres vam estar a punt de fer la primera immersió, però ho vam descartar degut al preu que ens oferien i a la intensa pluja. Però el nostre amic Gilles que ja té el títol va aprofitar per contemplar el vaixell.
Ens vam allotjar un parell de nits en el mateix homestay ja que la veritat és que hi estàvem molt bé, tenia unes habitacions molt confortables i amb unes vistes increïbles, que les podíem contemplar mentre degustàvem l’esmorzar a la terrassa. Aquí és on ens vam assabentar de la desagradable notícia del tsunami de Japó, ja que si haguéssim estat en algun altre homestay de poca cosa hauríem sabut.
Descansats de fer km i km amb el cul quadrat i enganxat al seient de la moto, ens hi vam posar un altre cop... ara direcció oest, ja que ja estàvem a la costa nord de Bali. El nostre destí era la regió de Lovina, formada per diversos poblets sota un mateix nom. Degut al reef que tenen davant de la costa i al estar arrecerat per grans illes al nord com Kalimantan i Sulawesi la possibilitat de fer surf era nul•la, però teníem dos objectius aquí; visitar unes cascades i banyar-nos en unes aigües termals calentes.
Per fer les dues visites en vam tenir prou amb un dia, primer vam anar a les ‘Air Panas’ (aigües calentes) on ens va agradar el fet de que quasi bé no hi havia turistes, bo però no ens evitàvem les mirades dels locals. Sort que l’aigua estava turbulenta, així no podies saber quin grau de brutícia tenia l’aigua. La veritat és que va ser molt relaxant i l’aigua realment estava calenta, però tampoc tant com les aigües termals de França, Banys de Sant Tomas, que tant ens agraden.
Després del banyet feia mandra fer més coses, però no vam dubtar gaire en pujar la moto en busca de les cascades. Estan composades de dos cascades, la primera que et trobes és més petita a on els nens locals hi jugaven i es tiraven en bomba des de d’alt de tot (una mica perillós), i la segona cascada que és més gran la trobes enfilant-te per la muntanya i caminant pel riu a contra corrent. Grata sorpresa al arribar-hi i veure que la teníem tota per nosaltres, on vam jugar com uns nens fins que la panxa ja va començar a fer soroll. Tornant a ‘casa’ vam dinar en un warung amb vistes al mar bastant agradable i tot i que posava preu local, no ens va semblar gens econòmic però, sorprenentment, tothom era local, suposem que eren els locals rics de la zona.
A partir d’aquí vam començar a tenir mono de fer surf i com que a la costa nord no hi ha res d’onades, vam decidir tallar pel mig de l’illa. Un viatge en moto d’unes 3 hores que creua per petits poblets de muntanya i on hi plou molt.
Al fi vam arribar a La costa sud oest de Bali, exactament a Medewi on hi ha una onada d’esquerres de 300 metres de llarg perfecta que trenca sobre roques... Però això serà el proper capítol de la nostra volta.
Fins llavors esperem que la primavera i el solet us carregin les piles.
Nosaltres estem esperant a que arribin les nostres famílies avui dia 16 d’Abril. El primer que farem serà abraçar-nos i petonejar-nos molt i desprès veure el “Classic Barça-Madrid”, si tenim sort, ja que aquí el faran a les 4 de la matinada...zzzzzz....zzzzzz....zzzzzz
Petons!
T'ha agradat l'entrada? Fes una donació per poder continuar amb LaNostraVolta.
En aquesta entrada realitzem una idea que teníem al cap des de feia temps; donar la volta a l’illa per la costa amb la súper moto, les taules i les maletes.
Pujant per la costa sud direcció est vam trobar platges desèrtiques i amb onades fantàstiques, de sorra negre i envoltades de natura. És increïble la immensa quantitat de spots per surfejar que trobes a Bali. Una de les onades és la que surt en el vídeo-resum de la volta a Bali que us mostrem a continuació.
La primera parada des de Kuta va ser Candidasa, on vam trobar una tímida onada que intentava trencar sobre les restes d’un escull de corall destrossat. El motiu és que a la dècada dels 90 el van fer servir, l’escull, per construir el que acabaria sent una ciutat fantasma. Per atraure el turisme en masses van construir massivament hotels a la costa de Candidasa, fent servir el corall com a principal element de construcció, esmicolant-lo i barrejant-lo per fer ciment.
Durant dues dècades tot va anar molt bé, però actualment el mar s’ha menjat tota la costa quedant-se la platja sense sorra a on els turistes es puguin torrar sota al sol. A la desesperada van construir espigons per frenar la força de les onades, però el mar ha acabat empenyent-los cap a la costa. Van fer servir la barrera natural de corall contra les onades per crear un paradís turístic al qual no hi venen turistes perquè no hi ha platja. Curiós, eh!
A Barcelona actualment passa quelcom semblant cada estiu. El temporals del hivern s’emporten la sorra que a l’estiu és reposada extraient-la del fons del mar amb vaixells. Una pràctica gens ecològica però que dóna molts metres quadrats de sorra per què els turistes es pugin tornar gambes sota el sol de barna. És a dir beneficis en forma € que els ciutadans no gaudim però que ens afecta a la llarga, ja que perjudiquem al nostre ecosistema marí.
Un altre mètode per a solventar-ho també és la construcció d’espigons, els quals costen molts milions d’€ i cada any són destruïts per la força del mar. Fins i tot els construeixen per canviar la forma de les platges com passa davant del il•legal Hotel Vela, actualment gairebé no hi ha sorra i per això creuen que construint un espigó que hi dipositi sorra serà una bona solució i per sempre.
