La velocitat màxima són 40km/h si no portes casco i 50km/h si vas amb casco. És la norma més absurda de tota l’illa, ja que ningú portava casco, i quan vam començar a circular per les seves carreteres, ho vam entendre, la gent realment va molt poc a poc i no hi ha gaire perill.
Us deixem un vídeo de les vistes de l’illa des de la moto, que per sort no ens va donar cap problema mecànic.
La fruita aquí hi té un pes molt important, esta arrebossar d’arbres fruiters, i cada dia pots degustar fruita de franc si surts a buscar-la, com cocos, plàtans i les papayas, fruita que hem provat aquí per primera vegada i ens ha encantat! Al resort també hi podies trobar al matí una ració de cocos i plàtans acabats de collir pels inquilins.
Quasi cada dia sortíem a fer una volta amb la moto amb l’esperança de trobar algun spot surfejable.
Quan ens pensàvem que l’havíem trobat, ens acostàvem per veure-ho de més a prop, i el que podíem veure era que gairebé no hi havia aigua, sobresortien les roques del reef a la superfície i les onades trencaven just a sobre de grans eriçons i corall punxegut. Tot i això vam veure onades increïbles, maquíssimes, però com ja ens van dir abans d’arribar a Rarotonga, són onades per experts que no tenen por de fer-se un tatuatge natural amb el reef.
Els dies aquí van passar sorprenentment ràpid, tot i no poder surfejar ens va anar molt bé poder fer unes vacances de les vacances ;p. Després de 5 nits a aquesta illa, va arribar el dia de marxar per agafar el vol direcció la Polinesia, a l’illa de Tahiti.
La companyia aèria, Air Rarotonga, que ens ha de portar a la següent destinació, ens va dir que el longboard (taula de surf gran) no el podíem portar, massa gran per l’avió que havíem d’agafar. Per sort al resort el podem guardar per 5$ fins que tornem de la Polinèsia (ja que per sortir de Tahiti, em de tornar a Rarotonga).
Així que ben d’hora al matí del dia 11 de gener, ens vam dirigir a l’aeroport amb la 'motillu', tres maletes, l’ukelele i la taula de surf petita. Va ser un trajecte divertit, els turistes ens miraven sorpresos al veure com anàvem de carregats, però no els autòctons i la policia local que estan acostumats a aquestes coses.
La Crisitna va haber d’anar a tornar l’scooter i de volta a l’aeroport, dos quilometres caminant sota el sol de mig dia.
Companys, esperem que la ‘cuesta de enero’ no sigui més que paraules i que tot us vagi molt re-que-te-bé!!!
Una abraçada i fins a la propera entrada que serà...Tahiti!
-->
Quasi cada dia sortíem a fer una volta amb la moto amb l’esperança de trobar algun spot surfejable.
Quan ens pensàvem que l’havíem trobat, ens acostàvem per veure-ho de més a prop, i el que podíem veure era que gairebé no hi havia aigua, sobresortien les roques del reef a la superfície i les onades trencaven just a sobre de grans eriçons i corall punxegut. Tot i això vam veure onades increïbles, maquíssimes, però com ja ens van dir abans d’arribar a Rarotonga, són onades per experts que no tenen por de fer-se un tatuatge natural amb el reef.
Els dies aquí van passar sorprenentment ràpid, tot i no poder surfejar ens va anar molt bé poder fer unes vacances de les vacances ;p. Després de 5 nits a aquesta illa, va arribar el dia de marxar per agafar el vol direcció la Polinesia, a l’illa de Tahiti.
La companyia aèria, Air Rarotonga, que ens ha de portar a la següent destinació, ens va dir que el longboard (taula de surf gran) no el podíem portar, massa gran per l’avió que havíem d’agafar. Per sort al resort el podem guardar per 5$ fins que tornem de la Polinèsia (ja que per sortir de Tahiti, em de tornar a Rarotonga).
Així que ben d’hora al matí del dia 11 de gener, ens vam dirigir a l’aeroport amb la 'motillu', tres maletes, l’ukelele i la taula de surf petita. Va ser un trajecte divertit, els turistes ens miraven sorpresos al veure com anàvem de carregats, però no els autòctons i la policia local que estan acostumats a aquestes coses.
La Crisitna va haber d’anar a tornar l’scooter i de volta a l’aeroport, dos quilometres caminant sota el sol de mig dia.
Companys, esperem que la ‘cuesta de enero’ no sigui més que paraules i que tot us vagi molt re-que-te-bé!!!
Una abraçada i fins a la propera entrada que serà...Tahiti!
