Segona part de l’estada a Kuta Lombok on vam poder gaudir de les festes populars consistents en baralles amb pals, menjar cucs de mar i escoltar música local provinent de diferents parts de la zona.
També vam trobar altres spots on surfejar...
També vam trobar altres spots on surfejar...
El mar va baixar de tamany igual que el vent, va ser llavors quan ens vam aventurar per la precària carretera que voreja la costa a descobrir diferents spots més oberts al mar on recullen onades quan a la resta de platges no hi ha res.
Continuant cap a l’oest passat Are Gulling (la nostre platja preferida), vam trobar una petita platja anomenada Mawi a la qual s’accedeix per una petita carretera a trossos asfaltada i a trossos tant enfangada que la moto s’enfonsava fins al punt d’haver de baixar i tirar d’ella. A l’arribar a la platja ens vam quedar sorpresos al veure que no hi havia res, però res de res i nosaltres teníem molta gana. Va ser llavors quan un home, el Papasu, carregat amb dues capces va aparèixer del mig de les muntanyes i ens va preparar uns Pop Mie que bàsicament tracta d’omplir un pot amb aigua calenta en el qual hi ha noodles amb vegetals o sigui espaguetis xinesos!
Desprès de parlar una estona amb Papasu, que feia molta gracia, vam fer un banyet en una onada que sortia en mig de la platja, a vegades cap a l’esquerra a vegades cap a la dreta.
La bahia és impressionant, sobretot perquè no hi ha res al voltant, excepte natura i aigua...
Un altre dia vam fer la ruta a l’inversa, o sigui cap a l’est on ens havien parlat d’una platja que recull molt mar. Seger, es troba a una punta rocosa a la part oriental de Kuta, molt coneguda i per tant molta gent a l’aigua. Aquí el més sorprenent és que hi ha molta gent local a l’aigua amb taules dels anys 80. A destacar un “Iaio” fent surf amb la samarreta que veureu a la foto!
L’onada de dretes de Segar trenca sobre un fons rocós molt irregular, això fa que les seccions no siguin gaire fàcils de passar. La veritat és que les onades no estaven gaire bé ja que el vent l’hi tocava onshore i bufava amb força, tot i això vam poder fer un bany acceptable si no fos perquè l’Òscar es va mig dislocar l’espatlla, el tema va ser que va caure des de la cresta de l’onada i al caure la força de l’aigua va forçar el braç endarrere... directes cap l’hospital més proper... el diagnòstic; tendinitis, repòs absolut entre una i dues setmanes, pastilles pel dolor i més pastilles per la inflamació. És estrany però no ens van cobrar res per la visita, només 1,5€ per les pastis.
Els dies a Kuta Lombok passaven entre surfing, partides d’escacs i conversar amb els locals. Cada nit anàvem a sopar junt amb el Gilies (el noi Belga que ens vam conèixer a les Gili), al mateix Warung barato, on els sucs de fruita i l’arròs fregit abundaven al igual que els gossos pollosos i els pesats gats que no paraven de miolar per aconseguir una mica de menjar.
Si Kuta és coneix arreu és per la seva festa anual del cuc. El Nyiale; la festa consisteix en ajuntar-se a la platja al voltant de fogueres durant tota una nit i a la matinada següent agafar un tipus de cuc marí d’un metre de llarg que només apareix per aquestes dates. Si se’n recullen molts té un símil a bones collites d’arròs i a l’inversa. Els cucs són de colors fluorescents i se’ls mengen crus o a la barbacoa.
La pre party a la nit del cuc, bandes de música d’arreu de l’illa de Lombok es reuneixen a Kuta fent sonar frenèticament els seus instruments pels carrers.
A més el plat fort de la festa són les diverses lluites que tenen com escenari el carrer on els joves del poble lluiten pel seu honor armats amb un escut i un pal de fusta. Ens van explicar que els joves aquí, quan tenen un problema no es barallen com podria passar a qualsevol altre indret del món. A Kuta es solucionen els problemes el dia del Nyale o sigui que si tens un problema amb algú altre durant l’any, esperes aquesta festa per ratar-lo a lluitar.
Durant el Nyale d’aquest any no hi ha hagut victimes mortals però justament l’any anterior, un jove va morir direcció a l’hospital per un “palasso” que va rebre al cap. Ja que a la punta dels pals hi ha petits claus punxeguts els quals deuen fer molt mal!
El següent vídeo és un recull d’alguns moments del Nyale 2011 de Kuta.
Després de 10 dies surfejant i coneixent la moguda islàmica de Lombok, i donat que l’Òscar estava de baixa, vam decidir que era un bon moment per tornar a l’illa de Bali i endinsar-nos en l’autentica cultura balinesa. Quin millor lloc per fer-ho que Ubud, situat al centre de l’illa és el poble on pots gaudir de diversos actes i rituals envers a la cultura Balinesa. I tambe ens vam preparar nosaltres;
Però abans arribarem a Padangbai on ens deixarà el ferry. Entre que no podrem surfejar i que anirem al centre de l’illa, i desprès de molt temps esperant-ho, serà un bon moment per taxar una de les tasques pendents que tenim: fer-nos un tatuatge (ja que a la resta de països que hem visitat eren molt cars).
Així ens acomiadem avui; envoltats de noticies dolentes com el Tsunami del Japó i el conseqüent desastre nuclear. La terrible guerra de Líbia i els països veïns...
Però a Catalunya ja és PRIMAVERA i us han regalat una hora més de sol, l’hora que ens han robat a nosaltres al arribar a Java ja que és una hora menys. Però “no hay mal que por bien no venga” ara podrem veure el Barça perquè enlloc de jugar a les 4 de la matinada, ara jugarà a les 2... Oh le le, Oh la la, ser del Barça és, el millor que hi ha!!!