LA SOLUCIÓ: és construir ESCULLS ARTIFICIALS que imitin la pròpia natura, com s’està fent en molts països (Austràlia, EUA, NZ, India,...) on utilitzen unes fibres geotèxtils farcides de sorra, creant com uns frankfurts gegants que els dipositen al fons del mar, i amb el pas del temps crea un escull natural amb una abundant biodiversitat d’espècies marines, i a sobre frena les onades, i encara més, pot crear onades perfectes. Això sí que és una bona solució per tothom i ecològica, no els ‘apanyus’ temporals que fan...
Canviat de tema i tornant a la nostra volta per Bali... un dia i una sessió cutre de surf va ser més que suficient per abandonar Candidasa. Després de llevar-nos i esmorzar en el homestay on per vei tenim un rat penat d’un metre d’ample, vam tornar a la carretera, ara la següent parada va ser a Amed, per arribar-hi passes pel tram de carretera nord-est que és bastant complicat, ja que voreja el Gunung Agung de 3.200m. d’alçada, amb trossos sense asfaltar, pujades amb molta pendent on la moto no tira i travessant rius, on els locals aprofitant l’aigua de les abundants pluges per rentar els seus animals.
De camí vam parar a la anomenada ‘White Sand Beach’ (Platja de sorra blanca) que realment la sorra no és molt blanca, però sí que és un indret bonic amb una aigua d’un color molt agradable i amb la companyia dels micos, què el que veureu a la foto va voler atacar a l’Òscar, ensenyant-li les dents i posant una cara que feia por. Es va posar a ploure de sobte, per variar, ens vam esperar a que la pluja no fos intensa per continuar el nostre camí, on al cap d’una estona vam fer una mini parada per fer fotos a un temple envoltat d’aigua que ens va semblar bastant maco i un mercat on es respirava un aire bastant frenètic.
La regió de Amed es caracteritza per aigües tranqui-les i cristal•lines sent una meca pels submarinistes i el busseig amb tub, ja que tenen varies opcions per explorar la fauna marina, com el vaixell japonès enfonsat a 50m de la costa. Aquí nosaltres vam estar a punt de fer la primera immersió, però ho vam descartar degut al preu que ens oferien i a la intensa pluja. Però el nostre amic Gilles que ja té el títol va aprofitar per contemplar el vaixell.
Ens vam allotjar un parell de nits en el mateix homestay ja que la veritat és que hi estàvem molt bé, tenia unes habitacions molt confortables i amb unes vistes increïbles, que les podíem contemplar mentre degustàvem l’esmorzar a la terrassa. Aquí és on ens vam assabentar de la desagradable notícia del tsunami de Japó, ja que si haguéssim estat en algun altre homestay de poca cosa hauríem sabut.
Descansats de fer km i km amb el cul quadrat i enganxat al seient de la moto, ens hi vam posar un altre cop... ara direcció oest, ja que ja estàvem a la costa nord de Bali. El nostre destí era la regió de Lovina, formada per diversos poblets sota un mateix nom. Degut al reef que tenen davant de la costa i al estar arrecerat per grans illes al nord com Kalimantan i Sulawesi la possibilitat de fer surf era nul•la, però teníem dos objectius aquí; visitar unes cascades i banyar-nos en unes aigües termals calentes.
Per fer les dues visites en vam tenir prou amb un dia, primer vam anar a les ‘Air Panas’ (aigües calentes) on ens va agradar el fet de que quasi bé no hi havia turistes, bo però no ens evitàvem les mirades dels locals. Sort que l’aigua estava turbulenta, així no podies saber quin grau de brutícia tenia l’aigua. La veritat és que va ser molt relaxant i l’aigua realment estava calenta, però tampoc tant com les aigües termals de França, Banys de Sant Tomas, que tant ens agraden.
Després del banyet feia mandra fer més coses, però no vam dubtar gaire en pujar la moto en busca de les cascades. Estan composades de dos cascades, la primera que et trobes és més petita a on els nens locals hi jugaven i es tiraven en bomba des de d’alt de tot (una mica perillós), i la segona cascada que és més gran la trobes enfilant-te per la muntanya i caminant pel riu a contra corrent. Grata sorpresa al arribar-hi i veure que la teníem tota per nosaltres, on vam jugar com uns nens fins que la panxa ja va començar a fer soroll. Tornant a ‘casa’ vam dinar en un warung amb vistes al mar bastant agradable i tot i que posava preu local, no ens va semblar gens econòmic però, sorprenentment, tothom era local, suposem que eren els locals rics de la zona.
A partir d’aquí vam començar a tenir mono de fer surf i com que a la costa nord no hi ha res d’onades, vam decidir tallar pel mig de l’illa. Un viatge en moto d’unes 3 hores que creua per petits poblets de muntanya i on hi plou molt.
Fins llavors esperem que la primavera i el solet us carregin les piles.
Nosaltres estem esperant a que arribin les nostres famílies avui dia 16 d’Abril. El primer que farem serà abraçar-nos i petonejar-nos molt i desprès veure el “Classic Barça-Madrid”, si tenim sort, ja que aquí el faran a les 4 de la matinada...zzzzzz....zzzzzz....zzzzzz
Petons!
T'ha agradat l'entrada? Fes una donació per poder continuar amb LaNostraVolta.
