Benvinguts a l’última etapa de la Polinèsia.
Tahiti és coneguda mundialment per l’onada de Teahupoo, (Txopo), aquí se celebra un prova anual del circuit mundial de surf, això vol dir que l’onada és una de les 10 millors del món, al igual que Bells Beach i Coolangata d’Austràlia que també vam tenir la sort de surfejar.
Així que aquesta entrada va dedicada a la onada de Txopo, la zona i la gent, a més a més dels amants a les bones onades!
La Polinèsia està formada per centenars d’illes, varies d’elles com Tuamoto, encara són verges i primitives. No és recomanable viatjar-hi ja que hi ha possibilitat de que et tallin el cap, literalment, així ens ho van explicar els Tahitians que viuen a Txopo. Són Maoris que daten de milers d’anys abans de Crist Super star. La veritat es que són com indis, molt primitius, apartats en un tros de terra que gairebé no hi arriba ni el bus. A destacar el penós, per no dir inexistent, servei de recollida de deixalles i la seva pèssima cultura mediambiental. A la foto podeu observar les columnes de fum procedent de la crema de les deixalles que realitzen a qualsevol lloc i qualsevol hora del dia.
Com ja vam explicar a la primera entrada de Tahiti, Txopo significa mur de caps tallats ja que aquí penjaven els caps que tallaven dels invasors per tal de crear por.
Aquí la gent es passa el dia bevent birres de mig litre i fumant porros de marihuana perquè no hi ha gaire feina a Tahiti, només a la capital Papeete poden trobar feines relacionades amb el turisme ja que les feines més ben remunerades estan cobertes per francesos immigrants. Per naturalesa les tahitianes són maques però la mala alimentació introduïda d’occident està fent que la població sigui molt obesa. Els tahitians però, no són tant agraciats.
Cal recordar que la Polinèsia és una colònia francesa, això significa que qualsevol europeu gaudeix de les mateixes avantatges que a Europa. No cal visat i pots comprar terrenys...el més complicat i costós és arribar-hi.
L’amic Thiago, sempre resava abans de sopar (o més ben dit... quan s’enrecordava), i mentre sopàvem ens explicava mil i una historietes sobre Txopo i la seva vida. Ell està enamorat fins la medul•la d’aquest lloc, tant és així que ha deixat que la seva filla i dona tornessin a Brasil per quedar-se sol aquí, davant de l’onada i esperar cada swell que arriba.
 |
| Foto que li vam fer d'estranquis... |
L’onada està a uns 500 metres de la sorra, uns 20 minuts remant o 5 en barco. La platja està protegida per una gran barrera de corall que passa d’estar al nivell del mar a caure en picat a grans profunditats , el més impressionant que hem vits fins ara. És aquesta mateixa paret la que fa que és formi una de les millors i més perilloses onades del món.
Amb una diversa fauna, com pops i taurons de reef... El corall adopta formes sorprenents, a vegades suau i a vegades afilat com ganivets, a més els colors poden variar des de blau a groc i verd fluorescent.
Finalment i després de 12 dies, va arribar un bon swell de sud-oest ideal per Txopo, les previs marcaven entre 2 i 3 m. Va ser quan per fi l’Òscar va tenir la possibilitat de surfejar-la.
El primer dia encara no estava gaire gran el mar així que vam decidir apropar-nos en un petita barca de rems i provar l’onada.
El darrer dia l’Òscar es va animar i va anar remant fins el trencant. La veritat és que l’onada és perfecta, forma un gran tub i al llavi hi ha tanta massa d’aigua que espanta. El reef queda a poc més d’un metre per sota l’aigua i quan arriba la sèrie xucla tanta aigua que sembla que t’estirin amb una corda mar endins.
Va ser un gran dia, després d’agafar 4 o 5 onades perfectes era hora de sortir. No és una tasca fàcil ja que ho has de fer entravessant el corall a peu. Has d’escollir una onada petita per que l‘escuma et porti el més a prop possible del reef i després caminar ràpid per no ser arrossegat per les onades. Sinó fas uns bons càlculs, tens el risc de tallar-te. És el que l’hi va passar a l’Òscar. Uns talls a les cames que ràpidament ens van cicatritzar gràcies al poder desinfectant de la llimona que has d’exprimir directament sobre la ferida.
 |
| Fotos fetes des de 500 metres... |
Al següent video podeu veure unes aletes corresponents als anomenats Taurons de Reef, que van aparèixer mentre l'Òscar sortia de l'aigua....
La vida a la platja de Txopo és cada dia igual, gossos per tot arreu, pescadors i nens jugant amb qualsevol cosa.
Una de les feines més curioses que vam veure va ser la del recollidor de cocos. Un home i la seva dona es passejaven observant cada cocoter i si veien que tenia cocos l’home, amb una increïble manya, s’enfilava al cap damunt per tallar-los. Mentre la dona amb un carret anava recollint-los i transportant-los a casa.
Com sempre les postes de sol des de casa han sigut les millors que hem vist fins ara i més després de ploure durant tot el dia.
L'estada a Tahiti ja s'acaba amb aquesta entrada. Ara ens espera la següent etapa on la passarem, en principi, pel sud-est asiàtic... Un llarg viatge ple de d'històrites i imprevistos, que com sempre, us explicarem a les seüents entrades...
Amics, família i companys una abraçada!
