El nostre següent destí va ser Kuta de Lombok, diferent de Kuta de Bali. No sabíem exactament que ens trobaríem, ja que tothom deia que els spots (platja) no estaven massificats, però per l’altre banda, des de Bali en feien molta promoció.
El que sí que sabíem, és que segurament trobaríem bons trencants per surfejar, i així ho esperàvem, ja que portàvem uns quants dies sense mullar-nos el cul! Ja que ha Gili Air no va entrar swell.
El taxi pesquer de Gili Air ens va deixar a la sorra de la platja de Bangsal (nord-oest), on vam recollir la nostre moto (sort que encara hi era), i sense esperar ni un moment més ens vam dirigir a la capital de Lombok, Mataram.
Després d’una hora de viatge ens trobem a la Oficina d’Immigració (O.I.), durant el camí vam poder observar paisatges preciosos, combinant selva, penya-segats i platges salvatges, ja que la carretera voreja tota la costa oest de Lombok. El nostre objectiu a l’Oficina d’Immigració era renovar el visat d’indonèsia per 30 dies més i fer-ho tot en el mateix moment.
A diferencia de la O.I. de Bali, a Mataram pots estendre el visat sense esperar-te una setmana pagant un petit suplement de 150.000rp (12€), més el cost bàsic per la renovació 250.000rp, fent un total, 400.000rp (32€ aprox.) per renovar el visat i tenir-ho en un parell d’hores.
Objectiu aconseguit, abans de les 15h, havíem agafat la barca, havíem arribat a Mataram i renovat el visat, perfecte! Ara sí, ens podem dirigir a Kuta (Lombok), situada al sud d’aquesta gran illa. El viatge de dues hores va ser còmode, conduint per carreteres en bon estat i asfaltades, però plenes de carros tirats per cavalls.
L’illa de Lombok és més primitiva que Bali, encara es mouen amb carros tirats per cavalls i la població majoritàriament és musulmana, conseqüentment et trobes mesquites a cada cantonada amb l’inconvenient que a cada poques hores encenen els altaveus al màxim volum, i ala, es posen a recitar el 'koran', el que dóna una mica bastant pel sac! Ja sigui de dia o de nit, plovent o nevant (jejeje)...
Al arribar a Kuta ens vam dirigir directament al Homestay que ens va recomanar el nostre amic Jordi, Angel’s Homestay. Ens va dir que el preu era de 65.000rp (7€) a principis d’any, però a nosaltres ens demanava 100.000rp (8€)! aquest és un bon exemple de com pugen els preus de ràpid a Indonèsia! Però després de regatejar una mica, per una setmana vam aconseguir el mateix preu que el nostre amic!
Podríem dir que de moment és el millor allotjament que em estat relació qualitat-preu, tot i que els banys i dutxes eren compartits, però l’esmorzar estava inclòs (té o café i el pancake de plàtan de rigor). Aquest homestay el porta una noia jove, la Rina, súper simpàtica i que tot el dia està rient.
Kuta de Lombok és un poblat en vies d’expansió. Varies empreses immobiliàries s’han adonat del potencial turístic d’aquesta zona i estan fent tot el possible per convertir el poblat en un complex turístic semblant a Kuta de Bali.Un exemple és una empresa de Dubai que ha fet una inversió de 600 milions de dòlars. Així que en poc temps l’essència d’aquest indret es veurà reduïda a hotels de luxe i massificació turística.
En canvi avui en dia el que pots trobar aquí són una vintena de homestays dedicats als surfistes, warungs (llocs per menjar) barats, internet i bars amb música en directe.
El plat de la foto és el típic ‘Nasi Goreng’ (arròs fregit), és millor que t’agradi, ja que si no és així ho tens complicat aquí a Indonèsia! Ja que tenen una varietat brutal amb les llengües que es parlen, però no amb el menjar, tot quasi bé a base d’arròs.
La platja de Kuta es troba arrecerada per una gran barrera de corall on s’hi pot fer surf si llogues una barca per que t’hi porti a les onades, unes 70,000rp (6€). La barca espera al teu costat fins que vols tornar a terra. Nosaltres de moment no hem llogat cap barca, així que aquests dies hem remat bastant per arribar a les onades.
