Un cop ben alimentats amb l’embotit ibèric rebut de les nostres famílies, vam començar la recerca d’informació per decidir quina seria la ruta a seguir per la illa sud. Després de llegir i rellegir tota la informació que disposaven, inclosa la guia que ens va deixar l’Albeta (moltes gràcies) vam acordar la següent ruta...
Iniciarem la ruta baixant cap al sud per la costa est, i un cop al sud, anirem cap al nord fins a Westport (on s’acaba la carretera) per la costa oest. Seguidament agafarem el Wilson Pass per creuar la part nord de l’illa i arribar a Picton a on agafarem el ferri que ens portarà a Wellington, illa nord i capital d’aquest país.
Així doncs, som-hi! Que tenim uns 3.000kms per recórrer ens uns 10 dies... aquesta estada a NZ serà molt complicat trobar una ‘casa’ i relaxar-nos, que en un mes em de fer les dos illes, ja preveiem que la rutina serà cada dia kms i kms, esperem que el mar ens acompanyi i poder fer alguna parada per surfejar, ja que el nostre objectiu és surfejar les 3 costes (est, sud i oest), no diem les 4 costes, ja que a la part nord de la illa sud està protegida per la seva illa veïna.
Una de les coses que més ens va impressionar i a la vegada desil•lusionar de la costa est, va ser la desforestació del paisatge, és a dir, han tallat tots els arbres per poder pasturar el bestiar; vaques, ovelles, cérvols,... i és que hi ha més bestiar que persones! Hem llegit que més de la meitat del territori de NZ està destinat a la pastura (farmlands), i tant sols un quart són boscos.
Ens van explicar que hi ha un ocell anomenat ‘kiwi’ idolatrat pels neozelandesos, que només es pot trobar aquí i que està seriosament en perill d’extinció. Degut a que a la dècada dels 50 es va introduir una espècia de marsupial, no autòcton, que es menja els ous d’aquests ocells. La gent d’aquí té molta cura del Kiwi, però per l’altre banda, s’estan oblidant de que sense arbres, no hi ha vida.
Sort que al endinsar-nos a la Península de Otago el paisatge va canviar sutilment, i tant la vegetació com la fauna agafaven més importància. Llàstima que anem a contrarellotge, i només vam poder gaudir d’aquest indret un parell de dies, un el vam destinar a observar la fauna, i el dia següent a fer surf.
A les fotos i vídeos que us mostrem podreu observar que la fauna de la península és molt variada, caracteritzada per les foques, lleons marins i albatros, que aquests quan expandeixen les ales poden superar els 3 metres, és impressionant.
El dia que vam destinar a fer surf, ho vam fer a la platja de Sta.Kilda a part sud de la península. Aquí el surf no és un esport gaire comú, de moment pel que hem vist, com a molt et trobes 3 o 4 persones a l’aigua. Suposem que és per les condicions climatològiques; aigua freda 12º, molta fauna salvatge a l’aigua i amb uns vents potents que provenen de totes direccions.
A partir d’aquí la ruta va ser molt tranquil•la, tant la carretera que voreja la costa com les platges son solitàries, amb un encant especial. Malauradament la desforestació ens va acompanyar al llarg de tot el viatge, ah! I les ovelles i vaques...
Bé, això és tot per la costa est, ara ens endinsem cap a la costa sud, a on diuen que també hi ha pingüins, però aquests anomenats yellow-eyes (ulls grocs), esperem poder proporcionar-vos unes bones fotos, d’aquests animalets tant graciosos.
Que tal? Com porteu els preparatius d’aquestes festes? Estressats? Nosaltres ni una mica... però tampoc ho trobem a faltar. La veritat és que amb aquest clima el Nadal es fa surrealista, ja que aquí estem a l’estiu...
Hei konei ra!!! (és a dir, “fins després” en Maori).
-->Així doncs, som-hi! Que tenim uns 3.000kms per recórrer ens uns 10 dies... aquesta estada a NZ serà molt complicat trobar una ‘casa’ i relaxar-nos, que en un mes em de fer les dos illes, ja preveiem que la rutina serà cada dia kms i kms, esperem que el mar ens acompanyi i poder fer alguna parada per surfejar, ja que el nostre objectiu és surfejar les 3 costes (est, sud i oest), no diem les 4 costes, ja que a la part nord de la illa sud està protegida per la seva illa veïna.
Una de les coses que més ens va impressionar i a la vegada desil•lusionar de la costa est, va ser la desforestació del paisatge, és a dir, han tallat tots els arbres per poder pasturar el bestiar; vaques, ovelles, cérvols,... i és que hi ha més bestiar que persones! Hem llegit que més de la meitat del territori de NZ està destinat a la pastura (farmlands), i tant sols un quart són boscos.
Ens van explicar que hi ha un ocell anomenat ‘kiwi’ idolatrat pels neozelandesos, que només es pot trobar aquí i que està seriosament en perill d’extinció. Degut a que a la dècada dels 50 es va introduir una espècia de marsupial, no autòcton, que es menja els ous d’aquests ocells. La gent d’aquí té molta cura del Kiwi, però per l’altre banda, s’estan oblidant de que sense arbres, no hi ha vida.
Sort que al endinsar-nos a la Península de Otago el paisatge va canviar sutilment, i tant la vegetació com la fauna agafaven més importància. Llàstima que anem a contrarellotge, i només vam poder gaudir d’aquest indret un parell de dies, un el vam destinar a observar la fauna, i el dia següent a fer surf.
A les fotos i vídeos que us mostrem podreu observar que la fauna de la península és molt variada, caracteritzada per les foques, lleons marins i albatros, que aquests quan expandeixen les ales poden superar els 3 metres, és impressionant.
El dia que vam destinar a fer surf, ho vam fer a la platja de Sta.Kilda a part sud de la península. Aquí el surf no és un esport gaire comú, de moment pel que hem vist, com a molt et trobes 3 o 4 persones a l’aigua. Suposem que és per les condicions climatològiques; aigua freda 12º, molta fauna salvatge a l’aigua i amb uns vents potents que provenen de totes direccions.
A partir d’aquí la ruta va ser molt tranquil•la, tant la carretera que voreja la costa com les platges son solitàries, amb un encant especial. Malauradament la desforestació ens va acompanyar al llarg de tot el viatge, ah! I les ovelles i vaques...
Bé, això és tot per la costa est, ara ens endinsem cap a la costa sud, a on diuen que també hi ha pingüins, però aquests anomenats yellow-eyes (ulls grocs), esperem poder proporcionar-vos unes bones fotos, d’aquests animalets tant graciosos.
Que tal? Com porteu els preparatius d’aquestes festes? Estressats? Nosaltres ni una mica... però tampoc ho trobem a faltar. La veritat és que amb aquest clima el Nadal es fa surrealista, ja que aquí estem a l’estiu...
Hei konei ra!!! (és a dir, “fins després” en Maori).