Terima kasih (gràcies) per seguir-nos!
T'ha agradat l'entrada? Fes una donació per poder continuar amb LaNostraVolta.
Continuant cap a l’oest passat Are Gulling (la nostre platja preferida), vam trobar una petita platja anomenada Mawi a la qual s’accedeix per una petita carretera a trossos asfaltada i a trossos tant enfangada que la moto s’enfonsava fins al punt d’haver de baixar i tirar d’ella. A l’arribar a la platja ens vam quedar sorpresos al veure que no hi havia res, però res de res i nosaltres teníem molta gana. Va ser llavors quan un home, el Papasu, carregat amb dues capces va aparèixer del mig de les muntanyes i ens va preparar uns Pop Mie que bàsicament tracta d’omplir un pot amb aigua calenta en el qual hi ha noodles amb vegetals o sigui espaguetis xinesos!
Desprès de parlar una estona amb Papasu, que feia molta gracia, vam fer un banyet en una onada que sortia en mig de la platja, a vegades cap a l’esquerra a vegades cap a la dreta.
La bahia és impressionant, sobretot perquè no hi ha res al voltant, excepte natura i aigua...
Un altre dia vam fer la ruta a l’inversa, o sigui cap a l’est on ens havien parlat d’una platja que recull molt mar. Seger, es troba a una punta rocosa a la part oriental de Kuta, molt coneguda i per tant molta gent a l’aigua. Aquí el més sorprenent és que hi ha molta gent local a l’aigua amb taules dels anys 80. A destacar un “Iaio” fent surf amb la samarreta que veureu a la foto!
L’onada de dretes de Segar trenca sobre un fons rocós molt irregular, això fa que les seccions no siguin gaire fàcils de passar. La veritat és que les onades no estaven gaire bé ja que el vent l’hi tocava onshore i bufava amb força, tot i això vam poder fer un bany acceptable si no fos perquè l’Òscar es va mig dislocar l’espatlla, el tema va ser que va caure des de la cresta de l’onada i al caure la força de l’aigua va forçar el braç endarrere... directes cap l’hospital més proper... el diagnòstic; tendinitis, repòs absolut entre una i dues setmanes, pastilles pel dolor i més pastilles per la inflamació. És estrany però no ens van cobrar res per la visita, només 1,5€ per les pastis.
Els dies a Kuta Lombok passaven entre surfing, partides d’escacs i conversar amb els locals. Cada nit anàvem a sopar junt amb el Gilies (el noi Belga que ens vam conèixer a les Gili), al mateix Warung barato, on els sucs de fruita i l’arròs fregit abundaven al igual que els gossos pollosos i els pesats gats que no paraven de miolar per aconseguir una mica de menjar.
Si Kuta és coneix arreu és per la seva festa anual del cuc. El Nyiale; la festa consisteix en ajuntar-se a la platja al voltant de fogueres durant tota una nit i a la matinada següent agafar un tipus de cuc marí d’un metre de llarg que només apareix per aquestes dates. Si se’n recullen molts té un símil a bones collites d’arròs i a l’inversa. Els cucs són de colors fluorescents i se’ls mengen crus o a la barbacoa.
La pre party a la nit del cuc, bandes de música d’arreu de l’illa de Lombok es reuneixen a Kuta fent sonar frenèticament els seus instruments pels carrers.
A més el plat fort de la festa són les diverses lluites que tenen com escenari el carrer on els joves del poble lluiten pel seu honor armats amb un escut i un pal de fusta. Ens van explicar que els joves aquí, quan tenen un problema no es barallen com podria passar a qualsevol altre indret del món. A Kuta es solucionen els problemes el dia del Nyale o sigui que si tens un problema amb algú altre durant l’any, esperes aquesta festa per ratar-lo a lluitar.
Durant el Nyale d’aquest any no hi ha hagut victimes mortals però justament l’any anterior, un jove va morir direcció a l’hospital per un “palasso” que va rebre al cap. Ja que a la punta dels pals hi ha petits claus punxeguts els quals deuen fer molt mal!
El següent vídeo és un recull d’alguns moments del Nyale 2011 de Kuta.
Després de 10 dies surfejant i coneixent la moguda islàmica de Lombok, i donat que l’Òscar estava de baixa, vam decidir que era un bon moment per tornar a l’illa de Bali i endinsar-nos en l’autentica cultura balinesa. Quin millor lloc per fer-ho que Ubud, situat al centre de l’illa és el poble on pots gaudir de diversos actes i rituals envers a la cultura Balinesa. I tambe ens vam preparar nosaltres;
Però abans arribarem a Padangbai on ens deixarà el ferry. Entre que no podrem surfejar i que anirem al centre de l’illa, i desprès de molt temps esperant-ho, serà un bon moment per taxar una de les tasques pendents que tenim: fer-nos un tatuatge (ja que a la resta de països que hem visitat eren molt cars).
Així ens acomiadem avui; envoltats de noticies dolentes com el Tsunami del Japó i el conseqüent desastre nuclear. La terrible guerra de Líbia i els països veïns...
Però a Catalunya ja és PRIMAVERA i us han regalat una hora més de sol, l’hora que ens han robat a nosaltres al arribar a Java ja que és una hora menys. Però “no hay mal que por bien no venga” ara podrem veure el Barça perquè enlloc de jugar a les 4 de la matinada, ara jugarà a les 2... Oh le le, Oh la la, ser del Barça és, el millor que hi ha!!!
Terima kasih (gràcies) per seguir-nos!
T'ha agradat l'entrada? Fes una donació per poder continuar amb LaNostraVolta.
