La part Central de l’illa nord és caracteritzada per la gran activitat geotèrmica existent, i els seus volcans. Tot i que ja no estan actius hi pots trobar geysers, rius d’aigua calenta i piscines naturals de fang bullint.
Continuant la ruta vam arribar a la part Est, on hi ha la població anomenada Mount Maunganui, on hi vam passar els dies de nadal i vam poder fer surf, en un reef artificial que no funcionava del tot, com més endavant explicarem.
Un cop passada la nit a la vora del llac, ens vam dirigir cap a Rotorua, on per fer un primer contacte amb aquesta zona geotèrmica vam anar a visitar unes piscines de fang bullint, però que molt bullint!
Hi ha molts rius d’aigua calenta, tot i que la majoria de complexos són privats i has de pagar. No és fàcil trobar-ne de públics, però nosaltres, el vam trobar. Tenia un encant especial ja que era totalment natural, però havies d’anar amb compte de on posaves el cul si no volies sortir-ne escaldat. Aquí hi vam estar unes horetes, gaudint de la calma i la natura, fins que va arribar una súper família de francesos i va trencar la pau que hi havia.
Un cop relaxats amb el bany d’aigua calenta, vam continuar cap a la part Est. Aquí vam anar a parar a la població Mount Maunganui, on hi vam anar expressament ja que al 2006 hi van construir un reef artificial d’aquests que comptabilitza l’erosió de la sorra, potenciant una bona onada.
Però... ‘nuestro gozo en un pozo’, ja que el reef actualment no funciona, ens van comentar que només va funcionar el primer any... ohhh.
Tot i això al arribar aquí el temps ens va donar una treva i va sortir el sol, i vam poder fer algun banyet, encara que hi havia poc mar.
També vam passar la nit de nadal aquí. Vam fer la nostra celebració particular dins la furgo, comprant uns bons trossos de carn i una ampolla de vi negre.
Al llevar-nos l’endemà, ens va sobtar veure la gent a la platja amb banyador, barret de pare-noel i... l’arbre de nadal muntat a la sorra!
El dinar de nadal ja el vam fer a un altre indret, a la Península de Coromandel. Aquí ens va cridar l’atenció que quan la marea baixa surten piscines d’aigua calenta...
A la platja ‘Hot water beach’ mentre esperàvem que baixes la marea, vam poder fer alguna bona sessió de surf, sense molt mar, però surfejable, i de moment, encara ens acompanyava el sol.
Per fi va arribar l’hora, quan faltaven 2 hores per la marea baixa vam començar a veure una desfilada multitudinària de gent amb banyador i armades amb pales d’excavar. Resulta, que cadascú es fa la seva pròpia piscina excavant a la sorra per trobar l’aigua calenta, ja que, uns quants metres sota terra hi ha un riu subterrani provinent d’un antic volcà. Aquesta aigua arriba a la superfície a una temperatura de 60-70º, així que aquí també havies d’anar amb compte si no volies sortir amb els peus escaldats.
Les pales que portaven la gent, o les havien comprat a la tenda oportunista que hi havia o les havien llogat. Òbviament, nosaltres no vam voler fer cap de les dues coses, així que vam agafar el mini recollidor d’escombrar de la furgo i ens hi van fer peu.
La situació va ser bastant surrealista, tothom cavant exitosament en busca d’aigua calenta com si busquessin or. Nosaltres primer ens vam quedar perplexos observant aquell panorama, i vam decidir que cavessin ells per nosaltres, que aquelles temperatures no s’havien de poder aguantar molta estona.
Així que, efectivament, al cap de poca estona una parella va marxar i ràpidament ens vam apoderar del seu SPA.
Bé, esperem que hagueu tingut una bona entrada d’any, i que ja us hagueu recuperat de les festes i les ‘comilonas’. Que els reis només us portin carbó, però molta felicitat i salut! ;p
Mencions especials;
-->
Continuant la ruta vam arribar a la part Est, on hi ha la població anomenada Mount Maunganui, on hi vam passar els dies de nadal i vam poder fer surf, en un reef artificial que no funcionava del tot, com més endavant explicarem.