El millor de Kuta és la proximitat a varies platges amb trencants d’onades molt variades com Ekas Bay, Gerupak, Segar, Are Gulling, Mawan, Mawi... onades de qualitat a no més de 25 minuts en moto.
En aquesta entrada parlarem bàsicament de la platja de Are Gulling. Situada a uns 20 minuts en moto des de Kuta cap a l’oest.
La carretera que hi arriba voreja la costa, a trossos asfaltada a trossos no.
Només sortir Kuta enfiles un petita muntanyeta en la qual hi ha un restaurant de menjar orgànic. A part del boníssim menjar, pots gaudir de les increïbles vistes de la gran bahia.
Un cop ben nodrits, el camí continua fins a la platja d’Are Gulling on per arribar-hi has de sortejar grans forats en mig de la carretera, búfals d’aigua (eina utilitzada per llaurar els camps d’arròs), nens que busquen la teva mà per xocar-la mentre la moto va en marxa i d’altres, que demanen diners per haver tapat un forat de la carretera amb fang...
Com veureu al vídeo, la carretera que fèiem cada dia per anar a surfejar està plena d’imprevistos, hi arribar a la platja era tot una aventura.
Per donar-li una mica més d’emoció, un dia vam tenir una petita caigudeta (nosaltres ens vam quedar de peu, però la moto va continuar una mica més soleta), un altre dia es va sortir la cadena i un local, sense dubtar-ho, ens va ajudar a posar-la a lloc i ens va recomanar que la arregléssim ràpidament, així que el primer ‘taller’ (si se’n pot dir així...) que vam trobar de camí vam parar... érem la gran atracció en aquella aldea.
Are Gulling és una platja d’1 km de llarg on hi ha tres onades diferents, la més facilona és una onada de dretes i esquerres que trenca a pocs metres de la sorra, és un beach break on normalment hi ha petits nois locals. Més endins i sobre el corall hi ha dues onades, la dreta és llarga, 100 metres, i hi ha seccions amb tubs i d’altres més planes, hi ha més gent que al beach break però ara en temporada baixa no hi ha més de 10 persones a l’aigua. La darrera onada trenca sobre un corall més afilat i farcit d’eriçons, es troba a la part est de la platja, a uns 15 minuts remant o 10 minuts caminant en marea baixa. Aquest onada és més ràpida i tubular amb uns 50 metres de llargada. Normalment no hi ha més de 7 persones a l’aigua.
Nosaltres vam passar 5 dies surfejant aquestes tres onades, el primer dia el swell era de gairebé dos cossos i mica en mica va anar baixant fins menys d’un cos.
Hi ha poca vida a la platja, res més que famílies que viuen en ‘xavoles’ i és dediquen a la pesca. També pots menjar quelcom típic que cuinen i per uns 20 cèntims d’euro et vigilen la moto i les teves pertinences mentre fas surf.
Els nens sempre t’acompanyen a l’aigua i intenten parlar amb tu, pregunten de on ets i com ets dius, i quan veuen una càmera es tornen boixos. Son molt simpàtics i si els ensenyes les fotos que els hi has fet somriuen com si fos el primer cop que es veuen. El que no entenem és per que es passen el dia a la platja jugant, creiem que no van al col•legi ja que és car i aquestes famílies deuen ser de les més pobres...
Com hem comentat abans, aquí els búfals són l’eina principal per llaurar els milers de camps d’arròs, aquests animals són molt dòcils comparat amb el seu tamany, i no és estrany trobar-te’ls a tot arreu, fins i tot a l’aigua de la platja.
Quan la marea baixa del tot la vida és multiplica a Are Gulling, totes les famílies surten de les seves cases i marxen junts a la platja, uns a pescar a la vora del reef i d’altres a ‘mariscar’, d’altres arreglen les xarxes i els més vells preparen les barques per l’endemà. És llavors quan te’n adones de la feina que desenvolupa cadascú per subsistir com a societat.
Doncs així vam passar els primers dies, la resta de dies us els explicarem en la propera entrada, on vam anar a investigar altres spots i vam poder gaudir d’algunes festes locals.
Aquesta entrada la volem dedicar a tots els que no tenen feina i estan passant per moments dificils. Com diu la canco del vídeo "Esperanza".
Fins a la propera, és a dir, Sampai jumpa lagi! Da da!
