Les Gili son tres petites gotes de sorra en mig del mar de Lombok, situades a 70 km de Bali, habitades per indonesians de religió musulmana majoritàriament. Aquí el temps passa entre perseguir peixets, omplir la panxa i fer surf.
Les illes son Gili Air, Gili Meno i Gili Trawangan. Aquesta última és el motiu d’aquesta entrada.
Com us vam comentar a l’entrada anterior, Pandangbai, Bali, és el port de sortida del ferry cap a Lombok. Hi han vaixells anomenats ‘fast boats’ que van directes a les Gili en una hora per uns 500.000rp (40€) anar i tornar però nosaltres vam agafar el ferry públic, com els locals, que dura 4 hores i només costa uns 101.000rp (8€) dues persones i la moto inclosa.
Diuen que el trajecte dura 4 h. però en veritat pot durar 6 o més depenent de l’estat del mar i del venedors ambulants que entren al ferry només per vendre tonteries... quan son la sirena del ferry, els venedors marxen corrents en fila india. Llavors et posen una peli però la pantalla funciona a estones sí, a estones no. Per sort el mar estava calmat i l’Òscar no es va marejar.
Aquest ferry et deixa a l’oest de Lombok així que has de conduir unes dues hores en moto fins a Bangsal, l’extrem nord-oest de l’illa. Aquí per un euro per persona agafes un petit vaixell de pesca que et deixa a una de les tres illes de les Gili.
Bangsal és el pitjor lloc, amb diferencia, que hem estat a Indo, i no diem això per que sigui lleig sinó per que esta ple de caça-turistes que t’atabalen fins al moment que embarques cap a les Gili. Aquí vam haver de passar una nit en el homestay més car que hem pagat fins avui, 150.000rp (12,5€), ja que és l’únic que hi ha a la zona. Aprofitant que ens fotien el pal vam aconseguir que ens guardessin la moto una setmana, de no ser així has de pagar un pàrquing, ja que a les Gili no s’hi pot circular amb cap tipus de vehicle propulsat per motor.
Nosaltres vam escollir, per començar, Gili Trawangan, és la més animada, la més gran i la que te més oferta gastronòmica i per allotjar-se. Només arribar vam veure que el principal vehicle per desplaçar-te per l’illa, a part de la bicicleta, és el Cidomo, un carro tirat per un mini cavall. Aquest és el taxi de les illes que nosaltres no vam agafar cap dia ja que en un parell d’hores pots donar la volta a l’illa caminant per la platja. A més hi ha un servei de taxi entre les illes que per un mòdic preu de 2€, pots saltar a les altres illes en el típica barca de pesca.
El gran atractiu d’aquestes illes és la rica vida marina, peixos de tots colors i mides, coralls tous i durs, tortugues... la forma de descobrir la vida sota el mar és fent submarinisme, molt car... o snorkel amb mascara i tub, més econòmic però si viatges el material després fa nosa. Així que ens vam decidir per comprar unes ulleres de natació, més econòmiques i fàcils de transportar. A que estem macos?
Un cop equipats amb les súper ulleres, vam anar a explorar l’illa en busca de tortugues. Vam trobar llocs màgics per bussejar, coralls i peixos increïbles que mai havíem vist, però de les tortugues res de res. El que sí que vam trobar va ser una estranya criatura musulmana jugant amb la seva cria a l’aigua, més uns freakis de vés a saber d’on eren, fent-se fotos tipus model... que a part de no ser gaire agraciats, eren més estranys que “un perro verde”.
Per les tardes agafàvem les taules de surf i caminàvem fins a l’extrem sud de l’illa on el poc mar que hi arriba trenca sobre un reef poc afilat però poc profund, el qual crea onades llargues però molt ràpides.
Aquest indret, on s’amunteguen els surfistes, és conegut també per les magnifiques postes de sol. Increibles Sunsets després de fer surf en un tros de platja quasi desèrtica on només es senten les onades trencar sobre el corall. Sona bé, oi!!!
El nostre allotjament a les Gili bàsicament va ser una simple habitació amb lavabo per unes 80.000rp (6,5€), esmorzar inclòs, ja que tot el dia estàs donant voltes per l’illa. Però si el que necessites és una villa de luxe, amb tele i piscina, en pots trobar a partir de 90€ al dia.
La nostre habitació estava a l’interior de l’illa, on viuen els locals, en mig de gallines i galls, gossos i gats... ens agradava molt fer el camí cap a casa ja que veiem com realment viuen els autòctons amb el pocs i primitius recursos que tenen. Aquí la gran part de les cases no tenen aigua corrent sinó que caven un pou i extreuen aigua del mar, la qual fan servir per tot (com l’aigua que teníem a la nostre habitació, salada, saladeta).
A les Gili no hi ha policia així que ja podeu imaginar-vos, aquestes illes són les úniques en tot Indonèsia que les drogues no estan prohibides, pel carrer et venen des de bolets al•lucinògens fins herbes per fumar.
Hi ha llocs que t’ofereixen sopar mirant la pel•lícula que esculls sota un sostre de palla davant la platja, i d’altres llocs que esculls el peix o la carn que més t’agradi i te’l cuinen a la barbacoa. La veritat és que l’oferta gastronòmica és abundant i fresca, a més els preus són molt apetitius. Per exemple, un tros de tonyina fresca (1/2 kg) més patates al caliu més amida il•limitada et costa unes 45.000rp (menys de 4€, eeeehhh Joan, ens ho podem permetre,oi?). No està malament,oi?!
Un dia caminant per la vora de la platja vam trobar a un local artista que esculpia fusta, el noi molt simpàtic ens va deixar fer fotos i va posar per nosaltres, realment tenia molta traça i feia un bon treball, en general aquí tota la gent és molt manetes.
Després de passar una setmana en aquesta illa paradisíaca, vam agafar una barqueta per dirigir-nos a Gili Air, que ja us ho explicarem, però us avancem que aquesta illa promet ser encara més autèntica i desèrtica.
Ahir va fer sis mesos que vam començar LA NOSTRA VOLTA, estem molt contents i esperem que vosaltres tambe estigueu gaudint de la volta. Anem a per sis mesos mes. Ens acompanyeu?
Gracies Cristina Abellan per enviar-nos aquesta foto conmemorativa del sis mesos.
Fins a la propera, una abraçada amics!
