Merda, el despertador no ha sonat i ens hem dormit una mica, per sort.
Corrents amb les motxilles i les taules de surf cap a l’aeroport que per sort estava a prop i la nit anterior havíem agafat dos carros i els teníem amagats al costat de l’hotel.
Just arribar a l’aeroport vam passar pel Duty free a comprar xocolata i tabac. L’Òscar va haver d’anar a preguntar si els preus que marcava eren en dòlars australians o New zelandesos, ja que la diferencia de preu envers Austràlia era considerable. Per exemple un cartró de tabac a Austràlia costa uns 125 $AU, en canvi a NZ costa uns 50 $NZ, que al canvi son 27 euros...
Eren les 3:30 pm quan agafàvem un taxi que ens portaria directes a recollir la nova furgo. Vam arribar 5 minuts abans que tanquessin, molta sort ja que sinó ens haguéssim quedat al carrer amb tots els trastos i sense lloc on dormir.
Ja tenim furgo nova; és una Nissan de canvi automàtic “la catxarra” li diem. És benzina, aquí el litre de combustibles oscil•la al voltant dels 2 dòlars, com a casa... la catxarra és la furgo més simple que hi ha, ja que al ser temporada alta els preus son caríssims. En total per 31 dies ens ha costat 2000 $NZ, uns mil eurillus!!!
Com veureu a les fotos, la catxarra, te uns fogonets a gas, una ampolla de 15 litres d’aigua, un llit de matrimoni desmuntable i una nevera cutre que va connectada al encenedor i només funciona quant tens la furgo en marxa. Per sort ens vam emportar, de l’antiga furgo, un transformador de corrent de bateria a corrent alterna. Hem fet uns “bricos” i ja tenim corrent per carregar tots els aparells que portem. A més, com que no te res per portar les taules de surf al sostre, vam anar a comprar un pop i un “cincha”, uns petits forats a la xapa de la furgo i buala!!!
Te un petit toldo per col•locar a la porta de darrera i poder cuinar i tal però no és gaire útil si vas en ruta. En canvi si pares a càmpings si que va bé i més si plou.
Christchurch que significa església cristiana o similar, bàsicament és una ciutat amb cent mil esglésies, on fa tres mesos va haver-hi un terratrèmol que avui encara son visibles les seves conseqüències com veureu a les fotos. Justament quan vam recollir la primera furgo a Austràlia, la noia era de Christchurch i ens ho va explicar.
Teníem moltes ganes d’arribar a aquesta ciutat, i no per visitar-la, sinó perquè ens esperaven un parell de paquets que ens han enviat les nostres famílies. No us imagineu la il•lusió que ens feia obrir aquells paquets farcits d’elements de primera necessitats com: pernil de jabugo, xoriço i llonganissa ibèrica, torrons, neules i la fantàstica guia d’Indonèsia, entre d’altres cosetes... Gràcies family!!!
Un cop feta la principal gestió de recollir els paquets, vam abandonar la ciutat de les esglésies i vam anar directes a treure’ns l’estrès del viatge, el lloc és diu Adrenaline Forest i tracta d’anar fent el mico d’arbre a arbre. Hi ha 6 circuits, el primer és bàsic per agafar confiança amb l’arnés, mosquetons i politges. El 6é estàs enfilat a més de 20 metres d’alçada, a part els arbres es mouen pel vent i només estàs agafat per uns mosquetons que no serveixen de res si cau l’arbre!!!
Molt divertit i a l’hora impressionant. Era una tasca pendent que teníem ja que a Catalunya no ho havíem pogut fer. Així que què millor que fer-ho aquí a New Zealand.
Us deixem amb els vídeos i les fotos de dos micos enfilant-se als arbres.
Salutacions companys de viatge cibernètics.
-->
Corrents amb les motxilles i les taules de surf cap a l’aeroport que per sort estava a prop i la nit anterior havíem agafat dos carros i els teníem amagats al costat de l’hotel.