T'ha agradat l'entrada? Fes una donació per poder continuar amb LaNostraVolta.
El que sí que sabíem, és que segurament trobaríem bons trencants per surfejar, i així ho esperàvem, ja que portàvem uns quants dies sense mullar-nos el cul! Ja que ha Gili Air no va entrar swell.
El taxi pesquer de Gili Air ens va deixar a la sorra de la platja de Bangsal (nord-oest), on vam recollir la nostre moto (sort que encara hi era), i sense esperar ni un moment més ens vam dirigir a la capital de Lombok, Mataram.
Després d’una hora de viatge ens trobem a la Oficina d’Immigració (O.I.), durant el camí vam poder observar paisatges preciosos, combinant selva, penya-segats i platges salvatges, ja que la carretera voreja tota la costa oest de Lombok. El nostre objectiu a l’Oficina d’Immigració era renovar el visat d’indonèsia per 30 dies més i fer-ho tot en el mateix moment.
A diferencia de la O.I. de Bali, a Mataram pots estendre el visat sense esperar-te una setmana pagant un petit suplement de 150.000rp (12€), més el cost bàsic per la renovació 250.000rp, fent un total, 400.000rp (32€ aprox.) per renovar el visat i tenir-ho en un parell d’hores.
Objectiu aconseguit, abans de les 15h, havíem agafat la barca, havíem arribat a Mataram i renovat el visat, perfecte! Ara sí, ens podem dirigir a Kuta (Lombok), situada al sud d’aquesta gran illa. El viatge de dues hores va ser còmode, conduint per carreteres en bon estat i asfaltades, però plenes de carros tirats per cavalls.
L’illa de Lombok és més primitiva que Bali, encara es mouen amb carros tirats per cavalls i la població majoritàriament és musulmana, conseqüentment et trobes mesquites a cada cantonada amb l’inconvenient que a cada poques hores encenen els altaveus al màxim volum, i ala, es posen a recitar el 'koran', el que dóna una mica bastant pel sac! Ja sigui de dia o de nit, plovent o nevant (jejeje)...
Al arribar a Kuta ens vam dirigir directament al Homestay que ens va recomanar el nostre amic Jordi, Angel’s Homestay. Ens va dir que el preu era de 65.000rp (7€) a principis d’any, però a nosaltres ens demanava 100.000rp (8€)! aquest és un bon exemple de com pugen els preus de ràpid a Indonèsia! Però després de regatejar una mica, per una setmana vam aconseguir el mateix preu que el nostre amic!
Podríem dir que de moment és el millor allotjament que em estat relació qualitat-preu, tot i que els banys i dutxes eren compartits, però l’esmorzar estava inclòs (té o café i el pancake de plàtan de rigor). Aquest homestay el porta una noia jove, la Rina, súper simpàtica i que tot el dia està rient.
Kuta de Lombok és un poblat en vies d’expansió. Varies empreses immobiliàries s’han adonat del potencial turístic d’aquesta zona i estan fent tot el possible per convertir el poblat en un complex turístic semblant a Kuta de Bali.Un exemple és una empresa de Dubai que ha fet una inversió de 600 milions de dòlars. Així que en poc temps l’essència d’aquest indret es veurà reduïda a hotels de luxe i massificació turística.
En canvi avui en dia el que pots trobar aquí són una vintena de homestays dedicats als surfistes, warungs (llocs per menjar) barats, internet i bars amb música en directe.
El plat de la foto és el típic ‘Nasi Goreng’ (arròs fregit), és millor que t’agradi, ja que si no és així ho tens complicat aquí a Indonèsia! Ja que tenen una varietat brutal amb les llengües que es parlen, però no amb el menjar, tot quasi bé a base d’arròs.
La platja de Kuta es troba arrecerada per una gran barrera de corall on s’hi pot fer surf si llogues una barca per que t’hi porti a les onades, unes 70,000rp (6€). La barca espera al teu costat fins que vols tornar a terra. Nosaltres de moment no hem llogat cap barca, així que aquests dies hem remat bastant per arribar a les onades.
El millor de Kuta és la proximitat a varies platges amb trencants d’onades molt variades com Ekas Bay, Gerupak, Segar, Are Gulling, Mawan, Mawi... onades de qualitat a no més de 25 minuts en moto.