Per arribar a aquesta insòlita zona, passes vorejant el llac Taupo, aquest és el llac més llarg de ‘Australasia’, rodejat per volcans com el Tongariro, i el més alt anomenat Raupehu de 2.800m. En aquest indret es van rodar les últimes escenes del ‘Senyor dels anells’.
Un cop passada la nit a la vora del llac, ens vam dirigir cap a Rotorua, on per fer un primer contacte amb aquesta zona geotèrmica vam anar a visitar unes piscines de fang bullint, però que molt bullint!
Hi ha molts rius d’aigua calenta, tot i que la majoria de complexos són privats i has de pagar. No és fàcil trobar-ne de públics, però nosaltres, el vam trobar. Tenia un encant especial ja que era totalment natural, però havies d’anar amb compte de on posaves el cul si no volies sortir-ne escaldat. Aquí hi vam estar unes horetes, gaudint de la calma i la natura, fins que va arribar una súper família de francesos i va trencar la pau que hi havia.
Un cop relaxats amb el bany d’aigua calenta, vam continuar cap a la part Est. Aquí vam anar a parar a la població Mount Maunganui, on hi vam anar expressament ja que al 2006 hi van construir un reef artificial d’aquests que comptabilitza l’erosió de la sorra, potenciant una bona onada.
 |
| El reef artificial és la part fosca que es veu al fons. |
Però... ‘nuestro gozo en un pozo’, ja que el reef actualment no funciona, ens van comentar que només va funcionar el primer any... ohhh.
Tot i això al arribar aquí el temps ens va donar una treva i va sortir el sol, i vam poder fer algun banyet, encara que hi havia poc mar.
També vam passar la nit de nadal aquí. Vam fer la nostra celebració particular dins la furgo, comprant uns bons trossos de carn i una ampolla de vi negre.
Al llevar-nos l’endemà, ens va sobtar veure la gent a la platja amb banyador, barret de pare-noel i... l’arbre de nadal muntat a la sorra!
El dinar de nadal ja el vam fer a un altre indret, a la Península de Coromandel. Aquí ens va cridar l’atenció que quan la marea baixa surten piscines d’aigua calenta...
A la platja ‘Hot water beach’ mentre esperàvem que baixes la marea, vam poder fer alguna bona sessió de surf, sense molt mar, però surfejable, i de moment, encara ens acompanyava el sol.
Per fi va arribar l’hora, quan faltaven 2 hores per la marea baixa vam començar a veure una desfilada multitudinària de gent amb banyador i armades amb pales d’excavar. Resulta, que cadascú es fa la seva pròpia piscina excavant a la sorra per trobar l’aigua calenta, ja que, uns quants metres sota terra hi ha un riu subterrani provinent d’un antic volcà. Aquesta aigua arriba a la superfície a una temperatura de 60-70º, així que aquí també havies d’anar amb compte si no volies sortir amb els peus escaldats.
Les pales que portaven la gent, o les havien comprat a la tenda oportunista que hi havia o les havien llogat. Òbviament, nosaltres no vam voler fer cap de les dues coses, així que vam agafar el mini recollidor d’escombrar de la furgo i ens hi van fer peu.
La situació va ser bastant surrealista, tothom cavant exitosament en busca d’aigua calenta com si busquessin or. Nosaltres primer ens vam quedar perplexos observant aquell panorama, i vam decidir que cavessin ells per nosaltres, que aquelles temperatures no s’havien de poder aguantar molta estona.
Així que, efectivament, al cap de poca estona una parella va marxar i ràpidament ens vam apoderar del seu SPA.
Bé, esperem que hagueu tingut una bona entrada d’any, i que ja us hagueu recuperat de les festes i les ‘comilonas’. Que els reis només us portin carbó, però molta felicitat i salut! ;p
Mencions especials;
- Mare de la Cristina, t’enviem un petó ben fort des d’aquí i que et recuperis molt ràpid. Una abraçada.
- Tieta Núria, gràcies per fer una partida per nosaltres (que estrany que no guanyéssiu) i per brindar per nosaltres el dia del mític dinar del dia 1.
- Gràcies pel vídeo a la família de Barberà! Encara no l’hem pogut veure, però segur ‘que no tiene desperdicio’.