Al arribar al mostrador de facturació de Air NZ, 7 del matí, la dona que ens va atendre no es veia molt amigable, però ens va sorprendre quan ens va facturar les dues taules de surf i el didgeridoo gratis, eh!!! Ja que ens havíem dit que ens cobrarien una pasta per l’excés d’equipatge.
Sense més i amb un vol molt confortable veient la peli d’Avatar, vam arribar a l’aeroport de Christchurch. L’aproximació a l’illa sud de NZ és espectacular, amb gran quantitat de muntanyes que sobrepassen els 3000m nevades i amb glacials.
Just arribar a l’aeroport vam passar pel Duty free a comprar xocolata i tabac. L’Òscar va haver d’anar a preguntar si els preus que marcava eren en dòlars australians o New zelandesos, ja que la diferencia de preu envers Austràlia era considerable. Per exemple un cartró de tabac a Austràlia costa uns 125 $AU, en canvi a NZ costa uns 50 $NZ, que al canvi son 27 euros...
Eren les 3:30 pm quan agafàvem un taxi que ens portaria directes a recollir la nova furgo. Vam arribar 5 minuts abans que tanquessin, molta sort ja que sinó ens haguéssim quedat al carrer amb tots els trastos i sense lloc on dormir.
Ja tenim furgo nova; és una Nissan de canvi automàtic “la catxarra” li diem. És benzina, aquí el litre de combustibles oscil•la al voltant dels 2 dòlars, com a casa... la catxarra és la furgo més simple que hi ha, ja que al ser temporada alta els preus son caríssims. En total per 31 dies ens ha costat 2000 $NZ, uns mil eurillus!!!
Com veureu a les fotos, la catxarra, te uns fogonets a gas, una ampolla de 15 litres d’aigua, un llit de matrimoni desmuntable i una nevera cutre que va connectada al encenedor i només funciona quant tens la furgo en marxa. Per sort ens vam emportar, de l’antiga furgo, un transformador de corrent de bateria a corrent alterna. Hem fet uns “bricos” i ja tenim corrent per carregar tots els aparells que portem. A més, com que no te res per portar les taules de surf al sostre, vam anar a comprar un pop i un “cincha”, uns petits forats a la xapa de la furgo i buala!!!
Te un petit toldo per col•locar a la porta de darrera i poder cuinar i tal però no és gaire útil si vas en ruta. En canvi si pares a càmpings si que va bé i més si plou.
Christchurch que significa església cristiana o similar, bàsicament és una ciutat amb cent mil esglésies, on fa tres mesos va haver-hi un terratrèmol que avui encara son visibles les seves conseqüències com veureu a les fotos. Justament quan vam recollir la primera furgo a Austràlia, la noia era de Christchurch i ens ho va explicar.
Teníem moltes ganes d’arribar a aquesta ciutat, i no per visitar-la, sinó perquè ens esperaven un parell de paquets que ens han enviat les nostres famílies. No us imagineu la il•lusió que ens feia obrir aquells paquets farcits d’elements de primera necessitats com: pernil de jabugo, xoriço i llonganissa ibèrica, torrons, neules i la fantàstica guia d’Indonèsia, entre d’altres cosetes... Gràcies family!!!
 |
| La Cristina fent una interminable cua per recollir els paquets. |
 |
| Per fí a les nostres mans. |
Un cop feta la principal gestió de recollir els paquets, vam abandonar la ciutat de les esglésies i vam anar directes a treure’ns l’estrès del viatge, el lloc és diu Adrenaline Forest i tracta d’anar fent el mico d’arbre a arbre. Hi ha 6 circuits, el primer és bàsic per agafar confiança amb l’arnés, mosquetons i politges. El 6é estàs enfilat a més de 20 metres d’alçada, a part els arbres es mouen pel vent i només estàs agafat per uns mosquetons que no serveixen de res si cau l’arbre!!!
Molt divertit i a l’hora impressionant. Era una tasca pendent que teníem ja que a Catalunya no ho havíem pogut fer. Així que què millor que fer-ho aquí a New Zealand.
Us deixem amb els vídeos i les fotos de dos micos enfilant-se als arbres.
Salutacions companys de viatge cibernètics.
