AUSTRALIA: Blue Mountains #01.25

Blue Mountains National Park

Just abans d’entrar a la gran Sydney, amb el seu estressant transit, caos i multitud de gent, vam fer una escapada de relax a les muntanyes blaves, Blue Mountains li diuen aquí.

És una barreja comparable entre els Pirineus i les muntanyes de Montserrat de Catalunya però aquí, a Australia.

Les Blue Mountains reben aquest nom degut al vapor oliós que procedent dels milions d’eucaliptus que provoca una boira blavosa.
 

Les muntanyes comencen 65 quilometres cap a l’interior de Sydney fins assolir la seva màxima alçada de 1100 metres, plena de valls erosionats.

La primera ruta que vam escollir va ser una bona introducció al parc natural. Una caminada de tres hores on la vegetació, les vistes, les cascades i les escales ens van deixar  impressionats i cansats a la vegada.

Vam començar des de la part superior de la muntanya que és on comença la cascada i vam baixar fins a la vall. 

Fins aquí amb bon temps i no gaire cansat però encara ens quedaven 3 quilometres de camí entre abundant vegetació i més de mil escales de ferro, amb molta pendent i mal estructurades, per pujar les Three Sisters que son aquestes tres pedres que veieu a la foto. Diuen que un bruixot va convertir tres germanes en pedra per salvar-les dels seus pretendents, però per mala sort el bruixot va morir abans de desfer l’encanteri. (aquetes formacions rocoses per nosaltres estan sobrevalorades, no son comparables amb Montserrat,eh!!!).
 

Abans que els dinosaures. Ens van dir!

Així que vam anar sense dubtar-ho. A les coves de Jenolan.

Aquestes coves es van formar fa 400 milions d’anys i és que abans era mar i entre els sediments i les filtracions es van poder formar les coves més grans del món. Això ens deien, eh! I també que eren les més maques...però això últim ho posem en dubte ja que per poder valorar-ho hauríem d’haver pagat una fortuna per veure totes les coves. Hi ha 10 rutes per les diferents coves. La que nosaltres vam agafar era de les més econòmiques i d’una durada de dues hores i mitja, en les quals vam pujar 941 esglaons...si, si, un munt d’escales un altre cop...

Es veu que celebren concerts a dins de les coves, aprofitant la bona acústica de l’indret, i fins i tot ha vingut ABBA a cantar.

La tornada cap a Sydney vam poder veure una fantàstica posta de sol a l’esquena i el gran oceà al front.

Per acomiadar-nos posem una foto de com valorem les petites coses que abans no feiem, com una simple hamburguesa de vedella i patates fregides, que després d'una setmana a la muntanya cuinant a la furgo ve molt de gust anar a dinar fora. 

Bones eleccions per Catalunya i que guanyi el Barça!!!