En aquesta entrada parlarem bàsicament de la platja de Are Gulling. Situada a uns 20 minuts en moto des de Kuta cap a l’oest.
La carretera que hi arriba voreja la costa, a trossos asfaltada a trossos no.
Només sortir Kuta enfiles un petita muntanyeta en la qual hi ha un restaurant de menjar orgànic. A part del boníssim menjar, pots gaudir de les increïbles vistes de la gran bahia.
Un cop ben nodrits, el camí continua fins a la platja d’Are Gulling on per arribar-hi has de sortejar grans forats en mig de la carretera, búfals d’aigua (eina utilitzada per llaurar els camps d’arròs), nens que busquen la teva mà per xocar-la mentre la moto va en marxa i d’altres, que demanen diners per haver tapat un forat de la carretera amb fang...
Com veureu al vídeo, la carretera que fèiem cada dia per anar a surfejar està plena d’imprevistos, hi arribar a la platja era tot una aventura.
Per donar-li una mica més d’emoció, un dia vam tenir una petita caigudeta (nosaltres ens vam quedar de peu, però la moto va continuar una mica més soleta), un altre dia es va sortir la cadena i un local, sense dubtar-ho, ens va ajudar a posar-la a lloc i ens va recomanar que la arregléssim ràpidament, així que el primer ‘taller’ (si se’n pot dir així...) que vam trobar de camí vam parar... érem la gran atracció en aquella aldea.
Are Gulling és una platja d’1 km de llarg on hi ha tres onades diferents, la més facilona és una onada de dretes i esquerres que trenca a pocs metres de la sorra, és un beach break on normalment hi ha petits nois locals. Més endins i sobre el corall hi ha dues onades, la dreta és llarga, 100 metres, i hi ha seccions amb tubs i d’altres més planes, hi ha més gent que al beach break però ara en temporada baixa no hi ha més de 10 persones a l’aigua. La darrera onada trenca sobre un corall més afilat i farcit d’eriçons, es troba a la part est de la platja, a uns 15 minuts remant o 10 minuts caminant en marea baixa. Aquest onada és més ràpida i tubular amb uns 50 metres de llargada. Normalment no hi ha més de 7 persones a l’aigua.
Nosaltres vam passar 5 dies surfejant aquestes tres onades, el primer dia el swell era de gairebé dos cossos i mica en mica va anar baixant fins menys d’un cos.
Hi ha poca vida a la platja, res més que famílies que viuen en ‘xavoles’ i és dediquen a la pesca. També pots menjar quelcom típic que cuinen i per uns 20 cèntims d’euro et vigilen la moto i les teves pertinences mentre fas surf.
Els nens sempre t’acompanyen a l’aigua i intenten parlar amb tu, pregunten de on ets i com ets dius, i quan veuen una càmera es tornen boixos. Son molt simpàtics i si els ensenyes les fotos que els hi has fet somriuen com si fos el primer cop que es veuen. El que no entenem és per que es passen el dia a la platja jugant, creiem que no van al col•legi ja que és car i aquestes famílies deuen ser de les més pobres...
Com hem comentat abans, aquí els búfals són l’eina principal per llaurar els milers de camps d’arròs, aquests animals són molt dòcils comparat amb el seu tamany, i no és estrany trobar-te’ls a tot arreu, fins i tot a l’aigua de la platja.
Quan la marea baixa del tot la vida és multiplica a Are Gulling, totes les famílies surten de les seves cases i marxen junts a la platja, uns a pescar a la vora del reef i d’altres a ‘mariscar’, d’altres arreglen les xarxes i els més vells preparen les barques per l’endemà. És llavors quan te’n adones de la feina que desenvolupa cadascú per subsistir com a societat.
Doncs així vam passar els primers dies, la resta de dies us els explicarem en la propera entrada, on vam anar a investigar altres spots i vam poder gaudir d’algunes festes locals.
Aquesta entrada la volem dedicar a tots els que no tenen feina i estan passant per moments dificils. Com diu la canco del vídeo "Esperanza".
Fins a la propera, és a dir, Sampai jumpa lagi! Da da!
T'ha agradat l'entrada? Fes una donació per poder continuar amb LaNostraVolta.
