NEW ZEALAND: Nord Illa Nord NZ #02.7

Haere mai (Benvinguts),

La ruta per terres Maoris arriba al seu final... En aquesta entrada explicarem la part que ens falta d’aquest país, és a dir, la part Nord de l’illa nord. On hi hem passat el nostre relaxat cap d’any perduts per aquest indret.

Ja hem arribat a Auckland, des de on el dia 7 de gener agafarem el vol cap a Cook Island. Avui és 30 de desembre, i sense dubtar-ne ens tornem a llençar a la carretera per explorar la part nord i subtropical de NZ, Northland, com li diuen aquí. 300 kms de costa per cada banda a on esperem tenir bons dies de surf i trobar un indret que ens agradi més.

View Larger Map

Els primer rajos de sol del 2011 els vam veure des d’un càmping que vam trobar a la punta nord de l’illa. Aquí ens vam poder relaxar un parell de dies, visitant el Cape Regna, les seves platges, boscos i les immenses dunes, on la gent hi va a fer boardsand (baixar amb una taula per les dunes).

Aquest vam anar de càmping a càmping, sempre sense pagar, ja que ningú ens venia a cobrar... El proper càmping va ser a Spirits Bay, indret molt important per la comunitat Maori, i que n’estava ple d’ells.

Aquesta platja ens va recordar molt a una platja de Galicia, Doniños, on hi hem passat alguns estius. Aquí a part de fer surf, vam fer el cim de dos muntanyes. A la més alta s’hi pot accedir fàcilment per un camí, però nosaltres ho vam fer per la part de darrera que no hi ha cap camí, amb una inclinació bestial i escalant per les punxegudes roques. Al arribar al cim, la gent es va quedar tant sorpresa que ens van començar a aplaudir espontàniament.

 

Aqui es on es trobem el Mar de Tasmania i l'Ocea Pacific.

Ninty Miles és la platja més llarga de NZ, ocupa tota la part oest de la part nord. On la gent hi pot circular amb els seus tot terrenys per la sorra, però només amb marea baixa. Nosaltres amb la 'catxarra' de la furgo no ho vam poder fer...

A la part més sud de la platja hi ha un poblet Maori anomenat Aiphara, on hi ondejaven varies banderes, creiem que és la independent del poble Maori.

Una tarda ens vam quedar bocabadats com un grup de joves s’havia ideat un bon invent, tracta d’un motor que recollia una corda i arrossegava a la persona sobre el skimboard (taula molt petita), com un remuntador de la neu. Molt curiós.

I l’últim dia... vam trobar per fi el secret spot! Taurora point! Al qual només hi pots arribar en tot terreny en marea baixa, o bé, després de caminar quasi dos hores sota el sol i carregant les taules, que aquesta va ser la nostre opció. Així que, sense saber del cert s’hi hi trobaríem una onada o no, ens vam carregar les taules i vam caminar sota el esgotador sol.

Mentre anàvem caminat, la poca gent que ens trobàvem pel camí ens oferien aigua o menjar, ja que sabien que veníem caminat des del llunyà poble.

Al arribar vam trobar una onada d’esquerres perfecta que trencava sobre un reef de roques no uniformes i amb mala llet. Tot i que la marea estava bastant baixa, vam poder gaudir d’una horeta de surf fins que la Cristina va rebentar la punta del long amb unes pedres que sobresortien i un parell de talls més a la planta dels peus per la col•lecció.

Era la 1 del migdia i el sol picava de valent, no érem capaços de tronar caminant així que el primer tot terreny que vam veure per la sorra els hi vam preguntar si ens apropaven al poble. Sense cap problema ens van dir que pugéssim, a la part de darrera la qual no tenia més que una superfície plana sense res per agafar-se. El viatge va ser divertit com veureu al vídeo, passant per llocs que no ens ho creiem.

Dia 5 de Gener, toca anar cap a la City de nou, cap a Auckland, a passar els últims dos dies que us explicarem ala propera entrada juntament amb les sensacions que hem tingut de tot New Zealand. Pel camí vam veure bitxos estranys com aquest:

Ja estem a Cook Island, exactament a Rarotonga. Una illa magnifica amb un clima esplèndid però te un problema, aquí és el paradís del kite-surf i no del surf...

Fins a la propera compis que no sabem si serà des d’aquí o Tahiti.

-->