Després de més de 11.000 quilòmetres hem arribat al final de la nostra ruta.
Vam començar a Cairns i ara estem a Melbourne capital de Victoria, on hem de deixar la FURGO, és a dir la casa que ens ha acompanyat durant 3 mesos i podem dir que s’ha portat de puta mare (perdó per l’expressió). Només ens ha deixat tirats un cop però va resultar favorable per nosaltres, ja que vam passar més d’un dia a un bungalow de luxe i compartint onades amb el Joel Parkinson, a sobre ens han pagat més del que ens va costar.,..,.,. increïble!!!
Ens veiem furgo, et trobarem a faltar perquè la propera furgo de New Zealand no serà tant confortable com tu.
Vam estar unes setmanes fantàstiques a Noosa, la nostra primera casa, on vam celebrar els 30 de l’Òscar.
També vam gaudir de la vida relaxada de Byron Bay, la nostra segona casa, i on vam rebre la visita del Roger i el Pere, gaudint de l’espectacle de les balenes i els dofins...
I per acabar, la costa sud ens ha tornat a sorprendre, amb les seves platges solitàries i abruptes costes.
Ens deixa un gust agredolç, tot plegat, per una banda dolç; ja que la gent és oberta i sempre tenen ganes d’ajudar, i òbviament la natura fa d’aquest país un indret especial al món. I agre; per la poca cultura, i el consumisme que captiva a la societat basant-se en un model americà, és a dir, aparentar i malbaratar... tot i que hem vist canvis a certes poblacions, models més sostenibles i biològics, esperem sigui el camí a seguir per la resta.
El surf es bo, però no perfecte. L’època de l’any que hem estat no és la millor per surfejar la costa est, tot i que onades en tenen però el vent no és gaire favorable així com tampoc el període de les onades.
Fins a la propera, que esperem no sigui molt tard, ja que des d’aquí NZ ens és complicat aconseguir internet.
